Hi ha tres coses que tota persona hauria de fer abans de morir per deixar un llegat en aquest planeta, segons l'il·lustre poeta i polític cubà José Martí (1853-1895): plantar un arbre, tenir descendència i escriure un llibre, o parir-lo, segons qui. Precisament d'aquest darrer objectiu parlem amb María Merino, una escriptora jove que acaba de publicar el seu primer llibre, Orión, on ens narra la història d'un altre llegat, el d'un imperi que (espòiler!), pots trobar a les pàgines d'aquest llibre.

Merino és una jove murciana, estudiant d'auxiliar d'infermeria i apassionada de les bones històries i les bones converses. En aquesta entrevista ens explica com són els inicis d'una escriptora novell a l'era digital.

Pregunta: D'on et ve la passió per l'escriptura i què et va inspirar a començar a escriure?

Resposta: De sempre m'ha agradat llegir i escriure, sobretot novel·la de misteri, fantasia o romanç, i quan llegia aquests universos pensava que m'encantaria crear els meus propis universos. Vaig començar com crec que tot escriptor comença, amb fanficts, històries de personatges de novel·les i pel·lícules que m'agraden. Més endavant em vaig plantejar crear una trama amb personatges d'invenció pròpia.

P.: El teu gènere principal és la fantasia. Què és el que t'atreu d'aquest gènere en particular i a quins desafiaments t'has enfrontat en escriure històries fantàstiques? Quin altre gènere literari t'atrau? Tens pensat escriure històries d'altres gèneres?

R.: Jo és que, sense la fantasia i el romanç no sobrevisc… ja, ja, ja. El que té de bo la fantasia és que et permet crear un món propi des de zero, amb les seves regles, és al·lucinant, perquè és com jugar a ser déu. La fantasia és increïble, tot i que encara no l'he experimentada del tot, perquè en aquest primer llibre encara no m'he ficat de ple al món, de moment només apareixen alguns elements. Respecte a escriure altres gèneres, de terror per exemple, no sé si seria capaç d'inventar alguna cosa, però misteri i suspens sí, perquè al final tota fantasia ha de tenir un halo de misteri. De fet, Orión, el primer volum d'aquesta història, el vaig plantejar com una novel·la de misteri, però vaig arribar a un punt determinat en què la novel·la m'exigia fantasia, així que vaig fer el canvi. De cara al futur tinc pensat explorar nous gèneres sempre, és més, ara estic amb una nova història de suspens i romanç, i ho he de deixar en això, ho prometo! D'altra banda, sempre m'ha agradat molt ajudar la gent, per això estic estudiant ciències sanitàries, per la qual cosa també escriure llibres amb contingut psicològic i d'autoajuda és una opció que em plantejo per més endavant.

P.: Quin és el teu procés d'escriptura? Tens alguna rutina o ritual específic que t'ajudi a mantenir-te creativa?

R.: Ara mateix si m'he de posar a escriure ha de ser el més mapa possible, per després no contradir-me o que hi hagi el típic forat al guió, i sempre intento crear un ordre mínim, però sent conscient que 100 % mapa no es pot ser, igual que 100 % brúixola tampoc no es pot ser. Especialment per al segon llibre de la saga ho vull tenir tot més o menys planificat, perquè una bona construcció d'un món fantàstic comporta plantejar-se fins i tot coses que després pot ser que ni tan sols utilitzis o passin més inadvertides; és pensar en l'ambientació del món: costums, lleis, tradicions, creences, jerarquies… tot un seguit de coses que has de decidir abans de posar-te a escriure. Ara com ara no tinc una rutina com a tal, perquè sempre prioritzo els meus estudis, però quan acabi probablement em crearé una rutina pròpia.

P.: Com decideixes quins temes o missatges vols transmetre per mitjà dels teus escrits? Quins són els principals temes d'aquesta primera novel·la, Orión?

