El curt ¿Dónde estás? obre un diàleg profund sobre l'absència i la resiliència mitjançant un llenguatge cinematogràfic poètic i commovedor

La directora Maria Moreno Novoa s’endinsa en un dels territoris més sensibles de l’ésser humà: l’absència. El seu curtmetratge ¿Dónde estás?, disponible al nostre canal de YouTube, és molt més que una peça audiovisual; és un reflex d'emocions universals.

En una entrevista realitzada pel periodista i crític de cinema Francisco Javier Millán, Moreno Novoa revela l'origen íntim d'aquesta obra i les claus narratives i visuals que la sostenen. La conversa flueix entre reflexions personals i referències cinematogràfiques que situen el curtmetratge en un context artístic de gran actualitat.

El resultat és un testimoni que traspassa la pantalla i ens interpel·la com a espectadors, obligant-nos a mirar dins nostre i preguntar-nos: treball o relacions personals?

Al món del curtmetratge, on cada segon compta, pocs projectes aconsegueixen condensar l'essència de la condició humana amb tanta delicadesa com ¿Dónde estás? La directora, reconeguda per la seva sensibilitat narrativa i mirada poètica, ens proposa un viatge vers les emocions més profundes que es desperten amb la pèrdua i la memòria.

Moreno Novoa explica que la gènesi d'aquest curt neix d'una experiència personal: «Tenia la necessitat d'explicar com se sent l'absència quan no es pot anomenar. El cinema em va permetre donar forma a aquest buit», afirma. La directora descriu de forma dinàmica i cinematogràfica una realitat coneguda per molts dels nostres joves que han d'escollir entre desenvolupar una carrera professional per a la qual s'han format o bé romandre amb la seva parella. Al curt es mostra la relació de dues noies, cadascuna desitja el millor per a l'altra i que compleixi el seu somni, tot i que aquest somni impliqui el trencament de la seva pròpia relació. Un acte d'amor incondicional i pur que és molt més freqüent entre la joventut del nostre país, que es veu obligada a abandonar el seu entorn familiar i emigrar a un altre país per assolir el seu èxit professional.

Moreno afirma que «no volia oferir respostes, sinó preguntes. El cinema, per mi, no ha de donar solucions tancades, sinó obrir esquerdes per on entri la llum»

Millán destaca la valentia de Moreno Novoa en triar un tema tan delicat i tractar-lo sense sentimentalismes fàcils: el primer amor, un amor del col·lectiu LGTBIQ+ i un futur professional que comporta una pèrdua i resiliència. Maria aconsegueix una narració sòbria i elegant, on allò que no es diu pesa tant com allò que es mostra. «És una cineasta que confia en la intel·ligència emocional de l'espectador», afirma el crític.

La conversa també recorre les influències cinematogràfiques de la directora, que van des del lirisme de Víctor Erice fins a l'exploració de l'absència a l'obra de Naomi Kawase. Tot i això, Moreno Novoa subratlla que la seva inspiració més gran prové de la vida quotidiana i de la manera com les persones comunes lidien amb la pèrdua: «Escoltar la gent, observar els seus gestos, em dona més material que qualsevol manual de guió».

A més de parlar del procés creatiu, la directora comparteix els desafiaments d'aixecar un curtmetratge independent: la cerca de suports, la limitació de recursos i la necessitat de mantenir la coherència artística davant la pressió dels festivals. «Rodar aquest curt va ser un acte de resistència. Volia demostrar que es pot fer cinema honest fins i tot quan tot juga en contra», confessa.

¿Dónde estás? ja circula en plataformes digitals i en festivals, on està recollint reaccions molt positives. Més enllà dels premis, el que realment emociona la directora són els comentaris dels espectadors que reconeixen en l'obra un reflex de les seves pròpies vivències. «Quan algú em diu que s'ha sentit acompanyat veient el curt, sento que la pel·lícula ja ha complert la seva missió», assegura.

(introduir vídeo)

L'entrevista amb Maria Moreno Novoa ens recorda que el cinema, quan neix de la veritat més íntima, es converteix en un pont entre allò personal i allò col·lectiu. ¿Dónde estás? no és només una pregunta llançada al buit; és una invitació a encarar-se amb allò que fa mal, a sostenir la memòria i, sobretot, a descobrir que en la recerca del que s'ha perdut també habita la possibilitat de retrobar-nos amb nosaltres mateixos.