La crisi política al Brasil: cap on va l'educació del país?

Des de la destitució de la presidenta Dilma Rousseff el 2015 la política brasilera ha viscut anys convulsos; El Brasil no només va estar governat per un president acusat de corrupció (Michel Temer), sinó que durant tota una legislatura el país va estar sota el comandament de Jair Bolsonaro, d'extrema dreta i conegut per ser un governador polèmic.

Les darreres eleccions dutes a terme van suposar una conjuntura en el temps; el país es va dividir en dues figures que quedaran marcades per sempre en la història brasilera. Bolsonar en aquestes eleccions celebrades a finals de 2022 no va poder repetir la gesta de ser reelegit, i va veure el seu principal oponent, Luiz Inácio Lula do Brasil, arribar a la presidència per tercera vegada després d'haver governat durant 8 anys (2003-2010) .

L'educació és un dels sectors en què es veu reflectit el contrast dels dos governs (Lula i Bolsonaro). Els brasilers Edmilsa Santana, pedagoga, docent d'escola pública i especialista en gestió escolar i educació en xarxes públiques; i Heleno Araujo, docent d'educació bàsica, president de la Confederació Nacional de Treballadors de l'Educació (CNTE) i membre de la Coordinació del Fòrum Nacional Popular d'Educació (FNPE), fan una comparativa de la situació de l'educació al país durant aquests dos governs. El funcionament del ministeri d'Educació, la implementació de programes governamentals d'educació, la inversió en recerca i universitats federals del país, i la presència d'ideologies a l'educació són els eixos debatuts durant la conversa.

Al govern de Bolsonaro, hi va haver un desmantellament del Ministeri d'Educació i els seus òrgans relacionats, així com de cinc ministres d'educació, tots involucrats en escàndols. La docent Edmilsa Santana avalua aquest escenari com a “desastrós i un revés per a l'educació brasilera, ja que al govern de Lula almenys vam tenir el ministre Fernando Haddad, que també era docent, i va tenir un rol únic dins del govern de Lula on es valorava el docent, cosa que no passava al govern bolsonarista”, apunta. De fet, segons afirma Santana, "l'ENEM i altres programes educatius han entrat en crisi a causa dels diversos intents d'ingerència política del govern de Bolsonaro"; Denúncies de corrupció per tot arreu, detencions de ministres i creació d'escoles civicomilitars que corroboraven les idees del govern han estat molt presents. Referent a això, el professor Heleno Araujo considera que "el govern bolsonarista no ha pogut assolir les metes i estratègies per a l'educació pública al país pel desviament de recursos financers".

"Hi va haver retallades en els recursos educatius des de les escoles bressol fins a les universitats públiques"

De la mateixa manera, al govern bolsonarista, un dels pilars defensats al seu programa de govern va ser l'assignació de més diners a l'educació bàsica que a la superior. Tot i això, després de quatre anys, van disminuir els percentatges assignats a ambdues àrees. La professora Santana declara que "hi va haver retallades en els recursos educatius des de les escoles bressol fins a les universitats públiques, denúncies de corrupció dins del Ministeri d'Educació i manca d'inversió en tecnologia". "La inversió en educació es reduïa cada any", coincideix el professor Araujo.

En comparació, al govern de Lula es van posar en marxa diversos programes educatius com el PROUNI (Programa Universitat per a Tothom), el REUNI (Programa de Suport als Plans de Reestructuració i Expansió de les Universitats Federals), Camí de l'Escola i FUNDEB . De fet, Santana confessa que els seus fills i germanes de col·legis públics van accedir a una universitat federal gràcies a PROUNI. Per la seva banda, Araujo recorda que durant aquesta època es van equipar les universitats i es van realitzar concursos públics de professors, a més d'augmentar els recursos econòmics per a la investigació, i concedir-ne més autonomia a les universitats i altres programes d'educació superior.

