Ser catedràtic és un llarg i complex camí acadèmic desconegut al nostre país, cosa que és reflex d'un sistema educatiu rígid i amb l'abandó escolar més gran de la Unió Europea.

El cas de Begoña Gómez i la seva injustificable càtedra a la Universitdad Complutense de Madrid pot ser considerat com immoral i poc honest, atès qui és la persona en qüestió, però és quelcom possible perquè el rector de la universitat pot triar lliurement un director de càtedra. De fet, hi ha hagut alguns casos de persones que han dirigit càtedres i que no tenien estudis cursats a la universitat on van dirigir la càtedra o, fins i tot, no en tenien de formació universitària. A continuació, alguns exemples:

Es pot tenir una càtedra sense ser acadèmic? La resposta és sí, es pot

1. Isaac Asimov

Isaac Asimov, famós escriptor i bioquímic, va ser professor associat de Bioquímica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, malgrat ser més conegut per les seves obres de ciència ficció i divulgació científica. La seva vasta producció literària i la seva capacitat per comunicar temes complexos al públic general li van atorgar una posició respectada en l'àmbit acadèmic.

2. Albert Einstein

Encara que Einstein sí que va tenir una formació acadèmica sòlida, el seu cas és interessant perquè va ser convidat a ocupar càtedres a diverses universitats a causa dels seus descobriments científics i no per seguir una carrera acadèmica tradicional. Va ser professor a la Universitat de Zúric, la Universitat de Praga i la Universitat Humboldt de Berlín abans de ser nominat a posicions catedràtiques pel seu treball en Física teòrica.

3. J. K. Rowling

L'autora de la saga de Harry Potter ha estat nomenada catedràtica honorària a diverses universitats, inclosa la Universitat de Harvard. Tot i que no té un historial acadèmic convencional, el seu impacte cultural i literari ha estat reconegut per institucions acadèmiques que en valoren les contribucions més enllà de la formació acadèmica formal.

4. Sir Richard Branson

L'empresari britànic Richard Branson, fundador del Grup Virgin, ha estat convidat a fer conferències i ocupar càtedres honoràries a diverses universitats. El seu èxit empresarial i el seu enfocament innovador en els negocis li han valgut reconeixement a nivell acadèmic, malgrat no tenir un títol universitari.

5. Steve Jobs

El cofundador d'Apple, Steve Jobs, va ser convidat a fer xerrades i conferències a universitats prestigioses com Stanford. Tot i que no va ocupar una càtedra permanent, la seva influència i idees en tecnologia i negocis el van fer una figura destacada en l'àmbit educatiu.

 6. Maya Angelou

La coneguda poeta i activista Maya Angelou, malgrat no haver completat una carrera universitària formal, va ser professora d'Estudis estatunidencs a la Universitat Wake Forest. La seva extensa obra literària i el seu activisme social li van atorgar un reconeixement que va transcendir la necessitat de credencials acadèmiques formals.

Tot i que és poc comú, hi ha casos notables de persones que han arribat a ser catedràtiques universitàries sense seguir la trajectòria acadèmica convencional. Aquests individus solen destacar per les seves contribucions excepcionals en els seus respectius camps, guanyant reconeixement i credibilitat, i això els permet accedir a posicions acadèmiques, cosa que tampoc no es pot dir de la directora de càtedra Begoña Gómez.

Les comparacions són odioses, com indica la precisa expressió popular, per això definirem què és una càtedra i quin és el camí acadèmic habitual per aconseguir-ne una.

Una càtedra universitària és una posició acadèmica en una universitat que generalment implica responsabilitat en l'ensenyament i la recerca en una àrea específica del coneixement. El terme també es fa servir per referir-se a la matèria o conjunt de matèries que un professor imparteix en una universitat. Dit d'una altra manera, que un país disposi d'un nombre més gran de càtedres implica que té més riquesa en recerca i desenvolupament en tots els àmbits de coneixement. Els cinc països amb més persones catedràtiques són els següents:

• Estats Units, on destaquen els camps de recerca en Medicina, Ciències de la Computació i Química, especialment a universitats d'elit com Harvard, Stanford i MIT.

• Xina, en les darreres dècades, ha augmentat significativament el nombre de catedràtics i la producció en recerca, particularment en Enginyeria, Materials i Ciències Ambientals.

• Alemanya destaca en Química, Física i Ciències de la Vida, amb institucions com la Universitat Tècnica de Múnic i la Universitat de Heidelberg, líders en aquests camps d'estudi.

• Regne Unit, gràcies a universitats com Oxford i Cambridge, té una gran quantitat de catedràtics influents, amb un enfocament fort en Ciències Socials, Medicina i Ciències Naturals.

• Japó, país amb una clara vocació en Tecnologia, Ciències de la Computació i Ciències de la Vida, també es troba entre els líders en termes de producció científica i nombre de catedràtics.

Les càtedres són espais de coneixement que requereixen de grans recursos econòmics per part no només de les institucions acadèmiques, sinó també d'empreses privades, de l'administració pública i dels organismes internacionals

Ja havíem parlat a Inèdit de la LOSU, Llei orgànica del sistema universitari (2023), i de què provoca precarietat laboral i científica; llei que ha empitjorat allò que ja fregava la precarietat gràcies a deixar de comptabilitzar les hores de recerca, cosa que és un sense sentit de manual perquè l'essència d'algú que està cursant un doctorat (pas previ obligat per ser catedràtic) és la investigació.

