A Espanya, més de 110 000 estudiants superdotats continuen sent invisibles per al sistema educatiu segons un informe. Tot i que les estadístiques oficials reflecteixen que 46 238 alumnes han estat identificats com a alumnes amb altes capacitats, investigacions científiques apunten que al voltant del 10 % de l'alumnat total podria tenir aquestes mateixes característiques, mentre que un 2 % correspondria específicament a superdotats. Això implica que més de 600 000 estudiants amb altes capacitats no estan rebent l'atenció educativa especialitzada que necessiten.

Formació del professorat, estereotips i manca d'identificació impedeixen que els estudiants superdotats assoleixin el seu ple potencial

En el IX Congrés de Superdotació que va tenir lloc el 15 de novembre a Madrid es va posar de manifest que la manca de formació del professorat, els estereotips que persisteixen en la societat i l'absència d'estratègies adequades d'identificació i suport impedeixen que aquests estudiants assoleixin el seu ple potencial.

La principal barrera és la falta d'identificació

En aquest sentit, Carmen Sanz Chacón, presidenta de la Fundación El Mundo del Superdotado, va subratllar que «la principal barrera és la identificació dels nens amb altes capacitats». Segons va explicar, els centres educatius tenen la responsabilitat de detectar aquests alumnes, però l'escassa preparació del professorat dificulta aquest procés. «El problema és que no es produeix aquesta identificació, amb la qual cosa no estan rebent l'atenció educativa que necessiten», va afegir.

Si bé els avenços en neurociència han aportat una millor comprensió del cervell de les persones amb altes capacitats, aquests avenços científics amb prou feines han estat traslladats al sistema educatiu. A la pràctica, la manca d'eines adequades i de formació específica impedeix que els docents aprofitin aquestes característiques úniques per desenvolupar programes que motivin i reptin intel·lectualment a aquests alumnes.

Aurora Rubio Gil, professora d'educació secundària, va assegurar que «la percepció pública ha estat força negativa, sobretot per desconeixement. Mai es va considerar com un factor a cuidar ni a tractar, sinó que era simplement un col·lectiu que no tenia visibilitat».

El pes dels estereotips

A nivell social, la superdotació continua sent un concepte malentès en la societat espanyola. Aquesta manca de comprensió perpetua mites que dificulten la integració dels estudiants amb altes capacitats a l'aula i, en molts casos, els aïlla. Marta Díaz Pérez, participant al congrés, va compartir la seva experiència personal i va desmuntar algunes de les idees preconcebudes més comunes. «Es pensa que tots els superdotats treuen bones notes, que són uns maleducats o uns prepotents. Al final, la rapidesa de resposta o el fet de destacar es malinterpreta com a supèrbia o falta d'educació», va assenyalar.

«L'èxit ens l'imposen, però no sempre és el nostre»

Díaz Pérez també va fer una crida als mateixos superdotats perquè no es deixin aixafar per les expectatives alienes. «Les expectatives són les que un es posa a si mateix. L'èxit ens l'imposen, però no sempre és el nostre», va concloure.

El IX Congrés de Superdotació va servir per posar sobre la taula la necessitat urgent de transformar el sistema educatiu espanyol. Més enllà del rendiment acadèmic, els experts van recalcar la importància d'atendre les necessitats emocionals i socials d'aquests joves, que sovint es veuen relegades davant la pressió per l'èxit professional o acadèmic. «És fonamental que aquests estudiants puguin trobar el seu espai a la societat i reconèixer les seves emocions com a part del seu desenvolupament», va destacar Díaz Pérez.

Amb aquest esdeveniment es busca trencar els estereotips i garantir que cap estudiant amb altes capacitats quedi al marge d'un sistema que ha d'evolucionar per ser veritablement inclusiu.

Font: Inèdit Agència.