Inicio Profesores Sis preguntes per autoavaluar l'alumnat
España   Catalunia

Sis preguntes per autoavaluar l'alumnat

La reflexió vers el treball realitzat

Estem a l'inici del curs i sempre venen bé algunes eines per orientar l'avaluació i, sobretot, l'autoavaluació dels alumnes. Parafrasejant Neus Sanmartí, «res no canvia en l'educació si no canvia l'avaluació», cal trencar hàbits que segueixen arrelats tant en docents com en alumnes i famílies i avançar cap a la integració de l'avaluació com a part del procés d'aprenentatge, quelcom que va més enllà del simple valor d'una qualificació numèrica.

Un espai com l'aula de tutoria pot ser el moment apropiat per incentivar l'alumnat a autoavaluar-se, una pràctica necessària en la vida per veure amb perspectiva i esperit crític l'evolució d'un mateix.

L'autoavaluació del curs escolar empodera l'alumnat

Aquesta tècnica, sorgida en el si de l'educació i que en l'actualitat s'ha estès a pràcticament tots els àmbits, ajuda l'alumnat a ser conscient del seu progrés educatiu, però, sobretot, li atorga poder en l'evolució del seu aprenentatge, i fa que assumeixi aquesta autonomia amb responsabilitat, essent conseqüent amb les seves accions.

Són múltiples els mètodes d'autoavaluació; des del clàssic qüestionari en paper o bloc de preguntes, fins al diari de l'alumne, l'escala estimativa o el dossier; totes elles activitats que poden realitzar-se de forma digital si així ho desitja el professorat .

Un cop presa la decisió de fer autoavaluació amb l'alumnat i decidit el mètode, el següent pas consisteix a seleccionar els punts sobre els quals reflexionar, per tal d'aconseguir una avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat en tots els aspectes. A continuació, compartim sis apartats a mode de suggeriments que poden servir d'orientació.

1. Presència i actitud a classe

Ser, estar i semblar són verbs que tots hem escoltat i estudiat constantment a les classes de llengua castellana, els recordem com els verbs copulatius. Tanmateix, en aquest context aquests tres verbs ajudaran els alumnes a avaluar la seva presència i actitud a classe: la forma de ser amb un mateix i amb els altres, la forma d'estar i nivell de presència a les classes, i el que externament sembla (persona atenta, educada, considerada… o, per contra, persona distreta, maleducada, gandula…).

De la mateixa manera, en aquest apartat s'entraria també a valorar el nivell d'esforç de l'alumne o alumna al llarg de tot el curs, la seva evolució des del primer trimestre fins al moment actual, la seva implicació en la millora de les seves qualificacions i, per suposat, el seu grau de responsabilitat durant la fase d'aprenentatge.

2. Relacions amb estudiants i professors

No és un secret per ningú que l'escola és un espai no només d'aprenentatge, sinó també de socialització, i com a tal, la manera de relacionar-nos amb els altres igualment és un aspecte rellevant a considerar. El comportament defineix les persones, i en aquest cas també contribueix a la creació d'un ambient determinat a classe (bo o dolent). Així doncs, és interessant fer reflexionar l'alumnat sobre com les seves relacions (positives i negatives) han influït en el seu rendiment acadèmic i estat emocional, i sobre com el seu comportament ha afavorit (o no) el desenvolupament de les activitats i l'adquisició de competències i aprenentatges.

3. Aprenentatges

L'adquisició de competències per a l'aprenentatge continu és el propòsit de l'educació, un objectiu que només és possible assolir si es fomenta un entorn d'exploració, curiositat i desenvolupament personal. Avui dia, el currículum educatiu promou aquesta exploració entre els estudiants, però, cal comprovar si s'ha assolit l'objectiu inicial. Per a això, què millor que preguntar als mateixos alumnes? Reflexionar sobre el seu propi progrés els brinda l'oportunitat d'identificar fortaleses i àrees de millora, fomentant així l'autodisciplina i el creixement personal. En assumir la responsabilitat d'avaluar el seu propi aprenentatge, els estudiants esdevenen protagonistes actius del seu procés educatiu, empoderant-se per identificar les seves pròpies necessitats d'aprenentatge i desenvolupar estratègies efectives per superar desafiaments.

A més, l'autoavaluació els permet establir fites realistes i mesurar el seu progrés, promovent l'autogestió i l'autoreflexió com a habilitats fonamentals per a l'aprenentatge al llarg de la vida. D'aquesta manera, encoratgem els nostres estudiants a convertir-se en aprenents autònoms i conscients, capaços de continuar el seu desenvolupament personal i professional més enllà de l'aula.

4. Propòsits de millora

Un cop avaluat l'aprenentatge i detectades les àrees de millora, un altre aspecte sobre el qual caldria reflexionar són els propòsits de millora. Igual que fan algunes persones en iniciar l'any, es tractaria d'animar els i les estudiants a escriure els seus objectius acadèmics per al curs vinent. Així, els ajudem a crear un full de ruta dissenyat segons les seves necessitats, motivacions i preferències.

5. Millors i pitjors assignatures

Tots i totes hem tingut assignatures favorites i altres que no ho són tant. Els estudiants, sense excepció, ens sentim atrets per allò que ens motiva i ens interessa. Fer favoritisme entre assignatures no és una pràctica reprotxable, ja que forma part de la naturalesa de l'ésser humà tenir afinitats més sòlides amb algunes disciplines per sobre d'altres. Poder triar és un dels majors símbols de la nostra condició de persones lliures.

Per tant, desafiar els alumnes a parar-se a pensar sobre quines matèries els agraden més, quines no tant i per què, és una activitat que els ajudarà a ser conscients dels seus interessos, les seves habilitats, el seu potencial, i fins i tot, en alguns casos, poden acabar descobrint el seu talent.

6. Activitats i moments memorables

Finalment, i per ajudar-los a trobar motius que confirmin que el curs realment ha valgut la pena, proposem incloure una qüestió sobre activitats i moments memorables. Els nostres records més bonics es componen d'escenes en què els petits detalls cobren dimensions enormes. Fer-los recordar aquests petits gestos els pot ensenyar que per fer feliços els altres només es necessiten ganes, predisposició, il·lusió i empatia; és a dir, un somriure càlid i sincer, i una mà estesa amb amabilitat.

Sin Comentarios

Escribe un comentario

Tu correo electrónico no se publicará