Anna Simó assumeix Educació a la Generalitat de Catalunya després de complir la pena d'inhabilitació per l'1-O i representa la recuperació d'una de les figures històriques d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Els missatges de rebuig i de desconfiança envers el Departament d'Educació a Catalunya no deixen d'aparèixer des del moment en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet públic el cessament de Josep Maria Gonzàlez-Cambray i la seva substitució per Anna Simó, que arriba al càrrec com a presidenta del Consell Escolar a Catalunya abans dels quatre mesos d'inhabilitació política a què la va sentenciar una condemna del TSJC; abans de tot això havia estat consellera de Benestar i Família entre el 2003 i el 2006. Alguns col·lectius com ASPEPC-SPS (Sindicat Professors de Secundària de Catalunya) han enviat notes de premsa celebrant el cessament del conseller però exigint no només un canvi «de venedor, sinó de política».

Dos anys d'autarquia egocèntrica a Educació

El Departament d’Educació ha actuat sense tenir en compte cap dels actors protagonistes del sistema educatiu a Catalunya. Des de la manera de comunicar les accions fins a la implementació dels canvis legislatius, a què s'ha enfrontat el sistema educatiu en aquests dos anys, tot s'ha fet de manera unilateral i autàrquica amb tocs alliçonadors cap al col·lectiu docent. Gonzàlez-Cambray va qüestionar els docents des del principi del seu mandat (26 de maig del 2021), i els va ridiculitzar en repetides ocasions davant l'opinió pública amb temes com el calendari escolar. El seu període de lideratge a la conselleria es recordarà per ser el que més manifestacions i vagues de docents ha suportat.

Sens dubte, l'educació viu una de les transformacions més profundes i determinants, semblants a allò viscut amb la LOGSE (1990), moment en què va aparèixer l'ESO tal com la coneixem avui dia. L'ensenyament s'adapta a noves formes d'aprenentatge i marca nous objectius cada cop més oberts i globals. Alhora, s'enfronta a problemes socioeconòmics com l'assetjament a les aules, la salut mental infantil i una pobresa econòmica in crescendo. Les maneres d'afrontar una transformació tan profunda podrien haver estat diferents i, sobretot, consensuades i acompanyades de respecte i humilitat per part de l'exconseller, dos conceptes inexistents en la pràctica política durant aquests dos anys.

Un conseller «deposat», llarga vida a la nova consellera

S'ha obert una finestra per introduir-hi aire fresc, la qual cosa resulta molt benvinguda davant un final de curs exigent després d'un primer any d'implantació de la LOMLOE a les aules. Anna Simó haurà d'afrontar temes com la materialització del decret de l'escola inclusiva i millorar el fracàs i l'abandonament escolar per mitjà d'un nou currículum basat en les competències que, de moment, ha estat profundament qüestionat pels docents. Alguns dels reptes que ha de superar la nova consellera són els següents:

• Actuar davant la desigualtat educativa. La bretxa educativa es defineix per les desigualtats existents entre alumnat de zones rurals i de zones urbanes, però també entre l'alumnat resident a zones urbanes de baixes rendes, una incòmoda realitat existent a gairebé tots els municipis importants de Catalunya.
• Millorar la convivència i la salut mental infantil i adolescent als centres educatius. Una de les accions serà la posada en marxa del Coordinador de Benestar que també ha estat altament qüestionat per institucions i agents educatius.
• Millorar la formació docent. Una de les actuacions de la Conselleria d’Educació a Catalunya serà la millora i el reforçament de la formació inicial i contínua dels professors. En aquesta línia sorgeix el programa SENSEI, de residència inicial docent (Acord GOV/69/2023), a centres educatius, una pràctica semblant al que es coneix com a MIR al grau de Medicina. En general, Simó haurà d'actuar perquè el desenvolupament professional i la identitat docent trobin el seu equilibri davant una societat altament exigent amb l'educació, però amb poc respecte per aquesta.
• Millorar els resultats acadèmics. Tot i els canvis realitzats, els resultats acadèmics a Catalunya han anat baixant en l'última dècada tant en comparació amb altres països de la Unió Europea, com pel que fa a altres comunitats autònomes. És una altra de les alertes que el col·lectiu docent ha assenyalat en els darrers dos anys, informant d’un descens alarmant del nivell de comprensió lectora i de matemàtiques de l'alumnat en arribar a l'ESO.
• I finalment, encara que no menys complex, materialitzar l'educació inclusiva mitjançant l'execució del Decret 150/2017, de 17 d'octubre, d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, pel qual s’ha de realitzar una atenció personalitzada, una detecció precoç i un ús exhaustiu de tots els recursos per fer efectiva una escolarització equitativa i d'èxit per a tots els alumnes als centres educatius sostinguts per fons públics.

A INÈDIT EDUCACIÓN  ens entusiasmen els canvis, hi ha molt a fer i esperem que Anna Simó es vitamini i es mineralitzi en condicions per ser capaç de resistir el curs polític que ara ha iniciat. En educació hi ha dos paradigmes executius viables: ser constructor de somnis possibles, o bé esdevenir violador de futurs probables. Esperem que la consellera sàpiga trobar el camí correcte.

Més informació:

Marc legal i pautes per a la figura del coordinador de benestar

Sensei, programa d'acompanyament a docents novels

Resposta del COPEC a la Conselleria d'Educació, sobre el coordinador de coeducació, convivència i benestar

Portal ASPEPC-SPS, Professors de Secundària