Podrem clonar dinosaures?

L'èxit de Jurassic World: El renacer ha reobert un vell debat: és possible portar de tornada els dinosaures? A la nostra entrevista el paleontòleg Viktor Baranov, investigador de l'Estació Biològica de Doñana, explica què hi ha de ciència i què de ficció en la idea de fer reviure espècies extintes a partir de l'ADN. Les respostes van més enllà del cinema: ens parlen de genètica, d'ètica i, sobretot, de la urgència de protegir la biodiversitat actual.

Quan Michael Crichton va publicar Jurassic Park el 1990, la biologia molecular vivia una revolució. Tècniques com la PCR i el Projecte Genoma Humà obrien possibilitats mai vistes, i la idea d'extreure ADN d'un mosquit atrapat a l'ambre semblava gairebé plausible. Trenta anys després, el cinema continua alimentant aquesta fantasia, però la ciència hi té alguna cosa a dir.

La nostra conversa amb el paleontòleg Viktor Baranov desmunta el mite: «L'ADN és una molècula molt fràgil. No podem recuperar seqüències completes de dinosaures, i l'ambre no funciona com a càpsula màgica de conservació». Els intents dels noranta, inspirats per Spielberg, van resultar ser contaminació de laboratori. El rècord actual d'ADN antic recuperat és de 2,4 milions d'anys a Groenlàndia. Els dinosaures, extingits fa 65 milions, resten fora del nostre abast.

Accés a  l'entrevista completa al nostre canal Youtube

Quan dos mons es troben

A primera vista, la genètica i la paleontologia semblen disciplines completament allunyades. Una estudia el futur per mitjà del codi de la vida, l'altra furga en les restes del passat. Tot i això, com explica el nostre expert, Viktor Baranov (un investigador ucraïnès que va treballar en prestigiosos museus alemanys abans de liderar el seu propi grup de recerca a l'Estació Biològica de Doñana), aquesta aparent distància és només una il·lusió. «L'ADN actua com un diari de la vida», ens explica des del seu laboratori sevillà. «Conté la història no només d'una espècie, sinó també dels seus ancestres, fins arribar al primer organisme viu». És com si cada cèl·lula portés en si mateixa una biblioteca de memòries escrites en un codi de quatre lletres: adenina, timina, citosina i guanina.

El que sí que és possible, recorda Baranov, és treballar amb espècies recents. Empreses com Colossal Biosciences ja avancen en la resurrecció del mamut usant CRISPR. Però aquí entra en joc una qüestió crucial: encara que puguem modificar genomes, ho hem de fer? Com assenyala el científic: «L'ecosistema dels mamuts ja no existeix. No podem tornar-los a un món que ha canviat radicalment».

La nova era de la «desextinció»

Encara que els dinosaures romanguin fora del nostre abast, altres espècies extintes més recents sí que estan en el punt de mira de la biotecnologia moderna. L'empresa Colossal Biosciences està treballant en projectes que recorden perillosament InGen, la corporació fictícia de Jurassic Park. Usant la tecnologia d'edició genètica CRISPR-Cas9, Colossal ha aconseguit modificar l'ADN de ratolins perquè adquireixin certs trets del mamut, i han estat treballant en la «resurrecció» del llop terrible. Aquests animals es van extingir fa menys de 20 000 anys, per la qual cosa el seu ADN es pot obtenir en bon estat, especialment si ha romàs congelat al permafrost.

Resta biològica d'una mosca de la República Dominicana, perfectament conservada durant 13 milions d'anys.

Captura mostrada a l'entrevista a Viktor Baranov en el nostre canal Youtube.

La reflexió és contundent: més enllà de l'espectacle de la desextinció, és urgent frenar la pèrdua d'espècies actuals. «Obsessionar-nos de reviure dinosaures és oblidar que estem provocant l'extinció accelerada de milers d'espècies vives», adverteix Baranov. Els insectes fòssils que ell estudia a Doñana no ens retornaran un T-Rex, però sí que revelen com la vida s'ha adaptat a crisis passades i ens donen pistes del que pot passar amb el canvi climàtic present.

La lliçó final de Jurassic Park és més real del que sembla: tenim un enorme poder sobre la vida a la Terra, i amb ell, una gran responsabilitat. El treball de Baranov, entre fòssils microscòpics i ecosistemes fràgils, ens recorda que la veritable aventura científica no és ressuscitar el passat, sinó protegir el present.