Editorial: aquest article està escrit en clau personal i no és vinculant amb la ideologia de la resta d'equip de periodistes d'INÈDIT EDUCACIÓN.

Haver de redactar una notícia de política la setmana que havia triat per a l'organització interna no ajuda a tenir una visió positiva vers la nova responsable suprema de l'educació a Catalunya.

Fent una ostentació de bones maneres i respecte posaré per davant la meva més sincera felicitació a Esther Niubó per haver obtingut el nomenament de consellera d'Educació en el nou govern de la Generalitat de Catalunya de Salvador Illa.

Qui és l'Esther Niubó?

Per començar, és veïna de qui escriu aquest article, és a dir, habitant de Castelldefels i representant del PSC en aquest municipi, successora en el consell municipal de l'anterior alcaldessa, María Miranda. Malauradament, no hi ha res de bo a recordar de la seva antecessora. Mentre escric aquest article i d'acord amb tot el que sabem ara, crec que va construir una estructura a Castelldefels similar a la dels Sánchez a la Moncloa: ella i el seu marit ambdós en càrrecs i institucions que es repartien com si el municipi fos una finca familiar. Una festa que es va mantenir massa anys i amb el gran mèrit de ser l'única representant socialista del Baix Llobregat que no va guanyar mai unes eleccions i, tot i així, va aconseguir ser alcaldessa repetides vegades i sortir als llibres d'història per agredir la ciutadania per manifestar-se davant la construcció d'una zona verda del poble i la pèssima gestió de la mort d'un jove de quinze anys la família del qual no va rebre mai el condol, fet que va atreure la mirada de tots els mitjans de premsa nacional (La sonrisa de Mateus, 2017).

Segons les fonts genèriques i poc fiables disponibles a internet, la consellera Niubó és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, amb l'especialitat de Relacions Internacionals, per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb premi extraordinari, màster en Política Internacional per la Universitat Lliure de Brussel·les, màster en Comerç Exterior i Economia Internacional per la Universitat de Barcelona, màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra – Universitat Johns Hopkins (font: Wikipedia). Personalment, crec que és una persona altament capacitada, intel·ligent com ho és també Salvador Illa, un economista que va ser responsable del Ministeri de Sanitat durant la pandèmia, on va aconseguir èxits com implementar estructures econòmiques opaques per comercialitzar mascaretes i un gran nombre de morts per la COVID-19.

Persones amb altes capacitats, gran capacitació acadèmica, però sense coneixements reals dels menesters a què se'ls posa al capdavant, i aquests detalls solen passar factura als resultats finals que normalment només pateix la ciutadania. D’aquí ve el subtítol d’aquest article, «canviar per no canviar res»… els polítics passen a nous càrrecs i deixaran enrere els mateixos problemes que existien quan van arribar, potser amb un altre nom.

Segons diverses agències de notícies, políticament Esther Niubó figura com a especialista en educació al parlament. No sé com interpretar aquesta informació: personalment considero que queden molt lluny tots dos parlaments de qualsevol claustre de professors, distància des de la qual no s'aprecia la realitat dels patis de les escoles, la impotència de les famílies, la realitat del personal auxiliar als centres (professors d'Infantil, pedagogs, tècnics en educació especial…) que és el que fa possible la inclusivitat a les escoles.

Les comparacions són odioses, però novament reflexiono sobre la utilitat de Pilar Alegría al capdavant del Ministeri d'Educació, Formació Professional i ara també Esports al Govern d'Espanya. Pluriocupació ministerial que, per si no n'hi hagués prou, s'afegeix a l'«honor» de ser la portaveu del Govern en el pitjor moment de qualitat democràtica del mateix. La menciono perquè Pilar Alegría és graduada en Magisteri, especialitzada en Educació Primària. Sento confessar que em queia bé i que vaig arribar a tenir esperances en el seu mandat. Ara que se sap que la multitasca dificulta la concentració gràcies a molts estudis de neurociència, podríem anar pensant a alliberar la senyora Alegria perquè es concentrés en el sistema educatiu d'una vegada, a veure si s'aprecia alguna diferència.

Què pot aportar Esther Niubó a l'educació a Catalunya?

Crec que cal distingir entre allò que podria per capacitació i allò que hauria de fer. Comencem per la seva capacitació.

Després de set anys de direcció de la Fundació Rafael Campalans, que és un laboratori d'idees del socialisme català, presidida per José Montilla, expresident de la Generalitat, i formada per vaques sagrades del socialisme local, n'hi ha ben poca cosa a ressenyar. Aquesta fundació no té activitats que la representin més enllà del fet de construir idees, per descomptat idees socialdemòcrates, de la qual cosa es deriva que la senyora Niubó és una ideòloga especialitzada en ideologia socialdemòcrata, cosa que resulta especialment útil per la construcció de futurs votants a les escoles públiques. Al cap i a la fi, per votar no cal llegir ni tenir estudis superiors, només cal tenir clares les sigles del partit. Un objectiu fàcil d’assolir per al 32,5 % dels infants de Catalunya, el grup d’edat de la població més empobrida. La taxa de nens i adolescents que es troben en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, el 2023, es va situar en el 32,5 % davant el 24,4 % de la població general d'Espanya (font: DIXIT, Generalitat de Catalunya).

