Per fi ha arribat a les sales la gran guanyadora de la passada edició del Festival de Cinema de Màlaga: 20.000 especies de abejas narra la vida de Cocó (Sofía Otero), una noia de vuit anys que no encaixa en les expectatives socials i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-la Aitor, però és incapaç de reconèixer-se en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare, Ane (Patricia López Arnaiz), sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix l'àvia Lita (Itziar Lazkano) i la seva tia Lourdes (Ane Gabarain), estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel.

Aquesta cinta dirigida per Estíbaliz Urresola Solaguren és un gran apropament cinematogràfic a la qüestió del desenvolupament de la identitat de gènere en els nens. Per a la majoria de nosaltres a aquestes edats ésser home o dona se sent de forma molt natural. Des del naixement al nadó se li assigna el gènere masculí o femení en funció de les característiques físiques. És el que es coneix com a «sexe» o «gènere assignat». Tot i això, la identitat de gènere, un tema molt en voga actualment, ens adverteix que no tot es redueix a temes externs, sinó que també compten els sentiments interns. Aquests interactuen amb els trets biològics del menor i amb les condicions que l'envolten. És en aquesta matèria on les famílies tenen un paper primordial.

La pel·lícula ens mostra que la identitat de gènere no es redueix a qüestions externes, sinó que també compten els sentiments interns

El reconeixement de la identitat de gènere discorre en paral·lel al desenvolupament físic del menor durant la infància. En la majoria dels casos coincideix amb la identitat assignada en néixer, però en altres allò considerat com a ordinari no ho és tant. En aquests últims casos, les famílies generalment no saben com gestionar-ho, o simplement no ho acaben d'entendre.

20.000 especies de abejas aborda totes aquestes qüestions des d'angles molt diferents. La directora encerta a l'hora d'emmarcar la història en un entorn rural dominat per les tradicions. Al més pur estil de Secretos del corazón (1997), aquella pel·lícula de Montxo Armendáriz en què un nen va descobrint què significa viure a través dels seus innocents ulls, la cinta d'Urresola Solaguren va un pas més enllà.

Escena de la pel·lícula 20.000 especies de abejas, guanyadora del Festival de Cinema de Màlaga, dirigida per Estíbaliz Urresola.

Les abelles com a exemple de la diversitat a la natura

La cineasta basca és molt conscient de l’ús de la metàfora de les abelles. Ja el títol ens dona una pista important de com el guió aprofitarà aquesta mena d'al·legoria. No és casualitat que Cocó es quedi fascinada per la feina que fa la seva àvia amb aquests insectes. Dins de cada rusc hi ha diferents abelles, i cadascuna respon a unes funcions específiques. Això mateix passa a la vida real, on hi ha infinitat de ruscs els individus dels quals són la suma present de tots ells, però també conseqüència de l'herència que han rebut. Així mateix, la cera de les abelles abans de solidificar-se és emmotllable, tal com passa amb la identitat, que és quelcom viu sobretot durant els anys de la infància. «A mesura que ens anem fent grans, i ens anem plegant a moltes de les ordres que la societat ens va imposant, ens anem convertint en aquesta figura de cera rígida, amb una part que és més difícil que s'adapti a noves realitats», afirmava la directora en una entrevista concedida a la pàgina web www.cineconn.es

Les abelles són una metàfora de la vida, sent les grans abanderades de la diversitat a la natura

En el fons, mare i filla estan mirant de trobar la felicitat i la llibertat en un món que les asfixia. Seran elles mateixes les que amb determinació aniran obrint-se camí, no sense abans trobar-se amb una infinitat de bloquejos emocionals en un autèntic viatge d'aprenentatge personal.

La identitat de gènere al rusc familiar

Segons els experts, tots els infants haurien de tenir l'oportunitat d'explorar diferents rols de gènere. Per tant, els pares han de fomentar aquesta qüestió en l'entorn habitual del nen. Per exemple, aquesta pauta es pot aconseguir des dels llibres infantils, on apareguin homes i dones per igual en rols de gènere no estereotipats, fins i tot en l'àmplia oferta de joguines que hi ha al mercat.

Cocó a la pel·lícula compleix amb les conductes habituals d'una nena que se sent tancada en un cos masculí. Així, expressa la seva identitat de gènere de moltes maneres: vestimenta o pentinat, nom o sobrenom pel qual vol ser cridada, gestos físics i accions que revelen una inclinació més gran a la feminitat, i unes relacions socials que fan que estigui més a prop de les amigues que no pas dels seus amics.

La societat, de vegades rígida i hostil, encara té molt per aprendre sobre la diversitat

Per això trobades familiars, com la que es produeix durant un bateig al poble, són una genuïna prova de foc. El guió en aquesta escena és demolidor, mostrant amb molta claredat com la societat encara té molt per aprendre sobre la diversitat. Sense anar més lluny, la directora ha reconegut que l'espurna que la va portar a explicar aquesta història va ser la notícia del suïcidi d'un nen trans de 14 anys al País Basc el 2018. El noi va deixar escrita una carta de comiat on deia que prenia aquesta decisió per visibilitzar la realitat d'altres nens i nenes que es trobaven en la mateixa situació. Per a ell, la societat era rígida i hostil.

La cineasta també s’ha documentat gràcies als testimonis de l'Associació de Familiars de Menors del País Basc. Algunes línies de guió són fruit de les converses que va tenir amb famílies reals. A partir d'aquest punt va anar fonamentant la història, fins incorporar una sèrie de personatges que formen part de la seva colònia particular d'abelles.

Podeu veure el tràiler de 20.000 especies de abejas al següent enllaç.