Inicio Actualidad Sentència condemnatòria a pares per delicte comès pel seu fill
España   Catalunia

Sentència condemnatòria a pares per delicte comès pel seu fill

Els jutjats de Michigan apliquen la sentència màxima als dos progenitors

Imatge capçalera: foto distorsionada de Jennifer Crumbley i James Crumbley amb la seva advocada, al mig. CBS Detroit, WWMT.

La responsabilitat parental esdevé quan es responsabilitza legalment els pares de les activitats il·legals dels seus fills.

Els sistemes legals a tot el món s'esforcen per implicar els pares en la prevenció del comportament delictiu dels seus fills i assegurar que es facin responsables, en certa mesura, de les accions dels fills menors d'edat.

Una sentència condemnatòria als pares que ha fet història en la jurisprudència

El passat 9 d'abril del 2024, als jutjats de Cheryl (Michigan), una sentència condemnatòria ha fet història a la jurisprudència respecte fins on arriba la responsabilitat parental per les accions il·legals dels seus fills. El matrimoni Crumbley va ser condemnat amb la pena màxima de 10 a 15 anys de presó, respectivament, per homicidi involuntari. La sentència va ser el resultat d'haver estat considerats culpables de no haver vist senyals en el comportament del seu fill, és a dir, de negligència parental, segons la sentència i els testimonis, circumstància que hagués evitat la desgràcia i per la que tots dos progenitors han estat considerats culpables d'homicidi involuntari per ser pare i mare del seu fill adolescent, que va matar a trets quatre companys de classe. Els pares havien permès que el menor tingués armes de foc i no van saber veure-hi risc de violència. Això és habitual als Estats Units, malgrat que les lleis sobre la possessió i l'ús d'armes de foc per menors varien, significativament, segons cada estat. La Llei Federal de Control d'Armes del 1968 estableix l'edat mínima per a la compra d'armes en 18 anys; 21 anys és l'edat per a la compra d'armes curtes i de mà. Hi ha excepcions respecte a les armes de caça, per les quals els menors poden disparar i utilitzar rifles i escopetes de caça sota la supervisió d'un adult. No obstant això, administrativament existeix el Parent Consent en alguns estats, pel qual es permet als menors la tinença i l'ús d'armes amb el consentiment parental adequat. Alguns estats, com Florida i Califòrnia, han elevat a 21 anys l'edat en què es permet la tinença i la compra d'armes.

La sentència va ser el resultat d'haver estat considerats culpables de no haver vist senyals en el comportament del seu fill

El judici del matrimoni Crumbley ha estat televisat i especialment dur quan hi han intervingut els pares dels adolescents assassinats pel fill dels Crumbley. Els pares de les víctimes van mirar la mare acusada i li van preguntar directament si no hi havia res del que es penedís o alguna cosa que canviaria com a mare en la criança del seu fill. Els acusats, jutjats per separat, van respondre amb una negació a la pregunta i van afirmar que no hi havia cap senyal que els advertís que el seu fill anés a cometre un acte criminal de tal envergadura. La senyora Crumbley, de 45 anys, va declarar considerar-se una mare normal, afectuosa i atenta vers el fill.

Menors sentenciats com a adults

Ethan, el fill del matrimoni Crumbley, tenia 15 anys en el moment del tiroteig a Oxford High School, una escola de secundària on va disparar contra els seus companys amb una pistola semiautomàtica. Es va declarar culpable dels quatre assassinats i va ser jutjat com a adult i sentenciat a cadena perpètua sense llibertat condicional, el desembre del 2022. Sens dubte, va ser una sentència poc habitual però no va ser la primera ni l'única a nivell de jurisprudència internacional.

