Nou invents amb nom de dona

L'impuls de la ciència ha estat una de les principals claus que han fet possible el progrés de les nostres societats. El relat històric, esbiaixat en la seva essència, ha exaltat unes innovacions i descobriments per sobre d'altres. Les dones han estat les perjudicades en aquest relat, relegades a un segon pla i desposseïdes de tot reconeixement. Després de segles de silenci, la nova era ha obert canals perquè la veu de les dones pugui ser escoltada i, sobretot, que els seus esforços puguin rebre el reconeixement que es mereixen.

Des del 2015 Nacions Unides (ONU) ha declarat l'11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L'objectiu d'aquesta iniciativa no és altre que el de reconèixer el paper clau que exerceixen les dones en la comunitat científica i la tecnologia.

A Inèdit hem volgut sumar-nos a aquesta commemoració en la seva novena edició, dedicant aquest espai a visibilitzar el treball de nenes i dones científiques inspiradores, que han facilitat el nostre dia a dia amb els seus magnífics invents, els quals tots i totes utilitzem, però pocs sabem que han estat creats per elles.

1. Els llenguatges de programació

Java, Python, SQL o R són alguns dels llenguatges de programació més utilitzats avui dia, que fan possible multitud de funcions i processos informàtics. Això no seria possible sense el programa innovador ideat per Grace Murray Hopper, el primer compilador que tradueix el codi de programació a llenguatge de màquina. El seu treball va establir les bases per a la programació de computadores. La impressionant Grace va viure al segle XX i va ser informàtica, oficial de l'exèrcit estatunidenc, matemàtica, física i pionera en ciències de la computació. Mig segle abans una altra dona, Ada Lovelace, ja havia creat el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina.

2. El wifi

Avui dia estem connectats a internet gràcies al wifi, una tecnologia l'existència de la qual la devem a Hedwig Eva Maria Kiesler, més coneguda com a Hedy Lamarr, que va desenvolupar als anys quaranta una tècnica de commutació de freqüències que ha contribuït a la creació de la tecnologia wifi i Bluetooth.

3. Sistema de guia per satèl·lit (GPS)

La mobilitat és la característica estrella d'aquesta era. Som capaços de transitar tota mena de camins, recórrer llargues distàncies i explorar terrenys insòlits sense risc de perdre'ns; les aplicacions de mapes amb GPS són la nostra principal eina en aquesta aventura, però, sabies que aquest sistema de guiatge ha estat obra d'una dona? El seu nom és Gladys West, i sense ella estaríem perduts a la carretera. Aquesta matemàtica afroamericana va contribuir de manera significativa amb els seus càlculs precisos, que van fer possible desenvolupar un sistema de guiatge per satèl·lit gairebé exacte.

4. El llibre electrònic

Per als que som amants de la lectura en tots els seus formats, Ángela Ruiz Robles és la nostra dona favorita. El seu projecte d'enciclopèdia mecànica per transmetre les seves lliçons a classe d'una forma més interactiva, i ja de pas alleugerir la càrrega dels alumnes que duien a l'esquena quilos de llibres, va fer possible el sorgiment del que coneixem avui dia com a e-book. El llibre d'Ángela Ruiz tenia bobines, llums i elements que es movien per facilitar l'aprenentatge de l'alumnat. El va anomenar «Procediment mecànic, elèctric i a pressió d'aire per a lectura de llibres» i portava la patent número 190 698.

5. Envasament al buit

La conservació d'aliments la devem a Amanda Jones, reconeguda per la seva contribució al món de la tecnologia alimentària amb l'invent de l'envasament al buit. La seva innovació va revolucionar la conservació d'aliments en eliminar l'oxigen de l'empacat, prolongant significativament la seva frescor i vida útil. Aquest invent no només ha impactat en la indústria alimentària, sinó que també ha tingut un impacte ambiental positiu en reduir el malbaratament d'aliments. Va ser patentat el 1873 sota el nom de «procés de Jones».

6. El Tipp-ex

El Tipp-ex és un element imprescindible en tot escriptori, especialment si escrivim a mà molt sovint. La mecanògrafa Bette Nesmith Graham va ser clau en la creació d'aquest líquid corrector. Ella va inventar el Liquid Paper, per facilitar la seva tasca com a mecanògrafa i poder corregir amb facilitat les errades d'escriptura que es cometen en mecanografiar.

7. Termòmetre de cotxe per prevenir morts de nadons

Et sonen titulars com: «Mor per un cop de calor una nadó de 18 mesos oblidada en un cotxe a Florida», o «Mor un nen de dos anys a O Porriño en quedar oblidat diverses hores al cotxe de la seva mare»? Són tragèdies molt freqüents durant els mesos de calor. Lydia Denton, una nena nord-americana de 12 anys, es va proposar posar-hi remei, per a la qual cosa va inventar un dispositiu que mesura la temperatura del cotxe i quan sobrepassa els 39 ºC envia una notificació a l'amo del vehicle i als serveis d'emergència. Aquest dispositiu l'ha batejat amb el nom de «Beat The Heat Car Seat». És portàtil, es col·loca fàcilment al seient de l'automòbil, i està equipat amb un detector de pressió que registra quan alguna cosa de 10 kg o més es recolza al seient. A partir d'aquí, comença a analitzar la temperatura.

8. Prototip d'un cotxe de rescat en ensorraments

La guatemalenca i estudiant d'enginyeria biomèdica Gloria Recinos va dedicar la seva infància a crear múltiples invents, tots amb aplicacions en la vida real. Quan encara era una nena, va dissenyar el prototip d'un cotxe de rescat, un vehicle petit amb llanterna que va servir per trobar les persones soterrades durant la tragèdia del 2015 a la colònia El Cambray II, gràcies a una tecnologia que detecta la llum dels mòbils d'aquestes persones. També va idear un bastó tecnològic, una casa domòtica que és controlable des d'una aplicació i una pròtesi robòtica que garanteix el moviment de tot el braç.

9. Wanda Díaz-Merced

L'últim punt d'aquest article va dedicat a una gran científica, que amb la seva recerca i treball està obrint camí a les nenes i dones amb discapacitat. L'astrofísica Wanda Díaz-Merced, porto-riquenya d'origen, va perdre la vista a causa d'una malaltia en l'adolescència, però tot i així no va desistir de la seva vocació per aquest contratemps. Va seguir endavant en el camp de l'astronomia, fins a convertir-se actualment en una coneguda científica pel seu treball pioner en l'ús de la sonificació, una tècnica que converteix dades astronòmics en sons, per estudiar objectes celestes i fenòmens de l'univers. Wanda Díaz-Merced va aprendre a escoltar les estrelles i els eclipsis. La seva recerca no només ha obert noves perspectives en l'astronomia, sinó que també ha contribuït al desenvolupament d'eines accessibles per a científics amb discapacitat visual.

Científiques com Wanda, Gladys o Gloria ens recorden que la ciència no té gènere. Tota ment humana és capaç d'idear, innovar i descobrir, només cal una bona educació i un context favorable perquè el desenvolupament sigui complet i fructífer. En aquest camí científic que moltes de les nostres nenes emprenen comptar amb referents és crucial; Valeria Corrales és una d'aquestes nenes que va entendre ben aviat la importància d'això. Ara, juntament amb l'enginyera Patricia Heredia ha creat «un departament d'R + D en forma de canal de YouTube (ValPat)» per inspirar altres nenes com ella. Ser científica és un somni possible, igual que la resta de somnis.

Enllaços d'interès:

https://www.un.org/es/observances/women-and-girls-in-science-day