Tornen als exàmens estandarditzats a universitats dels EUA
Les proves ACT i SAT obren el debat sobre l'eficàcia dels indicadors d'avaluació de l'estudiantat
Els últims anys, el panorama de les proves estandarditzades com SAT i ACT als Estats Units ha experimentat canvis significatius, impulsats per la pandèmia global, les prioritats educatives en constant evolució i els debats en curs sobre equitat i accessibilitat. No obstant això, aquestes proves icòniques han demostrat la seva eficàcia al llarg dels anys per mantenir el posicionament de les universitats nord-americanes, i ara, després de diversos anys de debats i suspensió, tornen a ser imprescindibles per avaluar la preparació i el potencial acadèmics de l'estudiantat, tot i que arriben amb canvis i adaptacions, enmig d'un debat intens entre detractors i defensors.
Context
Al començament de la pandèmia de la COVID-19, diverses universitats d'elit van fer opcional per als estudiants la presentació dels resultats de SAT i ACT. L'ACT (American College Testing) és un examen estandarditzat utilitzat als Estats Units com a part del procés d'admissió a la universitat. Juntament amb el SAT, és un dels dos exàmens d'admissió universitària més coneguts i àmpliament utilitzats. L'ACT es divideix en quatre seccions principals: anglès, matemàtiques, lectura i ciències. A més d'aquestes quatre seccions, alguns estudiants també s'examinen voluntàriament d'escriptura (essay), que avalua l'habilitat per planificar i escriure un assaig analític.
Per la seva banda, el SAT (Scholastic Assessment Test) és una altra prova estandarditzada utilitzada als Estats Units com a part del procés d'admissió a la universitat. Igual que l'ACT, el SAT és un element important que tenen en compte les universitats i colleges en avaluar les sol·licituds d'admissió dels estudiants. El SAT es divideix en dues seccions principals: lectura basada en evidència i redacció i matemàtiques. Fins al gener del 2021, el SAT també incloïa una secció opcional d'assaig (essay), però aquesta va ser suprimida. Anteriorment, aquesta secció avaluava l'habilitat de l'estudiant per analitzar un text i escriure un assaig referent als arguments de l'autor.
Tant el SAT com l'ACT són acceptats per la majoria de les universitats als Estats Units, i els estudiants poden triar quina prova presentar en les seves sol·licituds d'admissió. Algunes institucions han adoptat polítiques de test-optional o «test-flexible», la qual cosa significa que els resultats d'aquestes proves no són obligatoris per a tots els sol·licitants. Aquests exàmens es poden realitzar diverses vegades l'any en centres d'exàmens de tot el país, i en algunes seus internacionals a l'estranger. Els estudiants generalment s'hi presenten durant el seu darrer any de secundària, tot i que molts també ho fan en anys anteriors per tenir l'oportunitat de millorar els seus resultats.
La pandèmia va posar en qüestió l'eficàcia de proves d'accés com el SAT o l'ACT
La pandèmia ha posat en relleu les desigualtats en l'accés a l'educació, inclosa la preparació per a les proves estandarditzades. Molts estudiants de baixos recursos o àrees rurals no han tingut accés a eines d'aprenentatge adequades durant els confinaments, la qual cosa ha portat a un debat més ampli sobre l'equitat en l'ús d'aquestes proves per a l'admissió a la universitat. Com a resposta directa a la pandèmia, moltes institucions educatives han adoptat polítiques d'exempció de proves estandarditzades (test-optional o test-blind), condedint als sol·licitants l'opció de no presentar els seus resultats de SAT o ACT. Això ha estat una resposta temporal per a molts, però ha iniciat un debat més ampli sobre la importància d'aquestes proves en el procés d'admissió.
Les universitats americanes demanen que tornin els exàmens estandarditzats
No obstant això, en revisar les dades d'admissió i els resultats acadèmics dels estudiants admesos sense haver presentat un d'aquests exàmens estandarditzats, les universitats s'estan trobant que les puntuacions d'aquests exàmens presentades pels estudiants eren l'indicador principal que podia ajudar-los a predir el rendiment futur del seu estudiantat universitari. Per això algunes universitats d'elit estan anunciant el retorn del requisit de presentar resultats d'aquestes proves de SAT o ACT per als sol·licitants, com per exemple la New York University (NYU), que l'abril del 2022 va anunciar que tornaria a requerir resultats d'exàmens estandarditzats per a l'admissió de primer any a partir de l’estudiantat que ingressi a la tardor del 2024; o la Boston University, que va tornar a incorporar el requisit un any abans, la tardor del 2023.
La University of California vol crear la seva pròpia prova d'accés
Per la seva banda, la University of California (UC) manté fins aquest 2024 el test-optional, i és que el sistema UC, que inclou campus com UC Berkeley i UCLA, està desenvolupant el seu propi examen d'admissió, cosa que podria canviar la situació en el futur. Altres universitats com Rochester University des del 2019 mantenen el test-optional.
Així doncs, és crucial que els estudiants interessats en accedir a aquestes o a qualsevol altra universitat estiguin atents als anuncis oficials de les institucions i revisin les pàgines web per obtenir la informació més actualitzada sobre els requisits d'admissió, incloses les polítiques relacionades amb els exàmens estandarditzats.
Educadors i estudiants qüestionen els exàmens
L'eliminació de les proves estandarditzades, com el SAT i l'ACT, en el procés d'admissió universitària és un tema controvertit que genera debats encesos. Alguns educadors i administradors es qüestionen si aquestes proves són realment el millor indicador de la preparació per a la universitat i la carrera professional, ja que hi ha estudis que suggereixen que les proves estandarditzades no són els millors predictors de l'èxit a la universitat. Factors com el rendiment acadèmic, la participació en activitats extracurriculars i les cartes de recomanació podrien ser millors indicadors. L'eliminació de les proves estandarditzades permetria a les universitats adoptar un enfocament més holístic en el procés d'admissió, considerant una gamma més àmplia d'assoliments i experiències dels sol·licitants.
D'altres creuen que les proves estandarditzades proporcionen una mesura objectiva i estandarditzada del coneixement i la capacitat dels estudiants, cosa que pot ser útil per comparar els sol·licitants de manera justa, especialment quan provenen de diferents escoles i sistemes educatius. Un segon punt que defensen és que per a alguns estudiants, especialment aquells d'escoles menys conegudes o amb recursos limitats, les proves estandarditzades poden ser una oportunitat per destacar i demostrar el seu potencial acadèmic.
El retorn dels exàmens estandarditzats en els processos d'admissió dels colleges d'elit als Estats Units és un reflex d'un debat més ampli sobre com avaluar millor el potencial acadèmic i la preparació dels estudiants per a l'èxit universitari i professional. Aquest canvi ressalta la complexitat de l'admissió universitària i la recerca contínua d'un equilibri entre equitat, accessibilitat i eficàcia en la identificació de talent.
Fonts:
https://www.vox.com/24083809/college-university-sat-testing-requirement-ivy-league-yale
https://www.washingtonpost.com/opinions/2024/02/27/sat-act-standardized-tests-college-admissions/
https://www.washingtontimes.com/news/2024/may/29/top-colleges-restore-sat-requirements-rolling-back/
https://edition.cnn.com/2024/04/21/business/sat-college-requirement-2024-test/index.html