A Espanya, els menors d'edat, en particular els que tenen entre 14 i 17 anys, són jutjats sota la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, que prioritza l'enfocament de la rehabilitació i reintegració per a menors que difereix del sistema penitencial per a adults

Als Estats Units, el 2001, el cas de Lionel Tate, de 12 anys, va commocionar l'opinió pública perquè va ser sentenciat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional a Florida per l'assassinat de Tiffany Eunick, una nena de 6 anys. El 1994, Eric Smith, de 13 anys, va ser condemnat com a adult a cadena perpètua per l'assassinat de Derrick Robie, un nen de 4 anys, a Nova York. Eric Smith va colpejar i escanyar Robie i va ser un cas impactant per l'extrema violència del delicte perpetrat.

Al Regne Unit, el cas més conegut és el de James Bulger, el 1993, segrestat, violat i cremat amb només 2 anys a Liverpool, per Jon Venables i Robert Thompson, tots dos de 10 anys. El 2001, se'ls va atorgar la llibertat condicional i els han proporcionat noves identitats per evitar represàlies.

Hi ha més casos a Austràlia, Sud-àfrica i Canadà de menors jutjats com a adults per cometre delictes greus contra altres menors. Als països de la Unió Europea, les lleis protegeixen el menor i el seu dret a cometre delictes sense que afecti la seva vida adulta, per la qual cosa de vegades els expedients delictius dels menors es netegen perquè puguin incorporar-se a una vida adulta sense antecedents penals.

Responsabilitat parental i delictes perpetrats per menors a Espanya

A Espanya, els menors d'edat, en particular els que tenen entre 14 i 17 anys, són jutjats sota la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, que prioritza l'enfocament de la rehabilitació i reintegració per a menors que difereix del sistema penitencial per a adults.

La comunitat que més sentències emet contra els pares per danys causats pels fills menors és el País Basc, on hi ha diverses sentències contra pares condemnats a pagar indemnització econòmica pels danys causats en actes vandàlics. En aquests casos, el tribunal considera que els pares no han exercit adequadament el deure de vigilància i educació sobre els seus fills per evitar conductes perjudicials vers tercers. Tot i això, a Espanya els casos de menors perpetradors d'actes d'assassinat greus més coneguts són els de Sandra Palo (2003), en què quatre joves, un menor d'edat, van segrestar, violar i assassinar brutalment Sandra Palo, una jove de 22 anys. El menor implicat, conegut com «el Rafita», va ser jutjat per la Llei de Responsabilitat Penal del Menor (LRPM) i va rebre la màxima pena permesa per a un menor: vuit anys d'internament i cinc anys de llibertat vigilada. Un altre cas famós és el de Marta del Castillo (2009): en la desaparició d'aquesta jove de 17 anys diversos implicats eren menors en el moment del crim. Javier García Marín, «el Cuco», tenia 15 anys i va ser jutjat sota l'LRPM i sentenciat a tres anys d'internament i dos de llibertat vigilada, cosa que va causar indignació pública per considerar la sentència com a lleu en comparació amb la gravetat del crim. Va ser el primer cas a Espanya que ha plantejat la revisió de la legislació sobre menors.

El cas de la sentència sobre el matrimoni Crumbley no deixa indiferent ningú i genera un debat sobre com establir els límits de la responsabilitat dels pares per les accions dels fills. Sens dubte, hi ha un punt intermedi entre no penalitzar la negligència parental i una condemna de presó durant més de deu anys.

Fonts:

BOE (2023). Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2000-641

El-Bawab, N. (2024). «Jennifer and James Crumbley, parents of Michigan School Shooter, sentenced to 10 to 15 years for manslaughter». ABC News. https://goo.su/jMqLoJ

Guevara, S. (2024). «Parents of Michigan School Shooter Ethan Crumbley both sentenced to 10-15 years for involuntary manslaughter». NBC News. Guns in America. https://www.nbcnews.com/news/us-news/crumbley-parents-face-school-shooting-victims-families-sentencing-rcna145902

Sin Comentarios

Escribe un comentario

Tu correo electrónico no se publicará