Suïcidi infantil, una tendència creixent

Hi ha nens que es treuen la vida entre els 10 i els 14 anys, quan encara no tenen consciència del que és la mort ni de les seves implicacions. El suïcidi infantil manté una xifra baixa, però sembla que existeix una tendència a l'alça.

El suïcidi ha deixat de ser tabú als mitjans de comunicació. Aquesta afirmació, però, cal prendre-la amb cautela, atès que hi ha molts prejudicis a la societat a l'hora d'abordar aquest assumpte. Si es fa adequadament, facilitar-ne informació pot ajudar d'una manera efectiva a la prevenció. El Ministerio de Sanidad, aprofitant el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi, celebrat el 10 de setembre, va apuntar la importància dels professionals dels mitjans davant d'aquesta classe d'informacions i els previngué de com han d'actuar.

SUÏCIDI INFANTIL: L'ÚLTIMA FRONTERA

Si ja de mena gestionar la informació sobre el suïcidi és complex, l'anàlisi del suïcidi infantil presenta encara més obstacles per vèncer. Actualment, encara que el suïcidi entre adolescents està sent cada dia més comprès a nivell científic, hi ha pocs estudis que s'acostin als casos de menors per sota dels 13 anys. Hi ha una absència total de dades a nivell internacional. Això no obstant, es comença a comprendre que les raons que condueixen els nens a aquest extrem són molt diferents de les que motiven les persones adultes. De fet, de vegades, aquest tipus de successos es tendeixen a atribuir a possibles accidents fortuïts sense raó aparent. A més, les morts associades a nens orfes i sense llar, en països poc desenvolupats, són difícils de quantificar en no existir cap estadística.

Jesús Acevedo Alemán, al seu article «El suicidio infantil, retos de una sociedad global», publicat al n. 8 de la revista AZARBE, indica: «Encara que tradicionalment les taxes més grans de suïcidi s'han registrat entre persones majors de 18 anys, les taxes entre els joves i nens han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de més risc en un terç dels països, tant al món desenvolupat com al món en desenvolupament».

FEM UN PLA

El 5 de maig passat es va celebrar al Congrés dels Diputats la II Jornada per a la Prevenció del Suïcidi, organitzada pel Telèfon de l'Esperança. Va ser una trobada on es va compartir informació, reflexions, experiències i necessitats sobre aquest tema amb experts i persones afectades.
A la jornada, amb el títol Fem un pla, es va buscar el suport i la col·laboració de totes les persones, entitats i partits. Una tasca que, en el fons, ha d'actuar com a front comú responsable. Aquesta realitat s'ha de fer visible per continuar avançant en la prevenció tan necessària.

El periodista Iñaki Gabilondo, el rostre més mediàtic que va participar en aquesta jornada, va admetre a la seva presentació que aquest problema no ha comptat amb «l'atenció necessària». Segons les seves paraules, encara estem a temps per «pressionar els representants polítics per tal de demanar un pla per a la prevenció del suïcidi».

A L'OMBRA DE LA PANDÈMIA

La pandèmia de la COVID-19, segons els experts en salut mental, ha produït un augment alarmant del nombre de casos de malalties mentals. Les baixes laborals s'han disparat, igual que l'absentisme escolar, i els joves són un dels col·lectius amb més afectació. Això s'ha traduït en un augment del consum de drogues, sobretot d'alcohol, i en un increment del nombre de suïcidis. A aquest fenomen molts autors l'han anomenat l'altra pandèmia.

Eduardo Fonseca-Pedrero, doctor en psicologia i professor de la Universitat de La Rioja, durant la seva intervenció al Congrés, va posar sobre la taula les dades d'un estudi epidemiològic realitzat entre la població jove que llança una veritat aclaparadora: el 19,99 % dels consultats han desitjat estar morts i el 15,55 % han pensat en algun moment a treure's la vida. Així mateix, en un estudi realitzat el 2018 pel doctor Fonseca-Pedrero, per a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, ja alertava que «la ideació suïcida és present en la població adolescent i s'associa a un pitjor benestar emocional subjectiu i a més problemes emocionals i comportamentals».

D'altra banda, Elena Aisa, en representació de l'Associació Besarkada-Abrazo de Navarra, va exposar la seva experiència de com li va afectar el suïcidi del seu fill de 20 anys: «Va ser una bomba que va fer miques la família. Jo estava morta de dolor. El meu fill va morir per un patiment que jo desconeixia i no vaig veure, això et destrueix».

SUÏCIDI DE MENORS A ESPANYA

El 2020, l'any en què la pandèmia va colpejar amb més duresa, es van suïcidar a Espanya 3941 persones, 270 més respecte a l'any anterior. I dins d'aquestes xifres, es van treure la vida 14 nens menors de 15 anys, i es van comptabilitzar 300 morts entre els 15 i els 29 anys. El suïcidi, per tant, es manté com a principal causa externa de mort al nostre país segons l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Aquesta dada representa un descens aproximat del 3,8 % per any fins la irrupció de la pandèmia.

Al desembre del 2020 es van activar totes les alarmes a les unitats pediàtriques de la salut pública en veure's multiplicades les urgències de menors per motius psiquiàtrics. I això només és la punta de l'iceberg. El Govern, per la seva part, ha anunciat la creació de l'especialitat mèdica de psiquiatria infantojuvenil, juntament a un augment gradual de les places psiquiàtriques. Recordem que a Espanya només hi ha 11 psiquiatres per cada 100 000 habitants, xifra que, sense cap mena de dubte, ha d'ajustar-se al nou i inesperat context.