"Pràcticament no existia el ministeri d'educació"

"Bolsonaro durant la seva presidència va atacar sistèmicament l'educació pública"

La conclusió dels dos docents és que el govern de Bolsonaro es va quedar molt curt en termes d’educació. Santana assegura que hi va haver "un descontrol on pràcticament no existia el Ministeri d’Educació". Al respecte, el professor Araujo va recalcar que Bolsonaro durant la seva presidència va realitzar un “atac sistèmic a l'educació pública”, mitjançant la construcció d'escoles bressol inconcluses i una reducció dels pressupostos dels instituts federals i universitats públiques; "el president va atacar directament els mestres i va invertir molts esforços per privatitzar l'educació pública", denuncia.

"El govern de Lula va estar marcat per conquestes històriques per a l'educació pública"

Tant Santana com Araujo destaquen que el govern de Lula va portar grans millores en aquest sentit. La professora Edmilsa Santana va qualificar de “revolució” els canvis en l'educació que han tingut lloc durant el govern de Lula, principalment pels programes i les inversions en educació, i el professor Heleno Araujo es mostra d'acord amb aquest punt en afirmar que “el govern de Lula va estar marcat per conquestes històriques per a l'educació pública”. De la mateixa manera, el professor subratlla que en aquella època els docents van aconseguir el salari mínim, el govern va incrementar els recursos econòmics per a l'educació a través del pla nacional d'educació (PNE), es va implementar el FUNDEB (Fons per al Manteniment i Desenvolupament de l'Educació Bàsica i la Valoració dels Professionals de l'Educació), i es van destinar recursos per a la formació continuada del professorat.

D'altra banda, una de les ideologies més promogudes pel govern de Bolsonaro va ser la de eximir l'Estat de la responsabilitat de l'educació dels nens i joves brasilers, al·legant que els pares són els principals actors en l'educació. El president segueix defensant “l'ensenyament a casa” i prioritza les Matemàtiques, el Portuguès, la Història, la Geografia, i les Ciències, però sempre i quan estiguin directament vinculades al pensament del seu govern. Araujo alerta del perill social que suposa aquesta ideologia per al país, "ja que és un atac directe a l'educació pública brasilera". De fet, ell ha estat un dels opositors a la proposta d'educació a casa durant el mandat de Bolsonaro. En aquest sentit, Santana assenyala que “l'educació no és obra d'un solista, sigui orquestra o no”, i pensa que “les ideologies bolsonaristes són degeneratives i tenen un impacte molt negatiu en la societat brasilera”.

“Els programes creats al govern de Lula no només van ajudar als pobres, sinó també a altres minories”

Mentre Bolsonaro defensa l'educació a la llar, Lula vol que més persones tinguin accés a l'educació, i durant el mandat anterior va reestructurar l'Examen Nacional d'Ensenyament Mitjà (ENEM). Santana valora positivament els projectes socials implementats durant aquest govern perquè considera que “van ser generadors d’oportunitats per a estudiants pobres provinents d’escoles públiques”. De fet, segons apunta Araujo, “els programes creats al govern de Lula no només van ajudar els pobres, sinó que també van plantejar qüestions com la política de quotes per a negres, indígenes i quilomboles”.

Després de dues dècades marcades pels contrastos polítics en què el Brasil ha experimentat moments de creixement i de retrocés, cal mirar el futur de la seva educació amb una visió realista. Els dos professors esperen que, pel bé de l'educació i del país, polítics com Bolsonaro no arribin a la presidència; si això succeeix Heleno Araujo augura una tragèdia, perquè “augmentaria la distracció i l'abandonament  de tota l'educació pública i es reduirien cada vegada més els recursos econòmics destinats a aquesta”. Sobre això, Edmilsa Santana confessa que tenia por de que això passés, “perquè la ideologia antidemocràtica de Bolsonaro podria conduir a la rebel·lió del poble que probablement desembocaria en una guerra civil”.

El triomf de Lula sobre l'extrema dreta constitueix una "esperança per a l'educació" en paraules d'Edmilsa Santana: "estem iniciant una nova era a l'educació brasilera en què espero que el nou president rescati els principis democràtics de l'educació", ha declarat. Heleno Araujo també creu en aquest canvi positiu, tot i que adverteix que per això “caldrà restablir l'estructura que garanteixi la participació social i popular en l'elaboració de les polítiques educatives”.