La plataforma Netflix ha estrenat el documental Secretos de los neandertales amb gran èxit. De fet, es troba encapçalant la llista dels més vistos en els últims dies. Aquest comportament revela l'interès del públic espanyol pels temes històrics i arqueològics. Es tracta d'una producció britànica de la BBC, en concret de l'àrea Science Unit. Els seus responsables treballen sota el següent lema: «A Science Unit utilitzem el periodisme i la nostra experiència líder en la indústria per fer arribar a les audiències idees científiques complexes de manera entretinguda i informativa».

Viatjant a la cova de Shanidar

Secretos de los neandertales, narrat en la seva versió original per l'actor sir Patrick Stewart, segueix els passos d'un equip d'investigadors de les universitats de Cambridge i Liverpool a la cova de Shanidar, situada en una regió políticament inestable del Kurdistan iraquià.

En una primera campanya, el lloc arqueològic va ser excavat per Ralph Solecki i el seu equip de la Universitat de Columbia. En aquest emplaçament van obtenir el primer esquelet d'un neandertal adult trobat a l'Irak, el qual va presentar una datació d'entre 60 000 i 80 000 anys. A més, van aparèixer nou esquelets íntegres de diferents edats i estats de conservació. Els van etiquetar com Shanidar 1-9. No obstant això, les excavacions només es van produir entre 1957 i 1961. Es van haver d'abandonar a causa dels successius conflictes bèl·lics que vindrien en dècades posteriors.

La cova de Shanidar al Kurdistan iraquià ha canviat per complet la comprensió dels neandertals. Hi van aparèixer diversos esquelets íntegres de diferents edats i estats de conservació

No seria fins ben entrat el segle XXI quan es reprendrien els treballs a l'interior de la cavitat. Segons la doctora Emma Pomeroy, antropòloga i arqueòloga de Cambridge, «la cova de Shanidar ha canviat per complet la nostra comprensió dels neandertals». La doctora Pomeroy és una de les protagonistes d'aquest documental. Al web de la universitat reflecteixen que en els seus estudis combina la bioarqueologia amb la biologia humana i la paleontologia.

Els ossos ens expliquen històries

El documental exposa les diferents històries de les restes obtingudes. Aquestes històries són deduïdes dels ossos per mitjà d'un procés que uneix l'arqueologia amb la ciència forense al més pur estil C. S. I. Per exemple, Shanidar 1 estava molt ferit i va viure fins a una edat avançada. Per tant, els científics han suposat que en aquest clan existia el sentiment de la compassió. Resulta ser una troballa increïble, atès que des de sempre es creia que els neandertals eren éssers simples que es comportaven com animals. Els ossos de Shanidar 1 deixen a la vista dels científics els comportaments complexos d'aquests individus.

I no només això, a la cova les investigacions van conduir fins a l'anomenat «enterrament de les flors», que va donar a l'equip la clau per creure que els neandertals ja exhibien signes d'espiritualitat i religiositat. Es va extreure pol·len al voltant d'un cos complet, fins i tot hi havia restes de grans a l'interior de la caixa toràcica. Al clan honraven els seus morts de la mateixa manera que ho fem en l'actualitat.

Els ossos expliquen històries, com per exemple la de l'«enterrament de les flors», les evidències de les quals demostren signes d'espiritualitat i religiositat en els clans neandertals

Malgrat això, és cert que també el canibalisme ha fet acte de presència en altres llocs arqueològics. A Krapina (Croàcia) es van trobar ossos que apuntaven cap a aquesta classe de comportaments. S'ha llançat la hipòtesi que podria deure's a una creença única. La virtut, les habilitats, la saviesa de l'individu que es menja passaven als altres. Una forma de transmetre el llegat de generació en generació.

De la mateixa manera, els descobriments de Shanidar van desmuntar la imatge dels neandertals com a carnívors per naturalesa. Els científics, en raspar la tosca de les dents, es van emportar una altra sorpresa: hi havia restes de vegetals. Amb tota probabilitat dins cada clan els mascles eren els encarregats de caçar, mentre que les femelles es dedicaven a la recol·lecció de plantes.