Portem tres consellers d'educació en dotze mesos, així que, senyora Niubó, no es posi objectius inabastables, sobretot si només segueix pendent dels informes PISA (2022)

Què hauria de fer la nova consellera d’educació?

• Actuar davant la desigualtat educativa. La bretxa educativa es defineix per les desigualtats existents entre alumnat de zones rurals i de zones urbanes, però també entre l'alumnat resident en zones urbanes de renda baixa, una incòmoda realitat que existeix a gairebé tots els municipis importants de Catalunya. Les noves estratègies educatives basades en sistemes d’aprenentatge recomanades per l'OCDE i la LOMCE (2020) no afavoreixen els alumnes d’origen familiar empobrit culturalment. Cal oferir coneixements bàsics i fonamentals a tots els alumnes, com ja fan altres països com Finlàndia, Escòcia i Irlanda que han tornat als reforços de la lectura i l'escriptura a mà, així com a les matemàtiques, per impulsar la concentració i l'atenció dels alumnes des del cicle d’Infantil.

• Millorar la convivència i la salut mental infantil i adolescent en els centres educatius. Una de les accions serà la posada en marxa del  Coordinador de Benestar que també ha estat altament qüestionat per institucions i agents educatius. Afegiria aquí que convindria que posés una especial atenció en la salut dels docents i que revisés el «Decret de Plantilles» (Decret 39/2014) i el de Direccions de Centres Educatius, perquè hi ha alguns directors que han fet del centre educatiu el seu regne feudal i els docents pateixen per culpa del favoritisme, arbitrarietat i desprotecció laboral en els centres educatius.

• Millorar la formació docent. Una de les actuacions de la Conselleria d'Educació a Catalunya va ser «la millora» i el reforçament de la formació inicial i continuada dels professors. En aquesta línia va emergir el programa SENSEI, de residència inicial docent (Acord GOV/69/2023), en centres educatius, quelcom semblant al que es coneix com a MIR en el grau de Medicina. En general, i de forma breu, és un programa que obliga a treballar durant dos anys en condicions d'estudiants de pràctiques curriculars a graduats i llicenciats que vulguin ser docents. Dit d'una altra manera, precarietat laboral extrema durant dos anys després d'haver cursat diferents estudis superiors.

• Millorar els resultats acadèmics. Tot i els canvis i els esforços realitzats, els resultats acadèmics a Catalunya han anat baixant en l'última dècada tant en comparació amb altres països de la Unió Europea, com pel que fa a altres comunitats autònomes. Crec que aquest objectiu se'l pot saltar, és massa elevat per a un sol mandat. Portem tres consellers d'educació en 12 mesos, així que, senyora Niubó, no es posi objectius inabastables, sobretot si només segueix pendent dels informes PISA  (2022). No faci res especial, escolti professionals: sindicats, col·legi de pedagogs, organitzacions de famílies… Integrar i escoltar és la millor de les accions.

• I, finalment, tot i que no menys complex, materialitzar l'educació inclusiva mitjançant l'execució del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, pel qual s'ha de realitzar una atenció personalitzada, una detecció precoç i un ús exhaustiu de tots els recursos per fer efectiva una escolarització equitativa i d'èxit per a tots els alumnes en els centres educatius sostinguts per fons públics.

Algunes preguntes que m'agradaria fer-li en persona

Si tingués l'oportunitat d'entrevistar la nova consellera d'Educació a Catalunya li faria les preguntes següents:

Sap quant guanya un professor? I un mestre d'infantil? I un pedagog responsable d’un departament d’orientació? El sou d'un conseller de la Generalitat sobrepassa els 115 000 euros anuals (Generalitat, 2021), més incentius i partides extraordinàries, no crec que li falti motivació crematística en el nou càrrec.

Té el nivell C2 de català? Sap quant temps i diners li costa obtenir-lo a un docent? Què opina de la mesura? No entenc mai per què demanem tant als ciutadans per a llocs de treball privats i tan poc per ser un càrrec electe. Si no en té, per a mi està «incapacitada per ser alta funcionària a Catalunya». Un altre aspecte a tenir en compte, parlant d'idiomes: l'alumnat català continua suspenent en nivell d'aprenentatge adquirit d'anglès després d'oferir més de 10 anys de classes de l'idioma en els centres públics. Obri la seva mirada, consellera!

Intencions

Per acabar amb bones «vibres» i amb total sinceritat, li desitjo el millor, perquè vostè, senyora Niubó, inicia un mandat de quatre anys i no coneixerà mai què és l'atur, la precarietat laboral, doncs pertany a una nova espècie superior, «la política», que supera en privilegis qualsevol monarquia. Tot i això, quatre anys en l'àmbit escolar és una franja de temps que representa més de la meitat d'una etapa de Primària, o l'etapa completa de l'ESO, això es tradueix per a l'alumnat en gairebé una vida d'escolaritat, una oportunitat única per desenvolupar-se com a individus més enllà de les circumstàncies familiars.

Tenir cura de l'educació és el nostre llegat com a adults. «L'educació és un ens multifactorial que ho pretén tot però que sap que només assolirà una part del pretès» (Pedagogia dels somnis possibles, Freire, 2015). No faci curt de pretensions, pretengui-ho tot que després ja veurem com acaba la seva acció. Sort i a la feina!

Editorial: Ángeles Gallardo.

Pedagoga, periodista, naturista, pagana i pecadora.