Imatge de capçalera: Àngel Tarriño, coordinador de l'Observatori de l'FP a Fundació BCN Formació Professional.

La formació professional viu un moment clau a Catalunya. Tot i que cada any creix l’interès dels joves per aquests estudis, l’oferta i la demanda encara no acaben d’encaixar. El resultat és un mapa desigual: alguns cicles formatius es col·lapsen amb llistes d’espera, mentre que altres no aconsegueixen cobrir totes les places disponibles.

Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional, ho resumeix així: «Hi ha titulacions amb un overbooking de demandes, sobretot les vinculades al món dels videojocs, a l’entorn esportiu o a les cures auxiliars d’infermeria. En canvi, les famílies industrials, com la mecànica o l’electrònica, cada any es queden amb vacants malgrat oferir una inserció laboral molt més elevada».

Aquesta paradoxa té molt a veure amb la informació i l’orientació que reben els adolescents i les seves famílies. Segons Tarriño, «tot i viure en una era on la informació és a l’abast de tothom, costa visualitzar totes les opcions formatives. Els joves no poden escollir allò que no coneixen, i molts oficis continuen sent invisibles si no hi ha un referent proper que els doni a conèixer». Aquesta mancança en orientació contribueix al desequilibri de prestigi entre el Batxillerat i l'FP, que encara es percep sovint com una segona opció.

Entrevista completa al nostre canal YouTube

El mercat laboral, però, va en una altra direcció: cada vegada demanda més tècnics qualificats en sectors estratègics. «Hi ha dues tendències transversals que marcaran els propers anys: la digitalització i la sostenibilitat —afirma Tarriño—. Totes dues afecten tots els sectors i generaran moltes oportunitats de treball, especialment en camps com la gestió de dades, les energies renovables o les noves tecnologies».

Els joves no poden escollir allò que no coneixen, i molts oficis continuen sent invisibles si no hi ha un referent proper que els mostri aquestes sortides

Aquest escenari planteja un repte al sistema educatiu: adaptar els currículums al ritme vertiginós d’innovació de les empreses. «La innovació tecnològica a les companyies sempre va més ràpid que la capacitat d’actualització de l’FP, per això cal treballar conjuntament entre administracions, centres i empreses per reduir aquesta bretxa i accelerar la implantació de noves ofertes formatives i especialitzacions», subratlla Tarriño.

La col·laboració entre el món acadèmic i el teixit productiu, la introducció de canvis estructurals i la millora del prestigi social de l’FP són, segons l’Observatori, elements clau per consolidar aquest itinerari formatiu. Un camí que, cada vegada més, es perfila com a essencial per respondre a les necessitats del mercat laboral i garantir noves oportunitats als joves.

La innovació tecnològica a les empreses sempre va més ràpid que la capacitat d’actualització de l’FP