Una activitat didàctica escolar que promou el retrobament amb un mateix: cartes del passat que revelen l'impacte del temps i els somnis oblidats.

L'actriu valenciana Esther Morente fa el salt a la direcció amb el documental El mètode Farrer, on exposa una profunda reflexió sobre el pas del temps i la vulnerabilitat de l'adolescència. A la presentació al certamen Docs València, el públic va destacar la gran emotivitat que desprèn aquesta història.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal YouTube

Sinopsi

Des del 1997, Bruce Farrer, un mestre d'institut ja retirat, va encarregar als seus alumnes una tasca: escriure's una carta a ells mateixos sobre com s'imaginen la seva vida en 20 anys. Ell mateix va guardar totes aquestes cartes, i dues dècades després les va enviar de tornada per correu postal. El documental retrata l'impacte que van produir en els seus destinataris i elabora una reflexió sorprenent sobre el nen que tots portem a dins i que, potser, hem oblidat.

Origen i estructura del documental

El documental neix quan Esther Morente estava desenvolupant un projecte sobre les cartes que mai no arriben als seus destinataris. En el procés de documentació va trobar un article a la premsa nord-americana on es feia referència al treball d'un professor canadenc anomenat Bruce Farrer. La directora li va escriure per Facebook i ell li va contestar al cap de deu minuts. Aquest va ser el punt de partida a cinc anys de converses que van acabar fent realitat aquesta producció.

L'actriu Esther Morente s'estrena en la direcció amb aquest documental. El mètode Farrer dona a conèixer una curiosa iniciativa educativa d'un professor canadenc anomenat Bruce Farrer. Els seus alumnes s'havien d'escriure a si mateixos una carta que llegirien vint anys després

El mètode Farrer s'estructura en dues parts: la missió autoimposada del mestre jubilat de fer arribar les cartes a tots els destinataris i els testimonis dels alumnes quan les reben. D'aquesta manera, la narració aconsegueix una perspectiva magnífica de l'etapa adolescent, en què destaquen els problemes d'autoestima, la vulnerabilitat i la mirada frívola vers la vida i la societat circumdants. La majoria d'aquells que reben les cartes actualment reconeixen trobar un profund equilibri en mirar enrere el seu passat. Sens dubte, una teràpia interessant capaç d'ajudar mentre els protagonistes es reconeixen a si mateixos.

Un conte que defineix l’amor per l’educació

Bruce Farrer és el millor exemple de com la tasca educativa es pot transformar en un acte d'amor entre un professor i els seus alumnes. Tanmateix, els seus actes demostren el valor de la paraula, aspecte molt injuriat actualment. Va complir amb la seva promesa fins lliurar la darrera carta, donant una lliçó de perseverança. D'altra banda, Esther Morente genera una atmosfera d'irrealitat cercada de manera intencionada. En aquest sentit, la veu com a narradora de Rosana Pastor acaba embolicant l'espectador dins els paràmetres dels contes de fantasia. La directora va reconèixer que la seva inspiració parteix de pel·lícules com Amélie (Jean-Pierre Jeunet, 2001) i Big Fish (Tim Burton, 2003), dos títols en què el realisme màgic aflora en cada una de les escenes.

El documental utilitza una narrativa pròpia del realisme màgic dels contes. La història no parla de com assolir els somnis, més aviat de construir el present per mitjà d'ells

Als contes, els protagonistes solen assolir els somnis que tant anhelen. En canvi, El mètode Farrer planteja tot el contrari. El documental no parla d'assolir-los, més aviat d'utilitzar-los per construir, per després mirar cara a cara al present.

El mètode es va posar en pràctica el 1961, quan Bruce Farrer es va posar al capdavant d'un grup d'alumnes per primera vegada. Feia classes de llengua al col·legi públic de Fort Qu’Appelle, a l'estat canadenc de Saskatchewan. En haver de treballar amb adolescents problemàtics, va crear aquesta iniciativa per tal de motivar-los. Si volien aprovar, les cartes havien de contenir deu pàgines.

Parlar amb el nen interior

Cap dels vells alumnes de Farrer es va oposar a llegir les cartes, però malauradament alguns havien mort a causa de malalties, accidents de trànsit o fins i tot suïcidis. Segons els testimonis que Esther Morente recull al documental, rebre aquest missatge al correu produeix una experiència transformadora. En el cas de les persones que ja no hi són, la lectura la realitzen familiars directes.

Llegides vint anys més tard, les deu pàgines parlen de l'adolescent que van ser en el passat. Hi ha alguns mètodes psicològics que s'endinsen en retrobar-se amb el nen interior, com un camí cap a l'autoestima. La vida adulta de vegades condueix a la manca d'equilibri i a la infelicitat. Els experts manifesten que, tot i que és impossible reconstruir el passat, cal assolir una harmonia amb aquest nen amagat, representant de la il·lusió i la innocència, per després posar-lo davant la racionalitat del món adult. El nen interior parla de relativitzar els problemes i de no ser tan exigent amb un mateix.

Nombrosos professors espanyols han confessat després de veure el documental la seva intenció de posar en pràctica el mètode de Bruce Farrer. Alguns estan fent variacions per adaptar-lo al món digital

En aquesta línia, nombrosos professors espanyols han confessat després de veure el documental la intenció de posar en pràctica el mètode de Bruce Farrer. No obstant això, n'han plantejat variacions, especialment a causa de l'hegemonia de les noves tecnologies. Alguns han cregut convenient reduir el temps. És a dir, que els alumnes escriguin la carta a principi del curs i després la llegeixin en acabar-lo per parar esment a l'evolució que han aconseguit. Sens dubte, Esther Morente ha assolit amb aquesta proposta donar a conèixer i impulsar una iniciativa els resultats de la qual poden ser molt beneficiosos per a l'aula i la vida.

En aquest enllaç us deixem una entrevista exclusiva amb la directora Esther Morente.

I en aquest altre el tràiler del documental.