La professora de literatura

La professora de literatura, pel·lícula d'origen hongarès dirigida per Katalin Moldovai, ha estat guardonada amb el premi de la crítica en la darrera edició de l'Atlàntida Film Festival de Palma de Mallorca. El seu guió, basat en una història real, analitza l'impacte de la intolerància social i la censura als col·legis.

Sinopsi

En un petit poble hongarès, Ana Bauch és una dedicada i progressista professora de literatura en el sistema públic. Apreciada pels seus alumnes pel seu enfocament creatiu i poc convencional, recomana el visionat del film "Vidas al límite", d'Agnieszka Holland, que reflecteix la relació entre els poetes francesos del segle XIX Arthur Rimbaud i Paul Verlaine. Quan un pare conservador interromp el seu fill Víktor durant la projecció, denuncia Ana davant la direcció de l'escola.

Connexió amb Vides al límit

La professora de literatura connecta amb Vides al límit (1995), també coneguda pel seu títol original Total Eclipse. Aquesta pel·lícula és un biopic atípic que segueix els anys de joventut d'Arthur Rimbaud, poeta francès que va viure a la segona meitat del segle XIX i pertanyent al corrent del simbolisme. És considerat un veritable autor maleït. Va protagonitzar més d'un escàndol al costat del seu amic i amant Paul Verlaine, també poeta.

Rimbaud va tenir una adolescència turbulenta. A l'edat de quinze anys, durant les vacances escolars de 1870, es fuga de casa. Eren temps de guerra civil a França. Les autoritats van ser inflexibles i el van ficar a la presó per haver fugit del si familiar. El seu objectiu era arribar a París, somni que complirà uns anys més tard amb determinació. Un cop a la capital seria ben rebut per les grans figures literàries de l'època. El mateix Victor Hugo el va arribar a anomenar el «Shakespeare nen».

La professora de literatura connecta amb la pel·lícula Vidas al límite, en la qual Leonardo DiCaprio donava vida a Arthur Rimbaud un poeta maleït pertanyent al corrent simbolista francès. La seva vida i obra són objecte de controvèrsia des de la perspectiva social actual. 

En definitiva, Rimbaud responia a l'arquetip de l'enfant terrible a causa del seu perfil d'escriptor torturat amb problemes pel consum d'alcohol i drogues. Tanmateix, contra tot pronòstic, i en assolir els vint anys d'edat, abandona l'escriptura i dedica la resta de la seva vida a viatjar per Europa, Àsia i Àfrica. Fins i tot va arribar a enrolar-se com a soldat a l'exèrcit colonial neerlandès. Una vida al límit que, des d'un punt de vista actual i conservador, no respon als models escolars aptes per a menors. De fet, a la pel·lícula de Katalin Moldovai es desata la tempesta quan el pare d'un dels alumnes descobreix que la professora del col·legi del seu fill ha recomanat que vegin aquest títol "transgressor". A partir de llavors la història planteja quins són els veritables límits a l'hora de parlar a l'aula sobre obres audiovisuals o literàries antigues. I més quan aquestes són malinterpretades per culpa dels moviments de la correcció política imperant.

Una reflexió sobre la llibertat d'expressió i la censura

El guió de La professora de literatura parteix d'una història real ocorreguda a Romania, país on va viure Katalin Moldovai quan era jove. Un cas que recorda, salvant les distàncies, al del professor espanyol suspès per sis mesos en les seves funcions el 2021 per ensenyar que només existeixen dos sexes, el femení i masculí.

Dins del marc social i polític centreeuropeu, la directora creu que la intolerància és l'ombra de la dictadura soviètica que va dominar Europa de l'Est durant dècades al segle passat. Així mateix, la pel·lícula gira al voltant de la llibertat d'expressió i l'opressió a la qual són sotmeses aquelles persones que destaquen per tenir una veu personal diferent a la dels altres. Tot això sense oblidar la crisi que ha conduït el vell continent cap a un clima de grans divisions econòmiques i problemes socials. De fet, la directora fa menció de les constants notícies sobre el canvi climàtic; informació que, en el fons, pretén ocultar els veritables problemes que es pateixen al continent.

La cineasta Katalin Moldovai posa en entredit les polítiques totalitàries que censuren els continguts als col·legis. Una clara reflexió cap a la defensa de la llibertat d'expressió a les aules.

D'altra banda, quan Moldovai va començar a escriure el guió el 2019, la qüestió de l'homosexualitat no era a l'agenda política d'Hongria. No obstant això, dos anys més tard el govern va tractar l'assumpte a través d'una llei oberta a tota mena d'interpretacions. Aquesta situació ha tingut una conseqüència directa a l'aula, donant lloc a una autocensura en la qual els professors prefereixen evitar conflictes com els descrits al film.

Un altre aspecte a destacar és el sorgiment de la por i la manera com afecta un grup de docents i l'estructura del seu claustre. És per això que aquesta cinta hongaresa s'ha comparat amb la recentSala de professorsdeIlker Çatak. Digna de menció és també la figura de la directora del col·legi, la qual passa de ser aliada de la protagonista a revelar una profunda oposició contra ella. Viu més preocupada pels ajuts econòmics que no arriben que pel correcte funcionament del centre. Davant d'aquestes situacions conflictives són els alumnes els que acaben perdent. La por a la censura produeix una escola menys plural i rica, i allunyada per complet de la realitat.

La nova llei hongaresa prohibeix mostrar o promocionar l'homosexualitat o el canvi de gènere entre els menors. Només instructors autoritzats pel govern imparteixen educació sexual a les escoles. Aquesta dinàmica ha produït una debacle a les editorials, veient-se obligades a retirar obres clàssiques, considerades "perilloses", dels programes escolars. La implantació d'aquestes mesures va ocasionar protestes generalitzades i amenaces de sancions per part de la Unió Europea.

Hongria, l'últim bastió del conservadurisme

En l'actualitat, el signe conservador ostenta la majoria en el govern d'Hongria. Sense anar més lluny, la figura de Viktor Orbán, primer ministre i líder del partit Fidesz-Unió Cívica Hongaresa, ha estat objecte de dures crítiques des del si de la Unió Europea. Defensa un estat basat en el conservadurisme social i nacionalista, a més de ser euroescèptic i presentar una deriva cap a l'autocràcia segons alguns observadors.

«Hongria és una illa conservadora davant una Europa inundada pel progressisme», va afirmar Orbán en la sessió inaugural de la Conferència d'Acció Política Conservadora celebrada a Budapest el mes d'abril passat.

La professora de literatura presenta l'educació com la millor eina davant l'odi i la ignorància, molt malgrat els constants canvis polítics que una i altra vegada la intenten transformar. Tot això des del marc social d'Hongria, país on el conservadurisme impedeix parlar sobre certs temes amb els menors. 

La pel·lícula La professora de literatura ofereix múltiples lectures de reflexió, sobretot atenent el context social en què ha estat creada. De la mateixa manera, posa en entredit la llibertat de pensament als col·legis. I de com l'educació és la millor eina davant l'odi i la ignorància, molt malgrat els vaivens polítics que una i altra vegada la fan zozobrar.

En aquest enllaç podreu veure el seu tràiler.