Investigadors forenses de la Universitat de Granada, liderats pel catedràtic de Medicina Legal José Antonio Lorente, han confirmat que els ossos enterrats a la Catedral de Sevilla són els de Cristòfor Colom. El professor Lorente, que va iniciar part de la seva carrera formativa a Quantico, la cèlebre acadèmia de l'FBI a Virgínia, ha ajudat en nombroses investigacions criminalístiques.

La figura de l'almirall Colom sempre ha estat envoltada d'especulacions sobre el seu veritable origen. La hipòtesi més estesa apunta que va néixer a Gènova (Itàlia).  No obstant això, estudis recents situen el seu naixement a València, afirmació que ha provocat una esbombada polèmica entre la comunitat històrica i científica.

TVE ha estrenat un documental titulat Colón ADN. Su verdadero origen. Es pot veure a la plataforma RTVE Play a la pestanya Somos Cine. A la roda de premsa en què va ser presentat, José Antonio Lorente va afirmar que gràcies als nous avenços tecnològics «queda definitivament afermada aquesta teoria parcial que les restes de Sevilla són de Cristòfor Colom».

La tomba de Cristòfor Colom

La tomba de Cristòfor Colom es troba «oficialment» a la Catedral de Sevilla des del 1899. No obstant, abans del seu últim lloc de descans, les restes de l'almirall van estar a Valladolid, al monestir de La Cartoixa de Sevilla, a Santo Domingo (República Dominicana) i a l'Havana (Cuba). A la inscripció del pedestal es pot llegir: «Quan l'illa de Cuba es va emancipar de la Mare Espanya, Sevilla va obtenir el dipòsit de les restes de Colom, i el seu ajuntament va erigir aquest pedestal».

El 20 de maig del 1506 mor Cristòfor Colom a Valladolid. La seva mort succeeix quan es trobava seguint la cort itinerant de Ferran el Catòlic, amb l'objectiu de recuperar els seus privilegis després de diversos fets que el van condemnar a l'oblit. De fet, va marxar d'aquest món sense saber la veritable envergadura del seu descobriment.

La tomba de Cristòfor Colom sempre ha estat un gran enigma per als historiadors. Les fonts indiquen dues possibles ubicacions: la Catedral de Sevilla i Santo Domingo, la capital de República Dominicana

Després de la celebració del funeral a l'Església de l'Antigua de Valladolid, el cadàver va ser traslladat al convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat. A partir de llavors el seu cos inicia un periple per diverses localitzacions. El 1899, després de la pèrdua d'Espanya de la colònia de Cuba, les restes són dipositades a la Catedral de Sevilla per decisió del duc de Veragua, descendent de l'almirall. Aquesta acció contravé el desig de Colom, que desitjava ser enterrat a l'illa de la Hispaniola (avui República Dominicana i Haití). És a dir, al lloc de la primera arribada al Nou Món el 12 d'octubre del 1492.

Les proves d'ADN a Sevilla

Els dubtes sobre l'autenticitat de les restes de Sevilla van ser posades a prova des de l'instant en què Espanya va autoritzar realitzar unes anàlisis d'ADN en la primera dècada del segle XXI. L'any 2006, els científics van tenir la ferma conclusió que corresponien a Cristòfor Colom.

El genetista José Antonio Lorente, animat per l'historiador Marcial Castro, va ser responsable d'aquella històrica investigació que va definir com «un privilegi i un honor». El procés va ser un enorme repte. Lorente era conscient que els resultats que s'obtinguessin no serien acceptats per tothom. En aquell estudi van concloure que hi havia una coincidència absoluta entre l'ADN dels ossos de Cristòfor Colom i el del seu fill Ferran.

El genetista José Antonio Lorente ha confirmat que les restes de Sevilla són en realitat les de l'almirall Colom. Es va extreure ADN i es va comparar amb el del seu fill Ferran. Que tots dos coincideixin és tot un èxit

A nivell històric, gràcies a la documentació que ha perdurat fins als nostres dies, està comprovat que els ossos de Ferran Colom reposen a la catedral no gaire lluny dels del seu pare. Que tots dos coincideixin per l'ADN extret és tot un èxit. El cromosoma Y de Ferran va coincidir amb les restes de Cristòfor. Cal esmentar que el pare aporta un cromosoma X o Y, mentre que la mare sempre n'aporta un X. Després del seu net, gran part de la descendència de Colom van ser dones. Per tant, el cromosoma Y de l'almirall es va perdre, afegint més misteri a l'assumpte.

Com es pot obtenir ADN de més de 500 anys d’antiguitat?

Les restes com més grans siguin millor per a les proves. Les de Cristòfor eren diverses i molt petites, les de Ferran estaven en molt bon estat i les de Diego, el seu altre fill, es van trobar xopes d’aigua. Aquests materials van ser amb els que van haver de treballar el professor José Antonio Lorente i el seu equip.

Al documental Colón ADN. Su verdadero origen expliquen quines són les fases d'aquest procediment científic: en primer lloc, la capa externa de les peces més rellevants es neteja amb nitrogen líquid; a continuació s'obté la pols òssia sobre la que apliquen una sèrie de reactius; i és a partir d'aquest punt quan s'obté l'ADN.

