Retrat robot de la persona amb piromania
Home, jove i amb problemes de salut mental
Els incendis forestals són una de les catàstrofes ambientals més destructives, ja que afecta vastes àrees de vegetació, fauna i, en molts casos, comunitats humanes. Malgrat la sofisticació de les tècniques de prevenció i extinció, la naturalesa humana continua sent un factor determinant en l'ocurrència d'aquests desastres. De fet, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), més del 96 % dels incendis són provocats per l'acció humana. En els primers 5 mesos del 2024 ja es té constància d'almenys 2444 sinistres en tot el territori, 5 dels quals són grans incendis, cadascun dels quals ha afectat més de 500 hectàrees.
Una de les causes d'aquests incendis provocats, tot i que no la majoritària, es troba en l'estat de salut mental d'un petit percentatge de la població: es tracta de la piromania, un trastorn del control dels impulsos caracteritzat per una necessitat incontrolable d'iniciar incendis. Aquest trastorn es manifesta amb un augment sobtat de la tensió que els individus afectats senten la necessitat d'alleujar provocant un incendi. Després d'iniciar el foc o veure'n les conseqüències, experimenten una intensa sensació de benestar, similar al que passa en trastorns d'ansietat, dependència i altres trastorns d'addicció o el trastorn obsessiu compulsiu.
S'estima que el 3 % de la població pot presentar trastorn de piromania
La piromania és un diagnòstic psiquiàtric reconegut pel Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (conegut com a DSM-V, per les seves sigles en anglès), ubicat entre els trastorns del control d'impulsos. Tot i que la seva prevalença exacta no està ben establerta, s'estima que afecta aproximadament el 3 % de la població, amb una major incidència en homes, i es desenvolupa durant l'adolescència.
El diagnòstic de piromania es realitza quan una persona ha provocat incendis de forma deliberada en més d'una ocasió, sentint tensió abans d'iniciar el foc i alleujament després. És crucial destacar que la piromania no persegueix beneficis econòmics, personals o socials, diferenciant-se així dels actes incendiaris motivats per altres finalitats.
Una cosa és ser incendiari, i una altra ben diferent tenir piromania
Un dels aspectes més confusos per al públic i, sovint, per als mitjans de comunicació mainstream és la diferenciació entre piròmans i incendiaris. Mentre que els incendiaris provoquen incendis amb objectius específics, com obtenir un benefici econòmic, venjança o cridar l'atenció, les persones amb piromania ho fan per la gratificació psicològica que els proporciona el foc. Segons els experts, menys de l'1 % dels incendis forestals a Espanya són provocats per piròmans, tot i que el seu comportament continua sent extremadament perillós i nociu.
Les persones amb aquest trastorn presenten una fascinació inusual pel foc i, en molts casos, intenten vincular-se a feines relacionades amb la gestió d'incendis, com els cossos de bombers. Paradoxalment, alguns participen en l'extinció dels incendis que ells mateixos han iniciat, per tal d'observar de prop els efectes de les flames.
Perfil i diagnòstic
El perfil del piròman sol incloure homes joves amb antecedents de frustracions i desajustos emocionals, baix rendiment escolar i professional, i sovint altres trastorns psiquiàtrics com depressió o temptativa de suïcidi. Aquest trastorn, que es pot desenvolupar des de la infància, també està associat a un quocient intel·lectual baix i una personalitat aïllada.
El tractament d'aquesta patologia de salut mental inclou tant farmacoteràpia com psicoteràpia. S'han proposat diversos medicaments com, per exemple, inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina, antiepilèptics, liti, antiandrògens i antipsicòtics atípics. En l'àmbit de la psicoteràpia, la teràpia cognitiva-conductual és fonamental, utilitzant tècniques de control d'impulsos, resolució de conflictes, relaxació i programes de tractament diürn.
La prevenció és clau per reduir la incidència d'incendis provocats per persones que presenten aquest trastorn. Identificar i tractar a temps les persones amb tendències piròmanes pot evitar moltes d'aquestes catàstrofes. Especialment a Espanya, on el factor humà és responsable del 96 % dels incendis forestals, és essencial crear una consciència del risc i la necessitat d'intervenir en edats primerenques.
Fonts:
https://www.epdata.es/datos/incendios-forestales-datos-estadisticas-cifras/267
https://es.wri.org/insights/los-ultimos-datos-lo-confirman-los-incendios-forestales-estan-empeorando
https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/bosques/incendios-forestales/
https://psicologiaymente.com/clinica/piromania
https://neuro-class.com/piromania-un-impulso-por-el-fuego/
https://fundacionaon.es/piromania-incendio-origen-trastorno-mental/
Sin Comentarios