El Departament d’Educació presenta un pla per regular l’ús dels dispositius digitals, basat en evidències, bones pràctiques i formació docent

Al setembre, els dispositius mòbils no estaran permesos en tota l’etapa obligatòria, ni a les aules ni a la resta d’espais dels centres, incloent-hi els usos pedagògics. Aquesta és una de les principals mesures que posa en marxa el Departament d'Educació i Formació Professional per al curs 2025-2026, i que s’emmarca en el Pla de digitalització responsable.

El curs 2025-2026 marcarà un punt d’inflexió en la digitalització educativa a Catalunya. Núria Comes i el coordinador Màrius Martínez han presentat els resultats d’una avaluació rigorosa sobre l’ús dels dispositius digitals als centres, amb especial atenció a l’impacte dels mòbils. El nou pla preveu regular-ne l’ús, reforçar la formació docent i fomentar bones pràctiques amb criteri pedagògic i inclusiu.

Regulació dels dispositius digitals: Educació prohibirà l’ús de mòbils i rellotges intel·ligents a l’ESO i limitarà l’ús de tauletes i pissarres digitals a Infantil i cicle inicial

El Departament d’Educació ha traçat una nova estratègia digital per als centres educatius, fonamentada en l’evidència científica i en una enquesta amb més de 40 000 docents. La responsable del projecte, Núria Comes, directora de la investigació a Ivàlua, ha destacat que «l’ús puntual, regulat i amb criteri pedagògic de la tecnologia pot tenir impactes positius en l’aprenentatge i la inclusió». L’avaluació ha revelat que molts centres ja havien iniciat reflexions crítiques i aplicaven mesures per fomentar un ús responsable dels dispositius.

Un dels canvis més destacats és la prohibició dels mòbils i rellotges intel·ligents a l’ESO, una mesura recolzada pel 90 % dels centres en termes de millora de la convivència. A partir de 5è de primària s’introduiran ordinadors de forma progressiva i es limitarà l’ús de pissarres digitals i tauletes a Infantil i cicle inicial. L’avaluació ha revelat que molts centres ja havien iniciat reflexions crítiques i aplicaven mesures per fomentar un ús responsable dels dispositius.

Avaluació basada en evidències: s’ha fet una revisió científica i una enquesta a 40 000 docents per analitzar l’impacte dels dispositius digitals en l’aprenentatge i la convivència escolar

El coordinador de la comissió al departament,  Màrius Martínez, ha advertit que la digitalització ha de ser «activa, crítica y segura», i ha subratllat la necessitat d’implicar famílies, docents i alumnes en la governança digital del centre. També s’ha anunciat un pla de formació en intel·ligència artificial per al professorat, amb més de 2700 sol·licituds per als cursos d'aquest estiu. Els alumnes arriben digitalitzats de casa, per aquesta raó la investigació ha contemplat tres àmbits: el familiar, l'escolar i l'oci. La digitalització és un problema complex i polièdric que requereix la col·laboració interdepartamental, perquè l'ús de les pantalles afecta tant la salut com la socialització i l'aprenentatge.

Orientació familiar

Al setembre del 2025 es prepara una guia per a famílies i una campanya de conscienciació per ajudar a establir referents comuns entre l’àmbit escolar, familiar i d’oci, evitant situacions de risc, fòbies digitals o l'anomenada «orfandat digital». Martínez ha recordat que existeixen diferents models parentals: des de l'autoritari, el permissiu o el negligent, fins a arribar al dialogant, que és el model que controla l'ús dels dispositius i els continguts que es consumeixen a internet de forma constructiva i educativa. El pitjor dels casos, segons Martínez, és el dels infants que no tenen models de referència en l'àmbit digital, fenomen conegut com a «orfandat digital». 

«Entre els 0 i els 6 anys, el cervell dels infants es troba en una fase de màxima plasticitat neuronal, la qual cosa el fa especialment sensible i vulnerable a les experiències ambientals, incloent-hi l'estimulació excessiva o inadequada», David Bueno

Avaluació basada en evidències

Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma en encarregar un estudi sobre digitalització en els entorns escolars, si bé no ha estat la primera en aplicar mesures restrictives en l'ús dels dispositius mòbils. Ivàlua (Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques) ha estat l'organisme responsable d'aquesta investigació juntament amb el Departament d'Educació per avaluar polítiques estratègiques en educació digital. Algunes de les dades més destacades són les següents: 

Experts i investigadors altament qualificats

La investigació ha estat rigorosa i ha comptat amb la participació de molts especialistes i investigadors altament qualificats, com és el cas de David Bueno, científic genetista i catedràtic de neuroeducació a la Universitat de Barcelona. Present a la roda de premsa, ha declarat a INÈDIT EDUCACIÓ que aquest pla significa un primer pas vers un gran canvi en el sistema educatiu català. Segons el seu criteri, hauria endarrerit un any més l'accés a dispositius personals (s'ha retardat un any, de 5è a 6è de Primària), perquè, segons Bueno, els nens no hi haurien d'accedir fins a l'etapa de Secundària. Bueno s'ha mostrat satisfet amb la prohibició de les pissarres digitals a l'etapa d'Infantil, ja que diu que entre els 0 i els 6 anys el cervell dels infants es troba en una fase de màxima plasticitat neuronal, la qual cosa el fa especialment sensible i vulnerable a les experiències ambientals, incloent-hi l'estimulació excessiva o inadequada.

La presentació ha tingut lloc als Jardins de Palau Reial de Pedralbes, una escenificació institucional solemne en un entorn majestuós, que no evita la contradicció amb les mancances quotidianes de l’educació pública catalana.