Res no canvia en educació si no canvia l'avaluació, Neus Sanmartí

El Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC) ha nomenat Col·legiada d'Honor la doctora Neus Sanmartí i Puig per la seva trajectòria pedagògica en pro de la formació docent i el sistema educatiu inclusiu.

La doctora Sanmartí, experta en avaluació, ha donat una lliçó magistral amb el títol: «Res no canvia, si no canvia l'avaluació». Sanmartí, doctora en ciències químiques a la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en Didàctica de les Ciències. Actualment és catedràtica i professora emèrita del departament de Didàctica de la Matemàtica i Ciències Experimentals de la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Del 2002 al 2008 va dirigir l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.

A la seva llarga carrera professional, ha treballat especialment en la investigació sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació amb l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

A la ponència magistral, la doctora Sanmartí va compartir experiències de quan va començar la seva carrera de professora a l'àrea de formació de docents de les ciències, i ens va confessar que odiava la part de l'avaluació. Sentia que era la part més desagradable del procés d’aprenentatge. Potser, va reflexionar, encara avui dia hi ha molts docents que no gaudeixen quan arriba el moment de l’avaluació als alumnes. Sanmartí va recordar el moment de la implantació de la LOGSE (1990), doncs amb la intenció de millorar el fracàs escolar es va plantejar, per primer cop, el treball multidisciplinari i cooperatiu entre els alumnes. De mica en mica, Sanmartí va anar aprenent a avaluar unitats didàctiques des d'un paradigma multidisciplinari, amb l'objectiu de millorar la interpretació dels textos en ciències tant pels docents com pels alumnes.

Accés a l'entrevista completa en vídeo de la doctora Neus Sanmartí. INÈDIT agència

Neus Sanmartí reconeix els punts clau següents per transformar l'avaluació en el procés d'ensenyament-aprenentatge:

• Comprendre quins són els elements que han d'aprendre els alumnes i assegurar-se que els criteris d'avaluació siguin compresos i reconeguts pels estudiants. Per a Sanmartí això és necessari perquè els alumnes reconeguin el seu propi aprenentatge i no pensin que les activitats responen a manies o hàbits del professor sense sentit.
• Anticipar i planificar les accions de la unitat per respondre a aquests objectius, és a dir, definir quins passos ha de fer l'alumne per arribar a assolir els objectius de coneixement marcats. Aquest pas inclou un risc: quan els alumnes saben que han de fer un exercici determinat per arribar a l'aprovat ja no pensen en el procés sinó en el resultat i l'avaluació no s'hi integra.

Hi ha dos principis bàsics profundament arrelats que cal canviar:

La nota no és la finalitat de l’avaluació, sinó la conseqüència

El docent ha d'estar molt convençut del procés, ha de desenvolupar empatia per les diferents maneres d'aprendre de cada alumne. Un exemple de model a superar és el de l’avaluació per notes mitjanes. És quelcom que no té sentit en una avaluació formativa que és contínua, perquè ja sabem que el coneixement de l'inici de l'aprenentatge no serà l’adequat i no hauria d'afectar el resultat final de l'avaluació total. Normalment l'aprenentatge s'assoleix al final, requereix temps, per la qual cosa no és útil fer mitjanes.

Per què posem notes? Quina finalitat té avaluar?

Abans les notes tenien una funció: seleccionar alumnes, indicar qui era apte i qui no. Avui dia, aquesta funcionalitat ha desaparegut, però no hi ha una nova finalitat. La societat i els alumnes continuen demanant notes, saber si són aptes o no, però no hi troben sentit a aprendre per aprendre i per això abandonen. El professor ha de posar-se a prova a si mateix com un repte per saber que ha aconseguit els objectius marcats, i desafiar els alumnes, no per una nota, sinó per provocar-los i motivar-los a reconèixer si han après.

Si no canvia l'avaluació, no pot canviar el currículum. Sembla molt senzill, però fa més de trenta anys que parlem de canvi en l'avaluació, i encara no s'ha produït. Els canvis a l'educació són molt lents i això no ajuda a la consolidació dels canvis educatius en altres escenaris.

Fonts: 

COPEC 

INÈDIT Agència