La cultura del nostre país no fomenta l’orientació acadèmica ni la vocació científica, la societat no valora ni reconeix la figura del catedràtic. Fins i tot, es podria afirmar que la gran majoria de la població desconeix per complet què és i què implica una càtedra universitària. En altres països, per exemple, els països anglosaxons, anomenen «doctor» qualsevol persona que ha realitzat un doctorat, és una forma educada de reconèixer el seu esforç acadèmic i la seva contribució a la societat.

Quin és el camí acadèmic que cal recórrer per arribar a ser catedràtic?

Per arribar a ser catedràtic, una persona ha de seguir una trajectòria acadèmica rigorosa i acumulativa, que inclou diversos nivells de formació i d'experiència. A continuació, es detallen els passos i les fases típiques en aquest camí:

1. Educació superior inicial

Grau. Completar una llicenciatura o un grau en l'àrea d'estudi d'interès. És la base fonamental que permet especialitzar-se posteriorment.

2. Formació de postgrau

Màster. Continuar amb estudis de postgrau obtenint un màster en una disciplina específica. Això permet una major especialització i, en molts casos, és un requisit per accedir a programes de doctorat.

3. Doctorat

Doctorat, conegut per les sigles PhD (de l'anglès Doctor in Philosophy). La realització d'un doctorat implica dur a terme una investigació original i significativa en el camp d'estudi triat, culminant en una tesi doctoral que ha de ser defensada davant d'un jurat. Aquest és un pas crucial, ja que el doctorat és generalment indispensable per aspirar a una càtedra.

4. Investigació i publicacions

Recerca postdoctoral, mentre es realitza el doctorat i després d'això, és quelcom imprescindible. El més comú és realitzar investigacions addicionals, generalment, en qualitat d'investigador postdoctoral. Durant aquesta etapa, és fonamental publicar articles a revistes acadèmiques d'alt impacte i presentar resultats en conferències internacionals. Cada article de recerca presentat és avaluat per una comissió d'experts i pot trigar mesos en arribar a tenir el vistiplau per a la publicació definitiva en revistes especialitzades.

5. Experiència docent

Professor ajudant/associat. Això implica impartir classes, desenvolupar materials didàctics i guiar estudiants en els seus treballs acadèmics, mentoritzar altres estudiants en els seus treballs de final de grau, primer, i després acompanyar aspirants a doctors en les seves tesis respectives. Una carrera docent a la universitat porta molts anys d'esforç i dedicació i, sovint, es comença com a professor ajudant o associat.

6. Contribucions acadèmiques

Publicacions i projectes. La tasca de divulgador com a investigador no caduca, cal continuar produint investigacions de qualitat, publicant a revistes acadèmiques, col·laborant en projectes de recerca i obtenint finançament per a investigacions. També és beneficiós participar en la redacció de llibres i capítols de llibres, així com l'assistència a congressos acadèmics, seminaris i tallers.

7. Mèrits addicionals

Estades i beques. Realitzar estades de recerca en altres universitats, obtenir beques i premis, i demostrar capacitat contínuada per contribuir en el desenvolupament del camp d'estudi triat.

Com és el procés de selecció per ocupar una càtedra?

Les universitats convoquen concursos i oposicions per a les places de catedràtic. És un procés que consta de les fases següents:

• Avaluació de mèrits acadèmics i professionals.

• Presentació d’un projecte de recerca o pla de desenvolupament acadèmic.

• Realització de proves i entrevistes.

• Presentació d'una classe magistral o seminari avaluatiu.

El camí per assolir una càtedra és intensiu i requereix un compromís considerable amb la investigació, l'ensenyament i la contribució al camp acadèmic concret.

Segons tot el que hem explicat, farem un còmput d'anys (aproximat) del temps que caldria per aconseguir una plaça en una càtedra de qualsevol universitat a Espanya:

Pas 1. 4 anys, llicenciatura.

Pas 2. D'1 a 2 anys, màster.

Pas 3. De 3 a 5 anys, doctorat.

Pas 4. De 2 a 4 anys, en investigació postdoctoral en una universitat estrangera.

Pas 5. De 2 a 5 anys com a profesor ajudant en una universitat.

Pas 6. De 5 a 10 anys com a professor associat amb publicacions en revistes de renom en el camp de recerca triat.

Pas 7. Participació activa en congressos internacionals i estades de recerca. Temps variable, no determinat.

Pas 8. D'1 a 2 anys. Aplicació, defensa i selecció per a una plaça de catedràtic.

Sumant totes les xifres anteriors surten entre 17 i 30 anys de trajectòria acadèmica i de recerca per assolir una càtedra.

Quines tasques desenvolupa un catedràtic?

Quan s'ha aconseguit la plaça per ser catedràtic s'assumeixen responsabilitats combinades entre ensenyament, investigació i administració acadèmica d'alt nivell. S'imparteixen classes, seminaris de nivell de pregrau o postgrau, es participa en comitès i tasques administratives o avaluadores dins i fora de la universitat. Es guia i s'assessora altres estudiants en les tesis i els treballs doctorals.

En conclusió, tot el que s'ha exposat demostra que, tot i que el camí convencional cap a una càtedra universitària generalment passa per una extensa carrera acadèmica i contribucions excepcionals en altres àmbits, no queda exclòs el camí d'arribada per mitjà d'un matrimoni amb la persona correcta en el moment adequat. Així que aquells interessats en una càtedra poden deixar d'estudiar i dedicar més hores a la recerca d'un matrimoni convenient i influent, cosa que, sens dubte, no és una tasca senzilla.