El baix medieval o baixa edat mitjana va ser una etapa de profundes transformacions socials, econòmiques i religioses a Europa. La crisi de la Pesta Negra, les guerres constants i les tensions religioses van crear un ambient de gran inseguretat i ansietat. En aquest context, la figura de la bruixa va esdevenir un boc expiatori ideal per a les desgràcies i els mals que afligien les comunitats.

Ordinacions d’Àneu (1424), el primer text legal sobre la bruixeria al continent europeu  

Les Ordinacions d’Àneu són un testimoni de com aquestes pors es van codificar en lleis locals. Aquest document legal, aprovat per les autoritats locals de la vall d'Àneu, establia les bases per a la persecució i el càstig de les suposades bruixes. Entre les mesures incloses en aquestes ordinacions hi havia la tortura com a mètode d'obtenció de confessions i la pena de mort com a càstig per a aquelles considerades culpables de bruixeria. Aquestes ordinacions, promulgades el 1424 marquen un moment crucial en la història de la caça de bruixes a Catalunya i a tot el continent europeu.

Accés a les entrevistes al Congrés Internacional sobre la Caceria de Bruixes a Barcelona. INEDIT AGÈNCIA

Aquest juliol es commemoren 600 anys de les Ordinacions d’Àneu, la llei més antiga sobre la cacera de bruixes. Amb motiu d’aquesta efemèride, l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, juntament amb el Consell Cultural de les Valls d'Àneu i el festival Dansàneu, han organitzat un congrés internacional que ha reunit experts per analitzar aquest obscur capítol de la nostra història.

Les Ordinacions d’Àneu no van ser un cas aïllat, sinó part d'un moviment més ampli a Europa que va culminar amb la redacció del famós Malleus Maleficarum (Martell de les Bruixes) el 1487, un manual de caça de bruixes escrit pels inquisidors Heinrich Kramer i Jacob Sprenger. No obstant això, les ordinacions catalanes van ser pioneres en establir un marc legal clar per a la persecució de la bruixeria.

“Catalunya forma part del que anomenem el bressol de la cacera de bruixes europea”

Tal i com destaca Pau Castell, professor investigador d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, aquestes Ordinacions van marcar l’inici de la persecució oberta de la bruixeria a Catalunya i a tot el continent europeu: “de fet, Catalunya forma part del que anomenem el Bressol de la cacera de bruixes europea”, subratlla.

Aquest document detallava els procediments a seguir per a la captura, el judici i el càstig de les suposades bruixes. S’establia, per exemple, que qualsevol persona acusada de bruixeria havia de ser arrestada immediatament i sotmesa a interrogatori, sovint sota tortura. Les Ordinacions també preveien la confiscació dels béns dels acusats, una pràctica que sovint motivava les denúncies, ja que permetia a les autoritats i a alguns membres de la comunitat apropiar-se de les possessions de les víctimes.

Bruixes a la literatura

Aquesta caça de bruixes va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva i la cultura popular de moltes regions. Les històries de bruixes, els processos i les execucions es van convertir en part del folklore local, perpetuant la imatge de la bruixa com a encarnació del mal.

Segons la professora Meritxell Simó, directora de l’Institut de Recerca de Literatura Medieval de la UB, la literatura va jugar un paper crucial en la construcció de la imatge de la bruixa: "La bruixa és una figura tardomedieval i moderna. Jo que em dedico sobretot al segle XII i XIII, no hi ha bruixes a la literatura: hi ha fades, hi ha dones meravelloses, heretades de la mitologia celta i altres mitologies, que s’incorporen en aquesta literatura en forma de dones amb poders a vegades beneficiosos i de vegades no tant. Al segle XIII, aquestes figures són objecte d’un procés de racionalització i cristianització, i és quan comencen a convertir-se en el que al final de l’edat mitjana seran les bruixes”, afirma.

La figura de la bruixa servia per estigmatitzar i controlar les dones

Simó també assegura que la figura de la bruixa servia per estigmatitzar i controlar les dones, especialment aquelles que practicaven formes de saber alternatives i que eren de transmissió femenina, com la cura dels malalts i l'assistència en naixements i morts. A aquesta percepció es suma també Constanza Cavallero, investigadora de la Universitat de Buenos Aires, qui remarca que la persecució estava totalment vinculada amb el gènere: “Les dones perseguides eren dones que no s'adequaven a les expectatives de la societat; no estaven subordinades al poder masculí, no vivien la sexualitat de la manera esperada o eren marginades socialment i econòmicament vulnerables”, explica.

En el cas de l’América  llatina segons apunta Cavallero la persecució es va centrar més en l’extirpació d’idolatries indígenes que en la cacera de bruixes pròpiament dita.

La cacera de bruixes és un fet que forma part de la memòria històrica; Investigacions com les realitzades per Castell, Simó i Cavallero són fonamentals per comprendre com la por i la ignorància van desencadenar injustícies massives, afectant especialment les dones que posseïen i transmetien coneixements alternatius. La commemoració dels 600 anys de les Ordinacions d’Àneu serveix com a recordatori de la importància de preservar la història per evitar repetir els errors del passat.

Font: Inèdit Agencia