Radical, dirigida per Christopher Zalla, s'ha estrenat als cinemes espanyols després del seu èxit en països com Mèxic i Estats Units. Explica la història d'un mestre que emprèn un mètode revolucionari d'ensenyament amb els seus alumnes. Hi va inculcar la passió per la ciència i altres disciplines.

La pel·lícula s'emmarca dins de la tendència actual en què diversos cineastes s'acosten al món de l'ensenyament des de diverses perspectives. En els últims mesos s'han estrenat títols com "El mestre que va prometre el mar" i "Sala de professors".

Sinopsi

Sergio, un professor de primària, s'incorpora a un dels col·legis més problemàtics d'una ciutat fronterera mexicana. Disposat a potenciar els seus alumnes, posa en marxa un mètode radical d'ensenyament basat a incentivar la curiositat dels seus estudiants. Amb creativitat i sentit de l'humor, Sergio s'enfrontarà a la incomprensió dels seus col·legues i a un entorn molt difícil per donar-li als nens el millor futur possible. Entre les alumnes, Sergio descobreix una noia amb una capacitat increïble per a temes científics. De fet, la seva major vocació és dedicar-se a l'astronomia.

Radical està basada en un mestre mexicà real, Sergio Juárez Correa, qui va haver d'enfrontar-se a un entorn escolar molt difícil amb creativitat i sentit de l'humor

Aquesta pel·lícula, basada en una història real extraordinària, ha estat guanyadora del Premi "Film Favorite Award" al Festival de Cinema de Sundande 2023.

Radical està protagonitzada per l'actor i còmic mexicà Eugenio Derbez, considerat una de les persones hispanes més influent de la indústria de l'entreteniment segons la revista Variety. Derbez també ha estat director i productor de pel·lícules internacionals com "No s'accepten devolucions" i va participar en la guanyadora de l'Òscar el 2022 "CODA: Els sons del silenci.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal Youtube

Darrere d'aquesta història hi ha un professor real anomenat Sergio Juárez Correa. En veure que els seus alumnes no assimilaven els conceptes bàsics sobre física i matemàtiques, va provar amb un mètode educatiu novedós impulsat per Sugata Mitra.

El mètode educatiu de Sugata Mitra

Sugata Mitra, doctor en física i professor de tecnologia educativa de la Universitat de Newcastle (Regne Unit), va aconseguir notorietat a nivell internacional a través de TED (acrònim de Tecnologia, Entreteniment, Disseny), una organització sense ànim de lucre estatunidenca dedicada a les «Idees dignes de difondre».

Mitra va realitzar un interessant experiment als carrers d'un barri de Nova Delhi. Un professor de ciències informàtiques d'una escola privada volia saber si els alumnes privilegiats, davant els de famílies més desfavorides, posseïen algun tipus de talent natural. Posar a la balança la qüestió educativa en funció de l'entorn que envoltava els infants. El doctor va manar instal·lar un ordinador en una paret, com si fos un caixer automàtic, en un dels barris més pobres de la ciutat. Quan els menors van accedir a aquesta eina van començar a difondre els coneixements que adquirien entre els altres. Mitra va continuar l'experiment instal·lant més ordinadors, donant lloc a una sèrie de resultats sorprenents. A mesura que els nens aprenien a manejar-los, despertava en ells un interès per seguir adquirint nous coneixements. Fins i tot van arribar a desxifrar problemes bàsics i a practicar l'idioma anglès, que és el que empraven per utilitzar els ordinadors.

Els experiments educatius de Sugata Mitra van obtenir resultats destacables. Els alumnes van adquirir coneixements per si mateixos, arribant fins i tot a resoldre problemes bàsics i a practicar l'idioma anglès

El descobriment va sorprendre Mitra, però va pensar que podia tractar-se d'una casualitat. No seria descabellat suposar que algú expert en informàtica hagués passat pel barri i ensenyat als nois. A causa d'això, va replicar l'experiment en zones remotes de l'Índia, on ningú mai havia accedit a un ordinador. Els resultats van ser els mateixos. Els nois aprenien a navegar per Internet amb naturalitat i amb els seus propis mitjans.

A aquest experiment el va anomenar "Hole in the wall".

