Estudiar un doctorat compensa laboralment a Espanya?
No tots els doctors i doctores poden dedicar-se a la investigació a Espanya
El doctorat és el grau acadèmic més elevat a les universitats, i el darrer esglaó per ser considerat oficialment investigador o investigadora. Des d'aquesta tarima és des d'on es genera el coneixement que després podrà ser beneficiós per la societat. Per assolir aquest grau els estudiants passen una mitjana de 8 anys a la universitat, dels quals 3 com a mínim són dedicats a la recerca de la tesi doctoral.
La taxa d'atur dels doctors i doctores és la més baixa
Les últimes dades sobre la inserció laboral a Catalunya indiquen que els estudiants que acaben el doctorat tenen una taxa d'ocupació elevada; la seva taxa d'atur tan sols és de l'1,7 %, segons l'últim informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU Catalunya), el 4 % a nivell estatal.
Any rere any el nombre d'estudiants que decideixen llançar-se a l'aventura del doctorat es manté. Les estadístiques del Ministerio de Universidades mostren que aquesta xifra no baixa dels 90 000 matriculats i que fins i tot en ocasions augmenta; de fet, el curs 2021-2022 es van matricular un total de 93 652 alumnes a les universitats espanyoles, un 4 % més en comparació amb el curs anterior.
No obstant, el nombre de tesis llegides (11 344) mostra que tan sols una petita part dels matriculats arriben a finalitzar el doctorat, ja que molts abandonen pel camí, bé sigui per causes econòmiques, per falta de motivació, per desacords amb el director de tesi o per altres qüestions personals.
Més enllà de centrar-nos en els que abandonen, el nostre focus en aquest article es dirigeix cap als que acaben: què passa un cop finalitzat el doctorat? Aconsegueixen una ocupació? On treballen? Quant cobren? Quines funcions exerceixen?
Centrant-nos en el cas de Catalunya, una de les comunitats en què més nombre de tesis es defensen juntament amb Madrid, les dades assenyalen que el 95 % dels doctors aconsegueixen feina als 3 anys d'haver finalitzat els estudis.
Molts dels nous doctors treballen en empreses (el 59 %), fet que indica una tendència a l'alça de les contractacions en el sector privat, i una baixada del percentatge de noves incorporacions a les universitats. Avui tan sols el 25 % de nous doctors aconsegueixen un lloc a la universitat. El 15 % restant estan empleats en centres de recerca.
La majoria de doctors i doctores treballen en empreses exercint tasques per a les quals estan sobrequalificats
Pel que fa a les seves tasques diàries, si bé el 52 % realitzen funcions pròpies del nivell de doctorat en el seu treball, el 48 % són persones doctorades sobrequalificades, és a dir, desenvolupen funcions de nivell inferior a les pròpies de doctorat. Els doctors i doctores de ciències experimentals són els que aconsegueixen més llocs amb funcions d'acord amb el seu nivell educatiu (el 58 %), mentre que en la branca d'humanitats tan sols el 42 % ho aconsegueixen.
Des del 2011 es ve observant una disminució dels doctors i doctores que ocupen llocs d'acord amb la seva formació degut, en part, a l'alta incorporació d'aquests titulats al sector privat. Així s'interpreten les estadístiques que indiquen que només el 33 % dels empleats per les empreses realitzen tasques d'investigació, davant del 82 % a les universitats i al 72 % als centres d'investigació.
Davant la dificultat d'aconseguir bons llocs de treball, una de les alternatives per la que opten alguns titulats per trobar un lloc de feina d'acord amb la seva formació és la mobilitat internacional. Entre els doctors i doctores només el 5 % decideixen provar sort en altres països, i molts aconsegueixen resultats positius, amb llocs estables en universitats internacionals, i desenvolupen tasques pròpies de recerca d'acord amb la seva formació.
A Espanya l'estabilitat laboral dels doctors i doctores només és elevada en el cas dels titulats en Ciències de la Salut, en comparació amb altres àmbits com Humanitats o Ciències Socials en els quals és més complicat aconseguir un contracte fix.
Els que es doctoren en Humanitats cobren menys i ocupen llocs de menys responsabilitat
És veritat que pel que fa a salaris el 84 % d'aquests professionals cobra més de 2000 euros, però hi ha un 15 % que no assoleix aquesta xifra, molts dels quals pertanyen, una vegada més, a la branca d'Humanitats. Això es deu en part a que molts doctors i doctores d'aquesta branca no exerceixen càrrecs de responsabilitat, a diferència dels doctors en Ciències de la Salut, la majoria dels quals són càrrecs intermedis.
A Espanya l'avantatge que proporciona l'educació superior en el mercat laboral és inferior en comparació amb altres països
Les perspectives de millora i promoció són una de les insatisfaccions expressades pels doctors i doctores, aspecte que qualifiquen amb un 6,5. De fet, el 18 % assegura que la falta de bones sortides laborals és una de les raons per les quals no tornaria a cursar estudis de doctorat, i proves d'això no els en falten: segons l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) a Espanya l'avantatge que proporciona l'educació superior en el mercat laboral és inferior en comparació amb altres països; concretament, la diferència en l'ocupació entre el nivell educatiu més alt i el més baix és de 24 punts percentuals, mentre que a la resta de països membres de l'OCDE és de 27.
La precarietat laboral arriba als doctors i doctores d'Espanya malgrat la baixada de l'atur
Les dades aquí exposades dibuixen una visió positiva del futur dels estudiants de doctorat. No hi ha dubte que les seves probabilitats de trobar feina després de defensar la tesi són molt altes; però, quin tipus de feina? A quin cost? Compensa els anys de dedicació i esforç realitzats? La realitat s'imposa a les estadístiques i mostra els indicis d'una precarietat en un sistema universitari rígid que necessita d'una reforma urgent, que li cal explorar noves formes de fer ciència que estiguin més connectades amb les necessitats socials, que requereix més finançament per invertir en recerca, i una reformulació del pla d'estudis de les seves titulacions doctorals.
No és normal que el salari mitjà al que pugui aspirar un doctor o doctora a Espanya no assoleixi els 3000 euros, un fet totalment incongruent en altres països com Àustria o els Estats Units on el salari mitjà pot arribar a superar els 5000 euros. Una major inversió en R+D+i podria ser el primer pas, ja que mentre en països com Bèlgica la inversió en investigació se situa al voltant del 3 % del PIB, a Espanya amb prou feines assoleix l'1,5 %.
L'R+D+i és essencial per ser competitius en l'actual economia global, i els doctors i doctores són el recurs humà imprescindible per a l'impuls d'aquesta recerca, per la qual cosa és vital revisar les polítiques actuals orientades al finançament de les carreres investigadores. No oblidem que les rendes del treball d'aquest col·lectiu impacten positivament en l'activitat econòmica dels països, aportant al voltant del 0,4 % al producte interior brut mitjà dels països de l'OCDE.
Fonts:
https://www.aqu.cat/es/Estudios/Difusion/Publicaciones/Insercion-laboral-titulados
https://www.universidades.gob.es/wp-content/uploads/2023/04/DyC_2023_web_v2.pdf
Sin Comentarios