Un cop més, el govern de França en nom de la llibertat coarta el dret de lliure vestimenta a les escoles. Primer va ser el hijab, vel que usen les dones musulmanes, ara les túniques i els vestits llargs que porten les dones perquè Gabriel Attal, actual ministre d'Educació i Joventut del govern de Macron, ho considera un atac a la llibertat del laïcisme. Els límits de la llibertat tal com els entén l'Administració francesa tornen a asfixiar la població estudiantil que practica la religió musulmana en nom d'un sistema laic castrador i aculturitzador que cerca construir el ciutadà francès perfecte sense espai per a la diversitat cultural.

Quina mena de llibertat és la que no et permet mostrar la teva cultura?

Hi ha molts símbols culturals i religiosos plenament integrats entre nosaltres: les rastes als cabells són una dedicació i un pacte amb Déu, el qual els rastafaris en diuen «Jah», que és una abreviació de la divinitat jueva «Jehovà», així com als tres vots natzarens, que apareixen a Números, el quart llibre de la Bíblia. Però no són els únics: el sikhisme, una religió sorgida al nord de l'Índia que fusiona l'islam i l'hinduisme, anomena kesh a l'acció de deixar-se créixer els cabells, com un símbol de respecte cap a la creació de Déu. Els nens porten turbant i tenen prohibit tallar-se els cabells. Les perforacions a llavis i orelles són símbols d'amor i fidelitat des dels temps d'Abraham, que va oferir una anella petita d'or per al nas com a regal de compromís a la futura esposa del seu fill Isaac. Pels maoris el tatuatge és un símbol distintiu de reconeixement social, per això es tatuen la cara perquè és la part més sagrada del cos. Què li diria l'Administració educativa francesa a un nen maori amb la cara tatuada, o a un nen sikh? Quin tipus d'escola inclusiva és la que no permet desenvolupar-se als nens i nenes amb les mostres de la seva cultura, sigui quina sigui?

Aquest nou decret al sistema educatiu francès pot causar danys directes sobre la població estudiantil femenina, menor i d'origen migrant

Les revoltes als carrers dels últims mesos es van estendre per tots els departaments de França, han posat en perill el Govern francès i són només el principi d'una revolució de gent de color, amb hijab, rastes i el que els vingui de gust portar com a símbols de la seva identitat cultural i religiosa, símbols que causen butllofes i reobren ferides als hereus d'una revolució francesa on l'home blanc i el neocristianisme són els índexs pels quals es jutja la llibertat, la igualtat i la fraternitat. A França, si no ets blanc i no vesteixes com un burgès europeu, llavors no tens dret d'anar a escola i aprendre, cosa que és una violació del Principi 8è sobre el dret a l'educació i, per descomptat, del Principi 1er de La Declaració Universal dels Drets dels Infants, 1959: «Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense cap excepció ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja sigui del mateix nen o de la seva família».

Una llibertat que posa en perill l'escolarització de les nenes

Els col·lectius docents de les etapes de primària denuncien l'esforç que suposa per als professors intentar evitar l'abandonament escolar primerenc de nenes musulmanes, centreafricanes i de l'Índia perquè els ritmes dels plans d'estudis no s'adeqüen als ritmes biològics i culturals de les seves tradicions. Això porta moltes vegades a l'abandonament escolar primerenc de moltes nenes per motius religiosos i culturals. Una llei que eviti que les nenes puguin portar la seva roba i complements culturals afavorirà que les nenes siguin enviades de tornada al seu país d'origen per casar-se o per evitar estar en contacte amb alumnes de la seva edat. Aquest nou decret al sistema educatiu francès pot causar danys directes sobre la població estudiantil femenina, menor i d'origen migrant.

França ha de reflexionar sobre quina societat ha construït i quins pòsits va deixar la invasió de l'exèrcit de Hitler, que va ser curta en el temps, del maig al juny del 1940, però potser les seves arrels continuen creixent i estenent-se disfressades de llibertat europea. Diuen que França «va caure» però jo no veig que s'hagi aixecat per enlloc.

Aquest article és una reflexió editorial d'

Àngels Gallardo