Deadpool i Llobató és, sense cap mena de dubte, el títol més destacat d'aquest estiu des del punt de vista econòmic. Porta un acumulat de 1211 milions de dòlars a tot el món, s'ha convertit en la pel·lícula amb classificació R més taquillera de la història del cinema, i és la segona amb més recaptació del 2024 després d'Inside Out 2. La classificació R, d'acord amb el sistema de qualificacions de la Motion Picture Association, determina els títols que són només per a majors d'edat, ja sigui pel contingut de violència gràfica o per les escenes sexuals, a més de l'ús de drogues i alcohol, el llenguatge o la temàtica que s'hi toca. Als Estats Units els menors de 17 anys han de ser acompanyats per un pare o tutor adult obligatòriament. Tot i això, a Espanya l'entrada a les sales no és tan restringida, ja que poden anar sols i no se'ls impedeix el pas.

Un antiheroi irreverent

Wade Winston Wilson, més conegut com a Deadpool (o Massacre en algunes traduccions a l'espanyol) va ser creat per l'artista gràfic Rob Liefeld i el guionista Fabian Nicieza per a Marvel Comics. Va aparèixer per primera vegada al n. 98 de la sèrie New Mutants el 1991. Es tracta d'un mercenari desfigurat i mentalment inestable, famós per la seva verborrea contínua i per la seva tendència a trencar la quarta paret. És a dir, aquesta paret imaginària que separa l'espectador de l'obra que està contemplant; bé sigui, per exemple, una pel·lícula, sèrie, videojoc o una peça de teatre. Deadpool apel·la directament l'audiència i la fa partícip de les seves sortides de to.

Deadpool és un antiheroi de manual, molt estrambòtic i políticament incorrecte, cosa que resulta paradoxal en la ficció actual on predomina justament el contrari, especialment en aquells productes de gran consum

El personatge és un antiheroi de manual, molt estrambòtic i políticament incorrecte, cosa que resulta paradoxal en la ficció actual on predomina just el contrari, especialment en aquells productes de gran consum. Les burles a Deadpool i Llobató són constants, fins al punt de carregar contra la companyia Disney, productora del film, burlant-se dels seus errors dels últims anys amb Marvel Studios. Aquesta dinàmica dóna lloc a un exercici d'autocrítica força lloable, però per ser gaudida obliga l'espectador a estar al corrent dels vaivens de la indústria (polèmiques, polítiques woke, títols fallits…).

Escena de Deadpool i Llobató entre Hugh Jackman (Llobató) i Ryan Reynolds (Deadpool) a la tercera entrega de l'antiheroi de Marvel.

El febrer del 2016 Deadpool va arribar per primera vegada als cinemes de la mà del director Tim Miller i l'actor Ryan Reynolds. L'entrega estrenada aquest estiu tanca una suposada trilogia, encara que atesos els resultats obtinguts amb tota probabilitat no serà la darrera. El seu èxit es basa en les constants referències a la cultura popular i en l'ús de l'humor negre i el sarcasme com a armes poderoses.

Deadpool i Llobató és una pel·lícula per a nens?

Les pel·lícules de superherois tenen una enorme acceptació entre el públic infantil. De fet, la sèrie dedicada a Deadpool no ha estat aliena a aquest fet. No són pocs els menors que han anat a veure les seves aventures, sols o en companyia dels adults. Deadpool i Llobató és una pel·lícula per a nens? La resposta és ben clara.

Deadpool, l'únic personatge conscient que viu en un còmic fictici, fa ús de tres «habilitats»: les constants referències a la cultura pop, el sarcasme i l'humor negre. Són precisament aquestes dues últimes, juntament amb la violència descarnada de diverses escenes, les que han de preocupar els pares i tutors.

El sarcasme pren força a les burles de caràcter sagnant i la ironia mordaç i cruel que té com a objectiu ofendre o maltractar algú o alguna cosa. Així mateix, una persona sarcàstica no sols empra el llenguatge verbal, sinó també el corporal i facial. És a dir, solen tenir una expressió a la cara que no concorda amb les paraules que surten de la seva boca. Per exemple, somriuen o giren els seus ulls mentre parlen sobre alguna cosa seriosa.

