Pensar és una qualitat innata a l'ésser humà. Gràcies al pensament la persona és conscient de la seva pròpia vida. El pensament crític no és un concepte nou, tot i que ara se’n parli i s’integri en el currículum. De fet, el seu origen el podem trobar a l’antiga Grècia amb Sòcrates i la seva maièutica, Plató i la seva dialèctica així com en Aristòtil i la seva retòrica. El pensament crític és una activitat cognitiva orientada a l’acció i va estretament relacionat amb la resolució de problemes i la presa de decisions.

Vivim en una societat fràgil, ansiosa, no lineal i incomprensible  

Vivim en una societat BANI, de l'anglés Britte, Anxious, Non linear, Incomprenhensible, és a dir:

Fràgil (Britte), propensa a trencar-se. Aplicat al món de les institucions o departaments, siguin del tipus que siguin, no implica res més fort que l’equivalent a fracassar. La majoria de sistemes són menys forts del que aparenten, per tant el rendiment pot davallar en qualsevol moment i potser no sabem com afrontar-ho.

Ansiós (Anxious), donat que els entorns BANI generen por. Tot sovint ens enfrontem amb situacions desconegudes que ens desorienten. La incertesa és el pitjor enemic de l'ansietat així com la sensació d'impotència. En aquest entorn la presa de decisions és fa difícil i, per tant, suposa una pèrdua d’oportunitats.

No lineal (Non linear), doncs avui entenem que no hi ha relació directa entre causa i efecte i això ens torna a desestabilitzar. És a dir, es tracta de petits fets que poden desencadenar grans conseqüències o de què entre l’origen i la seqüela hi hagi un desfasament molt gran. Això, en ser desproporcionat, ens sorprèn i ens fa estar sempre amb un sentiment d’urgència.

Actualment tenim més dades que mai però segons la interpretació que en fem ens poden portar a la confusió

Incomprensible (Incomprehensible), el món és cada cop més complex. Busquem un perquè a tot, una explicació del que ha passat, les causes i les conseqüències. Aquest procés és lògic, però el problema ve quan creem explicacions massa simples que ens porten a prendre decisions incorrectes. Actualment tenim més dades que mai però segons la interpretació que en fem ens poden portar a la confusió.

Les circumstàncies han canviat, els temps han canviat, l’alumnat ha canviat i ens hem quedat ancorats en temps millors que no tornaran

La fragmentació de la identitat, la inestabilitat laboral, la sobredosi d'informació sense filtrar, la manca de credibilitat del  models educatius, la fi del compromís en el servei a la societat configuren la societat líquida tal como la va definir el sociòleg polonès Zygmunt Bauman. Una societat líquida i permeable a tota rumorologia, i disposada a impulsar qualsevol ideologia, no rigorosa i sense evidències científiques, com el pedagogisme, terme que certs aprenents de pensadors han anat escampant potser per emmascarar sistemes que fa temps que han deixat de funcionar, caducs, perquè les circumstàncies han canviat, els temps han canviat, l’alumnat ha canviat i ens hem quedat ancorats en «temps millors que no tornaran».

Sortint al pas dels tòpics en què s’amaguen els defensors d’aquesta ideologia, el pedagogisme, puc dir que:

• El quefer del pedagog/a està molt vinculat a l’aula, no allunyat com ens volen fer creure.
• El pedagog/a sap el que passa a l‘aula i al centre, no hi ha desconeixement com propaguen algunes manifestacions malintencionades.
• És guia i facilitador de processos d’aprenentatge. No pretén en cap moment ser paternalista.
• Aposta per  la lectura comprensiva, per aprendre per mitjà dels clàssics, la memorització, els continguts i el rigor científic.
• L’escola és un lloc on es va a aprendre, no només a ser feliç. S'és feliç descobrint nous coneixements i processos.
• I, per suposat, «aprendre comporta un esforç», com tot a la vida.

Mireu bé al vostre voltant: en mans de qui està l’educació, la innovació, el currículum…?

Ara bé, si entrem en quins processos d’ensenyament-aprenentatge trobem en l’actualitat, la sorpresa pot ser majúscula. El currículum actual és ben buit de continguts.  Qui ha dissenyat el currículum actual? Els pedagogs/gues, NO. Mireu bé al vostre voltant: en mans de qui està l’educació, la innovació, el currículum…?

El fet de qüestionar la pedagogia i els seus professionals és soscavar el sistema universitari del país. País que es pot vantar d’haver aportat grans pedagogs i pedagogues i millores educatives molt significatives.

Tot i així, malgrat tot, i pensant en l’educació, els pedagogs i les pedagogues continuarem «picant pedra». Serem com aquell «tossut» que, malgrat el vulguin tombar, menysprear, criticar, fer callar i allunyar-lo del que li és propi —com l’acompanyament en els processos de formació de la persona al llarg del seu cicle vital—, continuarem demostrant que no estem caducs, que no som dinosaures de principis de segle, i potser, com alguns pensen i no és el cas, no estem al servei de cap tipus de política com d'altres. Potser siguin modes o cicles; malauradament, l’educació mai no és neutra.