R.: Crec que als escriptors/es ens surt de forma inconscient plasmar la nostra personalitat o part d'ella en algun dels nostres personatges. A mi em passa sense adonar-me'n, i a mesura que en vaig sent conscient intento que el cercle proper a aquest personatge correspongui amb el meu ideal de conceptes com l'amistat o l'amor, per això pot ser que aquests temes destaquin en la història. Per exemple, a Orión m'identifico no només amb un sol personatge, sinó amb diversos: de Silvia en tinc el caràcter extravertit i l'ambició; de Julia la seva manera d'estimar, el seu llenguatge de l'amor i la seva lleialtat a les seves amistats; d'Izan tinc la seva impulsivitat, la seva manera d'explicar les coses i la seva manera d'estimar també una mica; i de Will no en tinc tant perquè és un personatge més assossegat, però la seva manera de pensar i els seus valors sí que es corresponen amb els meus.

P.: Quina és la teva fórmula per fer front al bloqueig de l'escriptor? Alguna vegada ho has experimentat? Com t'enfrontes a la pàgina en blanc?

R.: Això del bloqueig de l'escriptor ho experimento quan menys m'ho espero. Quan no tinc idees i sento aquest temor a la pàgina en blanc em surten les paraules màgicament, però quan tinc moltes idees al cap paradoxalment sento aquest bloqueig, perquè començo a donar tantes voltes a una idea per perfeccionar-la que se'm fa complicat arrencar amb l'escriptura de l'escena. També és veritat que quan tinc una història molt planificada, amb un desenvolupament en què confio que pot agradar, tendeixo més a caure en aquest bloqueig, potser pel temor que per escrit no quedi tan bé com m'ho imagino. No obstant això, quan és una història curta que és més entreteniment que novel·la seriosa no hi caic tant.

Ara mateix la meva filosofia de vida a l'hora d'escriure una nova història es basa en fluir, perquè després li donaré mil voltes més, i al final aquest només serà un primer esborrany que es revisarà més d'una vegada. Així doncs, si tinc un bloqueig passo a la següent escena fins que sorgeixi la inspiració. Quan m'arriba la inspiració d'una escena, per més que sigui la final o una escena del mig, l'escric igual, i després ja vaig ordenant el text. La inspiració pot arribar en qualsevol moment, per això cal estar preparada, i no cal que el procés d'escriptura segueixi també la cronologia de la història perquè quedi una bona novel·la.

P.: El fet de tenir discapacitat visual ha tingut algun impacte destacable en la teva carrera com a escriptora?

R.: A nivell emocional no, però en el dia a dia sí. Sempre dic que la ment no entén de diòptries, la imaginació tampoc. El que escric és el que em surt de l'ànima i del cor. De fet l'escriptura m'ha servit com un punt de suport per als moments de davallada, però sí que hi ha una mica de dificultat en algunes parts del procés fins a la publicació d'un llibre. En el meu cas en tenir baixa visió em costa llegir igual de ràpid que una persona amb visió normativa, per això potser la part d'edició és el que més esforç m'ha requerit en aquest sentit. També he de dir que he tingut lectores beta meravelloses que m'han donat les seves opinions i m'han fet comentaris molt concrets suggerint canvis en punts específics de la història, cosa que m'ha vingut genial.

«La ment no entén de diòptries, la imaginació tampoc»

P.: Doncs ja que ho esmentes, recomanes tenir lectors beta sent escriptor/a novell?

R.: Per descomptat. És més, recomano tenir-ne diversos, perquè al final quan acabes una història, sobretot de fantasia, i l'has revisat moltes vegades, necessites una lectura externa, que pugui veure per primera vegada i conèixer el món que has creat, perquè tu ja coneixes cada racó d'aquest món i necessites una altra visió que pugui identificar incongruències o petits detalls que se'ns passen per alt de tant reescriure una vegada i una altra. I aconsello diversos lectors/es beta perquè sempre va bé tenir diverses opinions, perquè hi ha gustos de tot tipus i no has d'acceptar tots els canvis que et suggereixi un lector beta.