Deadpool i Llobató no és una pel·lícula per a nens. L'ús del sarcasme en molts dels seus diàlegs és incapaç de ser detectat pels menors. Fer ús d'aquest tipus de llenguatge a la vida quotidiana porta a la confusió i a malentesos entre els més petits

Les postures desenfadades i els gestos exagerats, tot i no mostrar gairebé mai la cara, són dues de les actituds habituals de Deadpool. Aquest tipus de llenguatge a la comunicació quotidiana, i sobretot a internet, pot donar lloc a conflictes. El 2015 un grup d'estudi de la Universitat de Harvard, dirigit per la científica Francesca Gino, va concloure que el sarcasme pot tenir beneficis psicològics i despertar la creativitat de les persones. Es van fer algunes proves amb uns voluntaris als quals se'ls va donar una sèrie de rols. En diversos actes de comunicació, aquells que feien servir el sarcasme rendien millor i eren més creatius.

Francesca Gino va assegurar que el sarcasme entre persones que tenen prou confiança potencia les relacions i millora la creativitat del grup. Si s'educa a identificar aquest tipus d'humor, especialment als llocs de treball, pot conduir a grans beneficis. Els adults coneixen bé el sarcasme, però els nens són incapaços de detectar-lo. En els menors, fer-ne ús porta a la confusió i veure's sotmesos a malentesos.

Segons els psicòlegs infantils, els nens fins als 7 anys, o fins i tot fins als 10, no entenen el llenguatge sarcàstic. Cal tenir en compte que el desenvolupament de la parla i la seva comprensió estan relacionades amb la comunicació de les emocions. La no detecció del sarcasme provoca un curtcircuit en el creixement natural dels menors. L'aprenentatge es realitza per mitjà de l'experiència progressiva, però una pel·lícula com Deadpool i Llobató pot resultar un autèntic xoc de trens.

«Els nens necessiten construir coneixements sobre què és el sarcasme, i per què les persones l'utilitzen per poder reconèixer quan l'estan fent servir contra ells mateixos», explicava Penny Wexman, professora de psicologia de la Universitat de Calgary, i una de les autores d'un estudi sobre el tema publicat a l'American Psychological Association (APA).

Els menors davant l'humor negre

Un altre dels ingredients que apareix a Deadpool i Llobató és l'abundant humor negre. Aquest coincideix amb la comèdia en situacions tràgiques i desagradables. Aborda temes inadequats, considerats en molts casos tabús, com ara la mort, la malaltia, la violència o la discriminació. Els nens tendeixen a interpretar-ho malament, cosa que deriva en situacions de manca de respecte o empatia.

Si els menors no entenen el context, no seran capaços de sintonitzar amb l'essència del que l'emissor pretén assolir amb l'ús de l'humor negre. Els diàlegs de Deadpool són tan ràpids i punyents que són difícils d'assimilar per la ment infantil de manera adequada. La seva comprensió depèn de la maduresa emocional, que és diferent en cada nen. Els ritmes d’aprenentatge són diferents en funció de l’entorn. A mesura que desenvolupen habilitats cognitives més avançades ho aniran entenent millor. Tot i això, la seva inexperiència en aquest camp els condueix irremeiablement a conseqüències impredictibles.

El llenguatge està unit a les emocions. Els diàlegs de Deadpool són tan ràpids i punyents que són difícils d'assimilar per la ment infantil de manera adequada. Els nens tendeixen a interpretar malament l'humor negre, cosa que deriva en situacions de manca de respecte o empatia

Un exemple d'humor negre a la literatura infantil es troba a les obres de Roald Dahl. Malgrat tot, el cèlebre autor de Charlie i la fàbrica de xocolata i Matilda no oblidava mai la tendresa per descriure els seus protagonistes. Era capaç de teixir històries plenes d'enginy, algunes provocatives, però fent sempre les delícies del públic més jove. Plantejava un humor subversiu del qual extreia alguna lliçó en el propi text. Per contra, Deadpool, encara que de vegades intenta ser commovedor, aquesta no és raó suficient per defensar-lo com a model a seguir. I encara menys per ser gaudit pel públic infantil.