Universitat gratis, sí o no?
Quina és la millor fórmula per reduir la desigualtat social des de l'educació?
L'educació universitària és un dels privilegis encara inaccessibles per a bona part de la població. El preu de les matrícules és una de les principals barreres que hi compliquen l'accés. Han estat múltiples les solucions proposades, i una de les més debatudes és la gratuïtat universal de l'educació superior.
Els defensors i detractors d'aquest posicionament han exposat els clarobscurs de la gratuïtat universal al·ludint a casos reals com els de Finlàndia i Alemanya, models d'èxit; o com el Regne Unit, França o els Estats Units, per posicionar-s'hi en contra.
Accedir a l'educació universitària garanteix més oportunitats laborals i millors salaris
Els beneficis de l'educació universitària són sobradament coneguts: les taxes d'ocupació dels joves augmenten a mesura que augmenta el seu nivell de formació, i a major nivell formatiu, més retribució econòmica i millors opcions laborals. De fet, l'educació universitària es contempla com una garantia per al futur, ja que a mesura que la ciència vagi donant passos de gegant en la investigació tecnològica, aniran desapareixent molts llocs de treball automatitzables i n'apareixeran molts altres més que requeriran coneixements i habilitats superiors, per la qual cosa la propera dècada les possibilitats d'aconseguir ocupació per als joves dependran, sobretot, de com estiguin de ben qualificats.
L'educació universitària gratuïta és una opció per la que han optat més de 10 països a Europa, alguns amb resultats satisfactoris i d'altres no tant. A la resta de països la fórmula va variant: des dels que concedeixen crèdits universitaris als estudiants que hauran de retornar un cop aconsegueixin feina, com és en el cas del Regne Unit i els Estats Units, fins als que subvencionen part del preu, deixant a càrrec de l'estudiantat el pagament d'una part, com succeeix a Espanya.
N'hi ha que consideren que l'educació universitària gratuïta no és sostenible
En l'actualitat, aquesta política de gratuïtat universal o de subvenció de gran part de la despesa implementada per la majoria dels Estats europeus està sent qüestionada per alguns d'aquests països per considerar-la insostenible a llarg termini, ja que s'argumenta que aquest sistema esgotarà les arques estatals.
Pros i contres
Al respecte, en un vídeo publicat al canal de YouTube VisualEkonomic, «¿Por qué la universidad gratuita perjudica a los pobres?», es comparen les estadístiques universitàries de França (un dels països que més subvenciona la universitat) amb els Estats Units i el Regne Unit (que compten amb els sistemes universitaris més privatitzats). S'hi argumenta en contra de la gratuïtat, per considerar que «el preu no és la causa de la desigualtat».
Segons es mostra al vídeo, als Estats Units 9 de cada 10 fills de famílies riques accedeixen a la universitat, i tan sols 3 de cada 10 dels que pertanyen a famílies pobres ho aconsegueixen; un resultat semblant al que es mostra a França, tot i que la matrícula universitària en aquest país tot just assoleix els 600 euros, enfront dels 9000 dòlars dels EUA.
Estudiar a la universitat comporta altres despeses que poden dificultar l'accés, a més de la matrícula
Un altre punt en què posen el focus des de VisualEconomik és el cost que comporta estudiar a la universitat, a banda de la matrícula: despeses com l'allotjament, el transport, el menjar i el material acadèmic poden suposar una barrera a l'estudi. Si bé a França les estadístiques mostren que «9 de cada 10 fills reben ajuda dels pares, els fills de les famílies més acabalades poden rebre ajuts de fins a 10 000 euros, mentre que les que ho són menys tan sols arriben a donar suport als seus fills amb 3000 euros», assenyalen. Aquesta dada mostra la diferència del nivell de vida que poden portar uns i altres a la universitat, i com l'accés també es pot veure limitat per les despeses que comporta l'estada, independentment del preu de la matrícula.