Shanidar Z, el rostre d'una dona neandertal de 75 000 anys

Shanidar Z formava part d'un grup de cinc espècimens que es van trobar just darrere una enorme roca vertical al centre de la cova, que va poder servir d'indicador perquè el clan enterrés els seus morts al mateix lloc. Les restes estaven molt aixafades i es van poder reconstruir només en part. La doctora Emma Pomeroy reconeix en el documental que la seva extracció va ser una operació molt delicada. Els ossos i sediments circumdants van haver de ser reforçats amb un material similar a la pega abans d'emportar-se cada tros embolicat en paper d'alumini.

Al voltant de dos-cents fragments de crani van ser acoblats en un laboratori de la Universitat de Cambridge. Entre tots van formar un autèntic «puzle en 3D», els fragments del qual, tal com els va definir la doctora Pomeroy, tenien una consistència «semblant a la d'una galeta sucada en te».

La impressió 3D i la feina dels paleoartistes holandesos Adrie i Alfons Kennis han posat rostre a una dona neandertal que va viure fa 75 000 anys

De totes les restes, les dents van ser les que van aportar més informació per la seva durabilitat davant l'esdevenir del temps. Gràcies a les proteïnes de l'esmalt, els científics poden esbrinar el sexe dels individus. Sense anar més lluny, aquesta pista ha ajudat molt els paleontòlegs que treballen a Atapuerca. Hi ha una hipòtesi que contemplen sobre el fet que l'Homo Antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals. L'esmalt ha plantejat connexions evolutives sobre això.

Finalment, un cop acabada la reconstrucció, el crani va ser imprès en 3D, cosa que va permetre que els bessons i paleoartistes holandesos Adrie i Alfons Kennis reconstruïssin el rostre aplicant capes de pell i músculs recompostos. És a dir, un procés similar al que s'utilitza al cinema amb les pròtesis i el maquillatge especial.

El gran misteri encara per desvetllar

Els científics tenen diverses hipòtesis sobre la desaparició dels neandertals. En els últims estudis la causa podria estar relacionada amb el canvi climàtic. Durant el paleolític superior es va crear un nou paisatge d'estepa sumat a llargs períodes de fred. Ambdós factors són considerats clau en aquest enigma històric.

El documental de Netflix deixa caure diverses evidències. En concret, incideix en què la caça cada vegada seria més difícil en aquests anys de transició. La desaparició dels arbres també hi estaria directament relacionada. En una estepa, la impossibilitat d'ocultar-se de les preses aniria en detriment de l'obtenció d'aliment. Altres experts conjecturen que la competència amb els humans pel menjar i l'aixopluc constituiria un nou repte, al qual se sumaria l'evolució de certs trets més reeixits d'aquests últims. Es creu que els neandertals formaven grups molt reduïts, i es veien superats en nombre pels seus competidors.

La desaparició dels neandertals continua sent un misteri, però de mica en mica els científics van abocant hipòtesis gràcies a les restes obtingudes. El canvi climàtic podria trobar-se darrere l'enigma. La seva història dona una lliçó increïble als humans presents i futurs

Els neandertals van viure a Europa fa almenys 200 000 anys i van desaparèixer fa uns 40 000, després de l'arribada de l'Homo sapiens al continent. Neandertals i humans moderns van coexistir? Pel que sembla així va ser. El més recent dels estudis es va dur a terme per un equip d'investigadors de la Cornell University (Nova York). Segons les anàlisis obtingudes, l'ésser humà conté un 2 % d'ADN neandertal. Els autors del treball van destacar que aquests gens juguen un paper rellevant en el sistema immune, igual que altres característiques humanes com el metabolisme i el desenvolupament.

El documental deixa una reflexió final contundent. Hi ha evidències suficients per creure que el canvi climàtic va acabar amb els neandertals. La seva història dona una lliçó increïble als humans del present i del futur, ja que cap espècie està lliure de desaparèixer en el cicle natural del planeta Terra.

En aquest enllaç teniu disponible el tràiler de Secretos de los neandertales.