L'obtenció de l'ADN procedeix d'un complex procés en el qual s'analitza la pols òssia després de l'aplicació d'una sèrie de reactius. La tecnologia que facilita aquesta investigació ha fet un gran salt en les dues últimes dècades

Les dues últimes dècades han estat decisives en l'avenç tecnològic d'aquesta àrea. De fet, el 2005 el professor Lorente va paralitzar el projecte perquè va considerar que no estaven prou desenvolupats com per continuar. Però, en un gir dels esdeveniments, l'any següent van trobar sorra al costat dels ossos i això els va donar una nova pista que resseguir. Eren restes de cargols de mar, llavors, or i plata (aquests últims probablement procedents de la vestimenta amb què va ser enterrat). Van concloure que els cargols de mar i les llavors procedien de República Dominicana.

La disputa amb Santo Domingo

República Dominicana també reclama tenir en el seu poder les restes del navegant. L'origen d'aquesta disputa és una caixa que es va trobar el 1877 a la Catedral de Santo Domingo amb ossos i una inscripció al seu interior en la qual es llegeix el nom de Cristòfor Colom.

Des d'aleshores, les autoritats dominicanes mantenen que els espanyols es van emportar a Cuba les restes d'un altre familiar, possiblement les del seu fill Diego o d'algun net. «Nosaltres els dominicans considerem oficialment que les restes autèntiques de Cristòfor Colom són aquí basant-nos en les proves documentals i històriques que existeixen, que són les principals», va subratllar en el seu moment el viceministre de Patrimoni Cultural de República Dominicana, Federico Henríquez Gratereaux.

El govern de República Dominicana no permet analitzar les restes que hi ha a Santo Domingo. Segons la seva opinió, les proves documentals de què disposen són tan importants o més que les consideracions científiques. Almenys, en els propers anys, no tenen previst autoritzar cap investigació al respecte

En conversa amb BBC Mundo, Henríquez va reafirmar la seva tesi apuntant com a prova «els documents aixecats a la catedral sobre en quin lloc estaven enterrades les restes de cada membre de la família Colom, l'urna, la placa a l'interior o els textos dels notaris que van actuar en les exhumacions». És habitual, per confirmar una hipòtesi, fer coincidir dues proves: les que s'obtenen de les investigacions científiques i les que estan plasmades en els documents de l'època.

Des d'aleshores, el Govern d'Espanya ha realitzat diverses peticions formals per obtenir una anàlisi d'ADN de les restes que atresoren a Santo Domingo. El viceministre Henríquez, mort recentment, va insistir que «les proves documentals són tan importants o potser més que qualsevol prova científica, que tampoc dic que hagi de ser menystinguda ni eliminada». Juntament amb aquestes declaracions va confirmar que el govern dominicà no tenia prevista cap anàlisi en els propers anys.

El tema torna a ressorgir

El professor José Antonio Lorente ha assegurat que les dades obtingudes són exactes i que la seva fiabilitat és «pràcticamente absoluta». A més, en roda de premsa va avançar que la investigació serà publicada per una revista científica internacional.

Aquest descobriment és només una part d'un treball més ampli de la Universitat de Granada, en el qual pretenen abordar l'enigma del naixement de Colom. El documental Colón ADN. Su verdadero origen, dirigit per Regis Francisco López, confronta les diferents teories sobre el seu origen més enllà de Gènova. Catalunya, Navarra, Galícia, Guadalajara, Eivissa i Mallorca estan entre les candidates a ser el bressol de l'almirall. En paraules del cineasta, la informació aportada «reescriurà la història». En el documental, el professor Lorente va eliminant totes les possibilitats. Fins i tot «es desempellega» de la versió gallega que en els últims anys ha guanyat força.

L'estrena del documental Colón ADN. Su verdadero origen ha estat envoltada de polèmica. La comunitat científica i els historiadors han posat en entredit els resultats obtinguts al llarg de tots aquests anys. L'equip de la Universitat de Granada publicarà un estudi complet del seu descobriment en una revista científica les pròximes setmanes

Pel que fa a la línia genovesa, l'ADN mitocondrial té molt a dir. S'ha esbrinat que les restes contenen un tipus d'ADN propi dels jueus sefardites. Aquests van viure a Itàlia, Sicília i Espanya, però a Gènova van ser expulsats al segle XII. Per tant, Colón no podria haver estat genovès. Era llavors un jueu convers nascut a la Mediterrània? La resposta que emmarca el naixement de Colom a València ha produït una onada de veus en contra. En la seva majoria afirmen que l'ADN és incapaç de donar-nos informació sobre el credo de Cristòfor Colom. Segons l'historiador Darío Español: «Els sefardites pertanyien al mateix haplogrup que els cristians europeus. Cap estudi d'ADN pot identificar religions o pràctiques socials».

A causa de l'al·luvió informatiu de les últimes setmanes, l'equip del professor José Antonio Lorente va emetre el següent comunicat: «Els resultats científics complets i detallats de la investigació en la que s'ha basat aquesta pel·lícula documental sobre l'origen de Colom seran presentats en una roda de premsa a la Universitat de Granada a celebrar aproximadament el mes de novembre, que serà anunciada amb suficient antelació. El motiu de fer-la en data posterior a la presentació de la pel·lícula es deu al fet que encara s'estan analitzant dades recents molt importants que, sense afectar el contingut de la pel·lícula, sí que tenen transcendència científica per a experts i historiadors, per la qual cosa han de ser presentades definitivament i conjuntament en un context acadèmic».