Mòbils, salut mental i IA, reptes al 2024 per l'educació
Cinc desafiaments globals per a la comunitat educativa
Arrenca el nou any i amb ell tornem a les aules. Entre els propòsits d’aquest any la millora de l'educació és una de les prioritats destacades. Presentem cinc reptes en educació als quals hauran de fer front les comunitats educatives del primer món.
1. Mòbils a les aules
La presència dels mòbils als espais educatius és controvertida. A Espanya els docents, famílies i altres agents de l'educació es divideixen entre els que defensen el seu ús i els que el rebutgen. Els diferents casos revelats en els últims mesos de mal ús del mòbil i sobretot de la IA per part de menors ha posat al centre del debat públic aquesta qüestió. El repte, en especial per al nostre país, consisteix a consensuar una normativa sobre la limitació de l'ús d'aquest dispositiu dins de classe. Des del Departament d'Educació proposen una prohibició total a primària i parcial a secundària, de manera que només s'utilitzi quan així ho decideixi el docent i amb finalitats pedagògiques.
El cas és que hi ha una pedagogia que fa d'aquest dispositiu una eina d'aprenentatge; es tracta del mobile learning que consisteix en petites píndoles d'aprenentatge en les quals l'ús del mòbil esdevé fonamental per interactuar amb el contingut de la classe. Els peròs que podem posar al mobile learning són el risc d’un mal ús d’algunes funcions del mòbil com la càmera o les xarxes socials, que emfatitza la desigualtat econòmica en afavorir la comparació entre l'alumnat, i que pot tenir conseqüències físiques i psicològiques com danys cervicals, estrès visual, insomni, sedentarisme, dependència o addicció.
D'altra banda, l'aprenentatge amb mòbils té els seus avantatges, d'entre els quals destaquen les infinites possibilitats que permet amb la multitasca. Es tracta d'una realitat que no es pot ignorar, per la qual cosa els nens i nenes no poden viure aliens a la tecnologia, ja que és una eina amb la que hauran de treballar en el futur i l'ús de la qual hauran de dominar. Conèixer les seves bondats i maldats és una competència clau per a això. Quin serà el posicionament d'Espanya respecte als mòbils? Això se sabrà al llarg d'aquest any.
2. Intel·ligència artificial
Sembla que la intel·ligència artificial és el present i el futur. En els últims anys aquesta tecnologia s'ha introduït amb força i s'ha tornat més accessible per a tota mena de públic, però, ha heretat dels seus creadors alguns biaixos. La manca de perspectiva inclusiva és potser la més notòria, però també la IA posa en joc la nostra ètica, plantejant nous desafiaments, com ara la privacitat i propietat de les dades personals, a més de la repercussió en el treball i, per suposat, en l'àmbit acadèmic també.
Amb aquesta finalitat, la Unió Europea pretén regular la IA amb una llei pròpia, el debat de la qual encara segueix obert. Què establirà aquesta llei i com afectarà això a la nostra feina amb la IA? Això està per veure al llarg dels següents mesos.
En el sector educatiu, el repte rau en aconseguir que el personal docent faci de la IA una eina més de treball, integrant-la a l'aula i convertint-la en aliada de l'estudiantat, i no en adversària del professorat, ja que segons dades de McKinsey el 2030 al voltant del 70 % de les empreses mundials hauran integrat tecnologies d'IA en els seus models de negoci, com la visió per computador, el processament del llenguatge natural, els assistents virtuals, la robòtica i l'aprenentatge automàtic.
UNICEF defensa l'alfabetització i la participació dels nens i nenes a la IA com un dret fonamental de la infància; no obstant, la bretxa digital (ja sigui per la situació socioeconòmica o per l'educativa) encara és una realitat fins i tot al primer món. Així ho demostren dades de l'Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad, segons les quals la bretxa en l'ús d'internet és del 2 %, però a les llars amb baixos ingressos augmenta fins al 7 %.
