El mestre que va prometre el mar és una pel·lícula commovedora i molt necessària davant la intolerància passada i present. Patricia Font, la seva directora, opta per un estil més tradicional, allunyant-se dels llocs comuns que altres cineastes de la seva generació estan abordant. Una història vitalista i educativa, que bé pot traçar un paral·lelisme amb la societat d'avui dia.

Sinopsi

L'avi d'Ariadna busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la guerra civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna en la qual podria estar enterrat. Durant els seus dies allà, coneixerà la història d'Antoni Benaiges, un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic, Antoni va inspirar als seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar.

Entrellaçant passat i present

La pel·lícula entrellaça passat i present per mitjà de dues trames que construeixen un relat sobre la memòria i la importància de no deixar caure en l'oblit la nostra història recent. La trama d'Ariadna, interpretada per Laia Costa, posa en valor la lluita de tantes famílies que encara busquen els seus familiars enterrats de forma anònima en fosses comunes. D'altra banda, la d'Antoni Benaiges, al qual dona vida un magnífic Enric Auquer, fa un homenatge als mestres republicans, en un relat emotiu i de plena vigència.

La pel·lícula de Patricia Font entrellaça passat i present i construeix un relat sobre la memòria i la importància de no deixar caure en l'oblit la nostra història recent

La pel·lícula està basada en el llibre Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, de Francesc Escribano, i de l'adaptació del qual a la gran pantalla se n'ha encarregat el guionista Albert Val.

Un mestre a contracorrent

El nou film de Patricia Font també gira al voltant del concepte del «peix fora de l'aigua». És a dir, situa un protagonista en un entorn que li és completament aliè. Malgrat la resistència inicial que troba, aconsegueix canviar l'interior de moltes de les persones (en especial els seus alumnes) amb les que es relaciona. Així mateix, en tractar-se d'una història emmarcada en la guerra civil, s'estableix una confrontació entre la modernitat i les formes de vida més tradicionals. i per descomptat, entre un ensenyament diferent i laic, davant el conservador i més religiós.

Antoni Benaiges era un professor de Mont-roig del Camp (Tarragona) que va ser destinat a Bañuelos de Bureba (Burgos) poc abans del conflicte civil que assolaria Espanya. Benaiges va plantejar als seus alumnes crear els seus propis quaderns escolars. A la seva aula utilitzava una impremta i altres tècniques basades en el text lliure i en un mètode natural de lectura i escriptura. Tot això sota un clima en què s'incentivava la creació individual i la cooperació. O el que és el mateix, el desenvolupament d'un ambient que potenciava el descobriment continu.

Antoni Benaiges utilitzava a l'aula una impremta i altres tècniques basades en el mètode natural de lectura i escriptura. El mestre incentivava la creació individual i la cooperació entre els alumnes

Durant l'estiu de 1936, Benaiges tenia previst visitar el mar amb el seu alumnat perquè el veiessin per primera vegada. Tanmateix, seria detingut a Briviesca, a prop de Bañuelos, al poc de produir-se el cop d'Estat que desencadenaria la guerra civil. Dies després, les milícies falangistes acabarien amb la seva vida. De l'escola van extreure tota mena de materials que van considerar subversius, i la majoria dels habitants del poble van destruir els quaderns per por a possibles represàlies. Es van rescatar del foc algunes redaccions manuscrites i es van amagar un parell d'exemplars dels quaderns. També es conserven a Mont-roig unes còpies que Benaiges va fer arribar a la seva família.

De l'ensenyament lliure al mètode Freinet

Antoni Benaiges procedia d'un entorn rural, però la seva família tenia una forta vinculació amb el món pedagògic. La seva mare era neboda d'Agustí Sardà Llaberia, il·lustre pedagog i polític republicà. A més, dos germans de la mare estaven relacionats amb la Institución Libre de Enseñanza. Aquest moviment pedagògic, molt influent a Espanya fins l'arribada de la dictadura, tenia com a principi fonamental instruir els menors mitjançant l'educació en el caràcter. A més, va introduir l'ideal d'un cos sa, l'avaluació contínua i la defensa de la infància.

Benaiges va ser un dels principals valedors de les tècniques Freinet al nostre país. Van ser creades per Célestin Freinet, mestre i pedagog francès. A la dècada dels anys vint del segle passat va incloure la impremta a la seva escola de Le Bar-sur-Loup, a la regió dels Alps Marítims. A més, també va ser molt actiu en la premsa professional i política de l'època. A Espanya, aquest tipus de pràctiques educatives van ser perseguides, igual que altres models de signe laic i revolucionari. El franquisme i l'Església van perseguir aquestes accions novedoses.

El mestre que va prometre el mar presenta les tècniques Freinet, creades pel mestre i pedagog francès Célestin Freinet. Aquesta metodologia anava més enllà de la simple memorització de dades

La pedagogia Freinet trencava amb el mètode tradicional, fins al punt de criticar la concepció autoritària de l'ensenyament. Segons els seguidors de Célestin Freinet, la imposició de coneixements no deixava lloc a la reflexió i el raonament. En altres paraules, buscaven anar més enllà de la simple memorització de dades. Sense anar més lluny, en la pràctica del text lliure, els professors incentivaven una activitat creativa i individual per després, en la lectura en grup, millorar l'entonació i la modulació de la veu. Altres exercicis a l'aula consistien en: publicació d'una revista escolar, realització d'un pla de treball conjunt, implantació d'assemblees a l'aula (precedent de les actuals tutories) i altres detalls molt interessants com l'intercanvi escolar, enviant missatges i objectes, entre diferents escoles.

Una altra pel·lícula espanyola que mostra la tècnica Freinet és La lengua de las mariposas (1999), dirigida per José Luis Cuerda. La seva història transcorre el mateix any d'El mestre que va prometre el mar, i té de protagonista un altre educador que és vist com un enemic del règim feixista.

Accés a l'entrevista completa a Patricia Font, directora de la pel·lícula, "El maestro que va prometre el mar"

Retorn a una escola més tradicional

El mestre que va prometre el mar portarà molts records a tots aquells que van anar a col·legis rurals. Patricia Font aconsegueix situar una mirada nostàlgica sobre una forma d'educació que ja s'ha perdut. La seva pel·lícula apareix en un moment en què la UNESCO ha proposat un concepte que ha generat controvèrsia: l'«apagada digital» a les escoles. Segons han argumentat, aquesta desconnexió permetria els estudiants retornar a activitats més tradicionals com la lectura, l'escriptura a mà i el treball en equip. En seguir aquesta idea, s'alliberarien habilitats fonamentals com la creativitat, la comunicació i la resolució de problemes.

En aquest enllaç trobareu el tràiler d'El mestre que va prometre el mar.