Joves en risc de sordesa per escoltar música alta constantment

La salut auditiva és un dels aspectes més poc cuidats pel jovent avui dia. Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) 430 milions de persones tenen pèrdua auditiva, i un estudi publicat a BMJ Global Health apunta a què gairebé un terç de la població adolescent que escolta música i va a discoteques està en risc de patir sordesa. A Inèdit entrevistem la doctora Marta Sandoval, especialista en otorrinolaringologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, sobre l’impacte del soroll en infants i adolescents.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal Youtube

Pregunta: Què és la hipoacúsia i quines són les seves causes?

Resposta: La hipoacúsia és la pèrdua del sentit de l’audició. La pateix la gent que hi sent menys del que és habitual, el rang normal està dintre dels 20 decibels; fins a 20 decibels una persona es considera normoient. Quan l’audició està per sobre d’aquests 20 decibels és quan es considera una hipoacúsia. La hipoacúsia té diferents causes. Pot ser transmissible, és a dir, que hi ha un problema pel qual el so no arriba fins l’oïda interna. Són els típics taps de cera, una perforació timpànica, una otitis mitjana, un problema de la cadena dels ossets… Després també hi ha un altre tipus d'hipoacúsia que és la de tipus neurosensorial: la hipoacúsia del nervi auditiu. Pot ser que un pacient tingui bé el conducte del timpà i la cadena d’ossets, però el problema es trobi al nivell de la còclea, a l’oïda interna. Això provoca una pèrdua d’audició. Hi ha casos en què es combinen les dues, llavors parlem d’hipoacúsia mixta.

P.: Comporta riscos fer servir auriculars?

R.: Estar sotmès a un soroll molt intens pot provocar una pèrdua d’audició. Moltes vegades no està directament relacionat amb la dosi; si escolto música molt alta no em passarà res perquè és poc temps: doncs no, perquè això depèn una mica de la varietat individual. Per tant, no és recomanable sotmetre's a sorolls molt intensos, ni en curts ni en llargs períodes, perquè això pot afectar l’audició. El que és més important és el volum. Esdevé determinant. Actualment hi ha auriculars de via òssia que estimulen directament els nervis de l’audició, i aquests també poden provocar un traumatisme acústic.

P.: Afecta el soroll de les grans ciutats a la nostra salut auditiva?

R.: En principi, el soroll normal que se sent en una ciutat, a banda dels sorolls molt intensos, es troba al voltant dels 60-80 decibels, i això és normal. Quan passa un camió molt fort o una moto molt forta pel nostre costat pot augmentar fins a 90 o 100 decibels. Això ja entraria dins el rang més perillós. Aleshores, la contaminació acústica de les ciutats no té per què empitjorar-nos l’audició perquè són sons normals.

P.: Parla'ns del deteriorament auditiu. Com és el cicle vital de l'oïda? Es redueix en exposar-se a sorolls alts?

R.: Un nadó quan neix ja té pràcticament desenvolupat el sistema auditiu. Tota la via auditiva és funcional i completa. De fet, es fa un cribratge neonatal en el que es pot detectar si hi ha una sordesa en el moment del naixement. Des del naixement fins als 20 anys és quan assolim el màxim d’audició en la nostra vida, i a partir dels 20 anys es comencen a perdre altes freqüències, com els 35 000 Hz (uns sorolls que pràcticament només senten els gossos).

Un altre punt d’inflexió important és a partir dels 50 anys, que és quan comença el que s'anomena presbiacúsia. És un deteriorament d’aquestes freqüències agudes, freqüències altes, que de 35 000 van baixant fins a 30 000, 25 000, 20 000, 10 000 Hz… A partir dels 50 anys comencem a percebre només 8000, 6000, 4000 Hz. Aquest és el deteriorament normal per l’edat, però cada pacient es un cas: n'hi ha que tenen 70 anys i mantenen una audició estupenda, i n’hi ha que en tenen 35 i pateixen una pèrdua molt important. Per tant, depèn de moltes altres patologies que es puguin tenir. També depèn de si hi ha problemes a nivell de la conducció. El que dèiem abans: si hi ha un problema a nivell del timpà o un problema de la cadena dels ossets, això s’afegeix a aquesta pèrdua d’audició natural del cicle vital de l’oïda.

Font: Inèdit Agencia.