P.: Has sentit mai que les teves habilitats o el teu treball han estat subestimats per la teva edat?

R.: Més aviat m'ha passat el contrari, topar-me amb gent que se sorprèn en saber que he publicat el meu primer llibre tan jove. El que m'impacta de tot això és el fet que sigui sorprenent que una persona jove llegeixi o escrigui. No entenc per què és així, en veritat la gent jove llegim i escrivim més del que les persones adultes creuen.

«En veritat la gent jove llegim i escrivim més del que les persones adultes creuen»

P.: Precisament sobre això volia preguntar-te. Segons les estadístiques, els adolescents no llegeixen, però, una bona part del teu públic és juvenil, oi? Què opines sobre aquest fet? És cert que els joves d'avui dia llegeixen menys?

R.: Opino que és un estigma més, com abans quan hi havia l'estigma que les dones no sabien escriure, arribant algunes autores fins i tot a signar amb pseudònim per amagar-se. Només cal veure l'impacte que té Booktok, i l'edat dels influencers que parlen de llibres en aquesta xarxa social per adonar-se que la lectura és un hobby més del que gaudeixen els i les joves.

P.: Quin paper han jugat les xarxes socials i la tecnologia en la teva carrera com a escriptora?

R.: A dia d'avui considero que qualsevol persona que es dediqui al sector cultural i literari ha de tenir xarxes socials, perquè mouen masses, i és necessari per fer-se un lloc i donar-se a conèixer. Aquesta és la via per destacar en aquesta època. En el meu cas, sincerament, no vaig començar directament com a bookstagramer o booktoker, sinó que ja tenia un compte personal amb molts seguidors que vaig transformar per dedicar-lo només als llibres, així que el meu públic és variat, des dels que em segueixen per les meves publicacions sobre llibres fins als que em segueixen per altres cosetes que comparteixo.

P.: Ara que la intel·ligència artificial està fins a la sopa, com perceps la introducció d'aquesta tecnologia? Per a tu és una aliada o una enemiga? L'has fet servir algun cop?

R.: No crec que una IA com ChatGPT pugui escriure una novel·la. Pot ajudar en el procés de recerca, treure idees i informació, però escriure una novel·la requereix moltes coses; a més d'una bona una història, exigeix una construcció complexa dels personatges, plasmar els seus sentiments, emocions… de manera que no crec que arribi a tant. A més, una de les debilitats de ChatGPT és el seu vocabulari pobre, és a dir, té una estructura, una manera d'expressar-se que segueix un patró determinat, utilitzant llenguatge similar en totes les seves creacions.

«No crec que una IA com ChatGPT pugui escriure una novel·la»

P.: A part dels mons fantàstics que crees estudies per ser auxiliar d'infermeria. Què et va fer decantar per aquesta disciplina, i com aconsegueixes compatibilitzar els teus estudis i la teva carrera com a escriptora?

R: De sempre m'ha agradat l'àmbit sanitari perquè tinc vocació d'ajudar els altres, per això la meva decisió d'estudiar aquesta formació professional. A la meva vida professional tinc dues facetes que vull que coexisteixin: la d'escriptora i la de sanitària. No em veig amb l'una sense l'altra. Actualment dedico molt temps a l'estudi, la major part, així que intento escriure quan puc i en tots els forats que tingui. Tot i això, quan comenci a treballar vull establir una rutina d'escriptura.

P.: Quin consell li donaries a una persona jove que vol començar a escriure?

R.: Que comenci a escriure perquè és una experiència meravellosa. Que escrigui sobretot per a si mateixa perquè al final és una experiència única que mai no saps com es desenvoluparà ni quin rumb prendrà la història. Escriure amb vistes a publicar, per descomptat que també, però com he dit, sobretot escriure per a una mateixa perquè, si no t'agrada a tu, com esperes que agradi els altres?