Uns 2400 professors repartits a 221 tribunals han de corregir fins a 200 exàmens de la matèria assignada segons el Canal Universitats de la Generalitat.

Aquests dies s'estan fent les proves d'accés a la universitat (PAU) a les quals es presenten més de 42 000 estudiants arreu de Catalunya, segons dades del Departament d’Educació. Només a la demarcació de Barcelona s'hi concentren més de 28 000 alumnes, repartits en uns 200 punts d’examen i supervisats per desenes de tribunals.

Aquesta és la setmana de l'estrès i els nervis, dels atacs d'ansietat i els desmais, de la manca de son i la incertesa per a aquests estudiants, però també hi ha un altre col·lectiu que viu de la mateixa manera i amb la mateixa pressió la selectivitat: són els membres dels tribunals, gran part dels quals exerceixen de correctors, que afronten uns dies marcats també per l'estrès, les presses de corregir a temps i la responsabilitat de posar la nota justa.

El nombre d'exàmens que cada corrector ha de corregir «oscil·la actualment entre els 60 i els 190 exàmens, segons la matèria i el nombre d’iinscrits», segons explica David Bueno, coordinador de l'equip que dissenya els exàmens de Biologia de les PAU.

El nombre d'exàmens que cada corrector ha de corregir ronda els 190

Segons la seva opinió, «en el cas de Biologia hi ha massa exàmens per corrector. En ser un examen teòric on els alumnes han d'explicar conceptes, es triga força en corregir, ja que no només cal revisar el que hi ha escrit, sinó també mirar que no hi hagi contradiccions en el text, i això requereix temps», assenyala.

A aquesta opinió també s'hi suma el professor Josep Macià, coordinador de l'equip que dissenya els exàmens de Filosofia: «Seria ideal que cap corrector tingués més de 140-150 exàmens a corregir, perquè corregir cada examen de Filosofia requereix temps i un nivell de concentració molt alt que no és possible mantenir durant moltes hores al dia», explica.

La subcoordinadora Paz Monserrat així ens ho confirma: «durant una setmana estem corregint més de vuit hores diàries —afirma—. Jo diria que en una hora es poden corregir uns dos o tres exàmens com a màxim, ja que cal tenir en compte molts aspectes», aclareix.

Durant una setmana corregeixen més de vuit hores diàries

Els aspectes d'un examen que poden alentir el procés de correcció són dos, segons ens indica Josep Macià: «la claredat de la cal·ligrafia, ja que un examen amb lletra que resulti molt difícil d'entendre pot multiplicar per 2, per 3 o fins i tot més el temps de correcció, i la justificació de la puntuació, que s'ha de fer sempre en cada cas, ja que es demana que s'indiquin els aspectes que presenten alguna incorrecció».

Per això, tant Mercè García com Ambrós Domingo, professors de Filosofia de batxillerat, coincideixen que calen com a mínim uns 15 minuts per corregir un examen, mentre que Marisol Cabral, correctora de Biologia, diu dedicar-hi el doble de temps (uns 30 minuts per examen). «Jo em proposo corregir sis exàmens l'hora, però al final mai no ho puc complir i n'acabo corregint de mitjana quatre o cinc», ens explica Ambrós.

Segons dades actuals del Consell Interuniversitari de Catalunya, la retribució per cada examen corregit és de 4,70 euros bruts, independentment de la matèria o el temps invertit

Filosofia i Biologia són exàmens teòrics que requereixen més temps de correcció

La responsabilitat dels correctors no és poca, tenint en compte que tots han d’avaluar d’una manera més o menys similar. Per aquesta raó, «els correctors també reben unes pautes específiques més detallades sobre diferents qüestions a tenir en compte a l'hora de corregir», ens explica Josep Macià. Tot i així, aclareix que «quan s'adverteix que algun corrector fa servir un criteri de correcció que no coincideix plenament amb el criteri general, des de la coordinació se'l contacta i se li indica quins aspectes de la seva forma de corregir hauria de modificar per ajudar a homogeneïtzar al màxim en el futur la correcció de tots».

Aquest sistema de correcció és raonable segons els entrevistats, tot i que caldria fer alguns canvis per ser ideal. Paz Monserrat advoca per un model en què «es doni més importància a les relacions, als procediments i a les idees bàsiques més importants que a la pura retenció de dades», mentre que la professora Mercè García pren com a referència el model francès (el Bac), «en què els alumnes trien un dels dos temes proposats sobre el qual han d'escriure una dissertació».

Per la seva banda, el coordinador Macià proposa que «s'estableixi que tots els exàmens han de ser corregits per dos correctors, i si hi ha una diferència significativa (per exemple, més d'un punt) entre aquestes dues correccions, llavors se n'ha de fer una tercera. Aquest sistema disminuiria la incidència d’errors», afirma.