Voces de la Tierra arriba a Filmin i Primeran per recordar-nos que la diversitat lingüística i cultural és essencial per a la vida del planeta. Es tracta d'una sèrie documental que connecta comunitats llunyanes però unides per la conservació de la natura.

La sèrie documental Voces de la Tierra (Lurraren Ahotsak) ha arribat a les plataformes Primeran i Filmin. Es tracta d’una producció de Gariza Films, responsable també de 20 000 especies de abejas, un dels darrers grans èxits del cinema espanyol. Dirigida per Pablo Vidal (El problema, Testimonio del pueblo saharaui) i Aner Etxebarria (Baskavígin. La matanza de los balleneros vascos), compta amb sis episodis gravats en diverses localitzacions: Sudan del Sud, Mongòlia, l’Índia, Moçambic, Islàndia, Indonèsia, Etiòpia, Madagascar, el Perú, Galícia i el Brasil. L’any 2021 va estar nominada als Jackson Wild Media Awards en la secció Limited Series, un dels certàmens internacionals més prestigiosos de pel·lícules de natura.

Sinopsi

Voces de la Tierra narra onze històries en llengües originals, algunes en perill d’extinció, com les dels awà-guajà (Brasil), toda (Índia) o mundari (Sudan del Sud). Reflexiona sobre quins relats podrem explicar si les veus del planeta on habitem s’apaguen. Alhora, la sèrie s’endinsa en l'anomenada simbiosi entre espècies, és a dir, la relació estreta i duradora entre organismes de diferents espècies, on almenys un en surt beneficiat i l’altre pot resultar-ne afavorit o neutre.

Un món no tan diferent

Els protagonistes de cada capítol són dues persones de llocs completament diferents i llunyans del planeta, però que, no obstant això, tenen sorprenents similituds. Aquesta sèrie documental és la prova que els éssers humans estem connectats per mitjà de la nostra mare Terra.

La sèrie documental Voces de la Tierra és la prova definitiva que els éssers humans estem connectats per mitjà de la nostra mare Terra

El primer capítol està protagonitzat per Mogga, de la tribu mundari al Sudan del Sud, i Bayandalai, l’últim gran pastor de rens de la taigà a Mongòlia. El segon capítol presenta Thedelly, recol·lector de mel a Ooty (Índia), i Raimundo, recol·lector de mel a Moçambic. Hafsteinn, recol·lector de plomissó d’èider a Flatey (Islàndia), i Hardiknas, recol·lector de cafè a Sumatra (Indonèsia), són els protagonistes del tercer episodi. El quart se centra en la vida de Yusuf, cuidador de hienes a Harar (Etiòpia), i Zafilosy, guardià de cocodrils a Madagascar. El cinquè el protagonitzen Hermelinda, esquiladora de vicunyes a Palccoyo (Perú), i Diandra, que manté viva la tradició de la «Rapa das Bestas» a Cuspedriños (Galícia). La sèrie conclou amb Maihu i Taquari, del poble awà-guajà a l’Amazònia brasilera.

Llengües en vies de desaparició

L’estrena d’aquesta sèrie a les plataformes digitals coincideix amb el debat que s'ha portat a terme a la Unió Europea sobre l’oficialitat de certes llengües considerades minoritàries al territori espanyol. A tots els episodis de Voces de la Tierra, els protagonistes s’expressen en la seva llengua materna. Quan són entrevistats, miren directament a la càmera, trencant la quarta paret i interpel·lant els espectadors, cosa que fa que el seu discurs sigui més intens i durador.

L’idioma és l’eina per expressar la teva visió de la vida, de tal manera que quan desapareix un idioma es posa en perill una forma de vida

Així mateix, aquesta sèrie ve a demostrar que la preservació les llengües en perill d’extinció és essencial, ja que no només representen mers sistemes de comunicació. Aquestes llengües són portadores d'identitat, cultura, història i coneixement ancestral transmès de generació en generació. La seva desaparició, sovint provocada per l'hegemonia d'idiomes amb major nombre de parlants i per altres factors, implica una anul·lació de visions úniques d'entendre i relacionar-se amb el món.

L'arribada d'aquesta sèrie a les plataformes digitals coincideix amb el debat vers l'oficialitat de certes llengües minoritàries a la Unió Europea, i posa de manifest el fet que mitjançant aquestes llengües es transmeten històries, cançons, valors d'una comunitat i tradicions, per tot això cal preservar-les 

Les llengües són vehicles de transmissió de tradicions, històries, cançons i valors d'una comunitat. Per exemple, a l'episodi dedicat als recol·lectors de mel de Moçambic, la seva llengua és la via vers la comprensió d'una sèrie de procediments que, en gran mesura, estableixen un equilibri sostenible entre l'espècie humana i la natura que ens envolta. Moltes llengües contenen coneixements únics sobre l'entorn natural, com plantes, animals i fenòmens climàtics.