Segons els analistes de VisualEconomik, «si els fills de les famílies de baixos ingressos no van a la universitat és pel fracàs anticipat, ja que a mesura que creixen i continua la necessitat familiar augmenten les possibilitats d'abandonar el sistema educatiu per anar a treballar». De fet, consideren que «la clau està en l'atenció i el suport des de la infància, ja que la pobresa d'una família pot arribar a influir en el desenvolupament acadèmic des del parvulari».
En aquest punt al·ludeixen al concepte de desigualtat dinàmica, segons el qual «si les classes més acabalades tenen accés a educació subvencionada, després també tindran accés a millors llocs de treball, fet que provoca un increment de la desigualtat de classes».
Anglaterra va abandonar el sistema universitari gratuït per dedicar recursos a prevenir l'abandonament escolar primerenc entre les famílies de classe baixa
El cas d'Anglaterra és un dels més ben valorats per VisualEconomik, ja que des del 1998 va passar d'un sistema universitari gratuït a un sistema totalment privat amb matrícules de fins a 9000 lliures esterlines, i gràcies a això va aconseguir un major accés a la universitat de la classe mitjana i baixa, proporcionant-los crèdits estudiantils estatals lliures de risc, beques d'allotjament, transport i manutenció; i sobretot, dedicant més recursos a reforçar l'ensenyament bàsic per evitar l'abandonament primerenc per manca de recursos.
Altres desavantatges esmentats pels crítics de la gratuïtat universitària són la pèrdua de la qualitat de l'ensenyament, l'excés de graduats universitaris que realitzen feines per a les que no cal tenir titulació, i la sobredemanda que incrementa la despesa pública.
Per contraposició, a favor de la gratuïtat s'argumenta que condueix a una força laboral més educada i productiva, a una major innovació i creixement de la productivitat, garanteix la igualtat d'oportunitats, genera professionals més especialitzats en les noves àrees de treball, i proporciona als joves major capacitat econòmica per fer front al cost de vida actual.
Casos d'èxit
Si bé al vídeo de VisualEconomik es mostra una perspectiva interessant dels riscos de l'educació universitària gratuïta, els resultats obtinguts als països nòrdics ens mostren que una educació gratuïta de qualitat i igualitària és possible. El cas de Finlàndia, referent mundial en educació, n'és el millor exemple.
Finlàndia aconsegueix ser referent en educació amb un sistema educatiu gratuït des de primària fins a la universitat
L'educació pública és el pilar fonamental del sistema finlandès, així com els seus mestres, que estan altament valorats. L'educació és gratuïta i igualitària en tots els nivells obligatoris i opcionals, i l'atenció sanitària, el servei de menjador i el material escolar són responsabilitat de l'Estat.
Els resultats del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) mostren que edició rere edició Finlàndia roman en les primeres posicions del rànquing, com a resultat d'un sistema educatiu que garanteix tots els recursos al seu alumnat des del parvulari fins a la universitat.
Un altre dels països amb resultats reeixits en tenir educació universitària gratuïta és Alemanya, conegut pel seu sistema d'educació dual, que combina l'educació a l'escola amb la formació pràctica al lloc de feina. Aquest enfocament permet als estudiants adquirir habilitats i experiència laboral mentre continuen la seva educació formal. Tot i que, a diferència de Finlàndia, a Alemanya les diferències socioeconòmiques estan ben marcades i això influeix en el rendiment dels alumnes. Malgrat això, els resultats dels seus estudiants no deixen de superar les mitjanes globals, i les baixes taxes d'abandonament escolar i d'atur juvenil són l'enveja de molts països.
Tot i l'èxit d'aquests països, la proposta de fons no pot ser només gratuïtat en l'educació universitària, ja que això requereix una inversió substanciosa i contínua per garantir la qualitat de l'ensenyament, la qual cosa porta a plantejar una reforma tributària i un replantejament de la inversió en educació, focalitzant la inversió en els primers anys d'escolarització i en la permanència de l'alumnat en el sistema educatiu per poder tenir més oportunitats d'assolir l'objectiu de l'educació superior.
Fonts:
Sin Comentarios