Imatge: Sugata Mitra amb alumnes de la ciutat de Nova Delhi on va desenvolupar l'experiment educatiu conegut com, «el forat a la pared».

L'escola al núvol

El desembre de 2013, Mitra va fer un pas més obrint les portes de la primera "Escola al núvol", un projecte inspirat en els seus experiments a Índia i que buscava implementar una innovadora metodologia basada en un ambient d'aprenentatge auto-organitzat. És a dir, un espai on els estudiants estan sols i aprenen entre ells, moderats en ocasions per gent gran. A aquestes aules les va anomenar SOLE (Self Organized Learning Environment), i des d'aleshores s'han anat obrint en diferents racons del món. El seu impacte ha incidit especialment en nens que viuen en zones amb vulnerabilitat social.

El mètode SOLE és possible en qualsevol lloc on hi hagi un ordinador connectat a Internet. Els estudiants disposen d'un educador via digital, qui planteja el que Mitra ha denominat la "gran pregunta". Després, reunits en petits grups, intenten resoldre aquesta qüestió. Durant cada sessió tenen la llibertat de moure's, canviar de companys, compartir i debatre la informació obtinguda. Al final, el mètode els porta a treballar amb tot el grup.

L'Escola al núvol va propiciar un ambient d'aprenentatge auto-organitzat. Els estudiants actuaven sols i aprenien entre ells, moderats en ocasions per gent gran

A la pel·lícula Radical, per exemple, el professor planteja un problema físic relacionat amb la fórmula Densitat = Massa/Volum. Els alumnes han de resoldre el volum d'aigua que sobresurt d'una banyera quan entra un cos amb una massa determinada. Aquesta pràctica la realitzen a l'esbarjo amb el director del col·legi ficant-se en una banyera. Al principi no els queda clara la fórmula, però una de les nenes descobreix com funciona quan està banyant els seus germans. L'endemà, la noia els explica els resultats observats als seus companys, i acaben resolent el problema.

Dins d'aquesta dinàmica, Sugata Mitra va provar un altre experiment anomenat "Granny Cloud" ("El núvol de les àvies"). Una xarxa de dones jubilades voluntàries, moltes d'elles professores, animaven els nens a través de Skype. De fet, el projecte va comptar amb cents de dones angleses que es connectaven a diari amb menors analfabets de les poblacions més desfavorides de l'Índia.

Mitjans digitals a l'aula

El doctor va concloure que l'ús de mitjans informàtics a l'aula era essencial. Fins al punt de situar el professor com a canalitzador i que fossin els alumnes els qui aprenguessin per ells mateixos. Despertar l'espurna interior que tots tenim per voler saber més. Els mestres són un company de viatge i no un mer transmissor de coneixements. Es va adonar que, al nostre voltant, hi ha nombrosos impactes diaris que ens fan qüestionar-nos coses, i a través d'aquestes preguntes s'assoleix el coneixement.

Sergio Juárez Correa, el mestre al qual dona vida Eugenio Derbez a la pel·lícula, va adoptar aquests mecanismes a la seva aula. Va despertar l'interès per aprendre i no només per superar un examen, tal com sol ocórrer en l'ensenyament tradicional. Això xoca amb el debat actual de l'ús de les tecnologies a les escoles. No poques veus opinen que hauríem de tornar a un ensenyament sense la mediació d'ordinadors, mòbils o tablets. Potser trobar un camí intermedi i equilibrat sigui el correcte.

Sergio Juárez Correa va despertar l'interès per aprendre i no només per a la superació dels exàmens finals, tal com sol ocórrer en l'ensenyament tradicional

Al principi, els alumnes de Sergio tenien uns nefastos resultats acadèmics. Només un 30% superaven els exàmens. A partir de l'ús de les tècniques educatives de Sugata Mitra, els aprovats van pujar al 50%.  A més, aquest mètode és bastant eficaç a l'hora de detectar nens superdotats. Tal com passa a la pel·lícula. Tanmateix, el mestre estava més interessat que l'avanç fos per a tot el grup, i no només per a aquells alumnes amb capacitats extraordinàries.

No és la primera vegada que el mètode de Sugata Mitra es mostra al cinema. La pel·lícula Slumdog millionaire (2008) va ser inspirada en les seves teories educatives.