Cada llengua ofereix una forma única d'interpretar el món. Veure aquesta sèrie des del prisma occidental no seria correcte. Per això els seus creadors han volgut mantenir les veus originals dels testimonis. Pablo Vidal, un dels directors, admet que, si s'haguessis inserit una veu en off que hagués narrat i traduït, la màgia d'allò que és genuí no hauria arribat als espectadors.

La sèrie també planteja, tot i que de manera més soscavada, com la discriminació històrica ha portat moltes comunitats a abandonar les seves llengües per evitar l’estigma social. Però, parlar una llengua minoritària pot ser motiu d’orgull i connexió amb les arrels d'un poble, aspectes molt necessaris davant la industrialització i la modernitat que amenacen certs ecosistemes al món. Cal recordar que la preservació de les llengües està vinculada al respecte pels drets dels pobles indígenes i la seva autodeterminació.

Simbiosi entre espècies

La simbiosi és una relació biològica estreta i perllongada entre dos organismes de diferents espècies. Aquesta interacció pot ser beneficiosa per a tots dos, perjudicial per a un, o no afectar-ne cap. El terme prové del grec i significa «vida en comú», i va ser encunyat pel botànic alemany Heinrich Anton de Bary al segle XIX.

A Voces de la Tierra, les històries giren al voltant del concepte del mutualisme. En aquest tipus de relació simbiòtica, les dues espècies en surten beneficiades. Un exemple clàssic és la interacció entre les abelles i les flors, on les primeres obtenen nèctar i, a canvi, ajuden en el procés de pol·linització. En aquesta línia, al segon episodi de la sèrie, dedicat als recol·lectors de mel a Moçambic, s'observa com aquests preparen cada temporada els forats als arbres on les abelles construiran els seus ruscs. D'una banda, els humans aconsegueixen la preuada mel; de l'altra, les abelles troben el lloc perfecte per viure i formar la pròpia comunitat.

El motor dels habitants de la Terra és la simbiosi entre les espècies. El terme prové del grec i significa «vida en comú». Al llarg dels capítols es manifesta com les espècies en surten beneficiades entre si. Hi ha exemples molt cridaners, com el dedicat a l'equilibri que s'estableix entre les hienes i els humans a Etiòpia

Un altre exemple de simbiosi, i sens dubte el més cridaner de la sèrie, és el dedicat a Yusuf, el cuidador de hienes a Harar (Etiòpia). Tot i que aquests animals solen tenir una mala reputació a causa del seu comportament carronyer i la seva aparença, tenen un paper crucial als ecosistemes i també aporten beneficis directes. Les hienes, especialment les tacades, són carronyaires altament eficients que eliminen grans quantitats de cadàvers d'animals en àrees urbanes i rurals. Per exemple, a la ciutat de Mekelle (Etiòpia) les hienes eliminen anualment 207 tones de deixalles, cosa que ajuda a prevenir la propagació de malalties com l'àntrax i la tuberculosi bovina. Aquest servei de sanejament evita infeccions tant en humans com en bestiar, estalviant a la ciutat aproximadament 52 000 dòlars l'any en costos de tractament i pèrdues econòmiques per malalties a la cabana bovina.

A Harar, a causa del creixent augment de la població a les ciutats etíops, les hienes s'han vist desplaçades. Yusuf és un dels pocs que les cuiden i alimenten perquè continuïn generant el benefici esmentat. Encara han de competir amb altres animals, com els gossos de carrer, però mica en mica s'està aconseguint un nou equilibri que, de ben segur, seguirà aportant coses positives a les espècies que el comparteixen.

(INSERIR VÍDEO AQUÍ)

Pablo Vidal, codirector de Voces de la Tierra, parla en exclusiva per a INÈDIT EDUCACIÓ sobre aquesta sèrie. Podreu veure l'entrevista completa entrant al següent enllaç. Vidal és un director i productor amb experiència en televisió i documentals. Format a l'Escola CEV de Barcelona, ha treballat com a càmera freelance per a La 2 de TVE i TV3, és professor adjunt a l'Escola CEV i realitzador de documentals per a l'ONG Educación Sin Fronteras a Guatemala. Va fundar Producciones MundoDoc i actualment col·labora en projectes sobre el canvi climàtic i ha creat Carapirú Studios, juntament amb Aner Etxebarria i Maitane Carballo.