Deixant de banda alguns dels mals usos que pot tenir aquesta tecnologia, el seu major avantatge és que és programable, i per tant pot evolucionar probablement més ràpid que els éssers humans. En educació la seva major virtut és la possibilitat de fer que el procés d'aprenentatge sigui més personalitzat, adequat a les necessitats de cada estudiant. Quelcom que ha d'anar acompanyat d'una gestió i implementació amb perspectiva inclusiva, és a dir, que tingui en compte les particularitats de cada context, i sobretot, que sigui realment accessible a qualsevol d'ells.
3. Identitat digital de menors
L'empremta digital és un concepte que més o menys tots tenim al cap. Mentre naveguem per la xarxa, interactuem amb el contingut i compartim, desenvolupem una identitat virtual pròpia, sense adonar-nos-en o sent-ne conscients. No obstant això, mantenir una identitat en el ciberespai té els seus riscos, especialment per als menors la presència i exposició dels quals és notable. Un dels fenòmens més sonats són els deepfakes, tecnologia mitjançant la qual es poden recrear escenaris inexistents utilitzant la imatge de persones reals, a més de la suplantació d'identitat, el ciberassetjament o l'extorsió i amenaça en xarxes socials.
Enguany, a més de conscienciar aquest col·lectiu de la importància de la ciberseguretat i la privacitat, també és un repte aconseguir que els docents entenguin que les dimensions vitals de les persones s'han multiplicat amb l'aparició de la dimensió digital, cosa que obliga al professorat a fer més global la seva mirada. L'alumnat ja no només percep com a real el seu entorn, sinó que té accés a altres realitats més enllà de les fronteres i els mapes que s'han de tenir en compte.
4. Educació híbrida
Des de l'aparició de la pandèmia que va obligar al confinament mundial i per tant a la impartició de classes en línia i a distància, s'ha fet evident que la combinació de l'on i offline ha arribat per quedar-se. Malgrat això, encara són molts els desafiaments a superar fins aconseguir una hibridació total i efectiva. En especial, el repte està en delimitar les fronteres entre els objectius d'ambdues modalitats d'educació, i aconseguir que l'una no suposi l'exclusió de l'altra. L'educació híbrida implica aprofitar en la presencialitat els avantatges de l'online per formar l'alumnat el millor possible, anant més enllà dels coneixements del docent i el llibre. Tot això passa per formar els professors en el disseny d'escenaris de formació híbrids, que es complementin i constitueixin un espai educatiu transmèdia, és a dir, en el que s'empren múltiples plataformes d'ambdues dimensions.
5. Benestar emocional a l'aula
La salut mental és la protagonista per antonomàsia des del 2020. Alumnat i professorat pateixen les seqüeles d'un sistema educatiu superat pel context socioeconòmic. Desigualtats, assetjament i malalties mentals són alguns dels problemes que assolen els joves i als que els docents s’enfronten dia rere dia, cosa que afecta el benestar emocional a l'aula. Segons l'Estudio Nacional sobre el Estado de Ánimo de los Docentes, un de cada tres professors espanyols s'ha sentit maltractat i el 39 % s'autopercep amb símptomes depressius. La salut dels alumnes també està igual de deteriorada; les més de 900 temptatives de suïcidi entre menors així ho demostren. Enguany, una vegada més, el repte serà aconseguir millorar el nivell de benestar a les aules, tant d'estudiants com de professors, per a la qual cosa seran necessaris més recursos d'atenció i suport, i més formació en gestió emocional.
El 2024 es presenta com un any desafiant per a l'educació. La complexitat del context social i familiar dels alumnes es trasllada a l'aula i influeix en la seva educació, i els canvis globals també arriben amb força desequilibrant la balança. La resposta del sistema educatiu arriba moltes vegades amb retard, i els canvis cada vegada són més freqüents i se succeeixen amb celeritat. L'educació d'avui no pot ser la de demà, i com més aviat ho assumim estudiants i docents millor per al món. El veritable repte està en l'adaptabilitat i flexibilitat d'aquest sistema en un context en constant evolució.
Fonts:
https://punttic.gencat.cat/es/article/6-retos-de-la-ia-en-la-educacion
https://ciberespiral.org/es/el-reto-de-educar-en-inteligencia-artificial/
https://theconversation.com/los-diez-retos-de-la-inteligencia-artificial-en-la-ensenanza-210760
Sin Comentarios