Imatge capçalera: propietat Hèlsinki Times

L'opinió pública de Finlàndia clareja trastocada per la notícia que un nen de 12 anys va disparar als seus companys de l'etapa de Primària, (Vartaa School), causant la mort d'un i ferint de gravetat dos més.

Tot va passar passades les 09.00 hores del matí del dimarts, 2 d'abril 2024, el primer dia d'escola després de les vacances de Pasqua. El presumpte assassí va disparar a la seva pròpia classe i després va abandonar el recinte escolar amb la seva arma i caminant amb normalitat. Minuts més tard la policia l'arrestava amb l'arma a la mà i sense oposar resistència. L'arma utilitzada tenia llicència i pertanyia a un familiar.

Rati d'armes amb llicència per cada 100 habitants

Font: tabla realitzada per aquest mitjà amb informació de Small Arms Survey

Immediatament després de fer-se públic el tiroteig als afores de la capital del país, Hèlsinki, centenars de persones van sortir al carrer a manifestar-se amb pancartes on expressaven el rebuig a la legalitat de les armes de foc.

Fins i tot la guerra d'Ucraïna es desconeixia la situació paramilitar de la població de Finlàndia, un dels països amb menys criminologia a Europa. Tot i això, un 35% de la població adulta té llicència d'armes i armes de foc, la qual cosa significa que és el país europeu amb més armes de foc per habitant. Això es justifica amb el seu sistema de defensa civil en què participen tots els ciutadans adults perquè temen una invasió russa a través de 1300 km. de línia fronterera que separa la República de Finlàndia de la Federació Russa.

La preocupació de Finlàndia davant la idea de ser envaïts per Rússia se sustenta en factors històrics i geopolítics que podrien contribuir a aquesta preocupació:

• Finlàndia té una llarga història de conflictes bèl·lics amb Rússia, durant la II Guerra Mundial va ser envaïda fins a dues vegades, (1939-1940 i 1944-1945), cosa que es va conèixer com les Guerres d'Hivern i Continuació, aquests conflictes han marcat la memòria col·lectiva finlandesa que segueix sentint la percepció de l’amenaça russa.
• L'Annexió de Crimea per part de Rússia (2014) i l'actual invasió d'Ucraïna (2022) han augmentat la inquietud de tots els països veïns, però especialment la de Finlàndia.
• Finlàndia comparteix amb Rússia una frontera llarga i amb immensos boscos salvatges que la converteix en una àrea geogràfica de difícil custòdia davant d'una possible incursió militar.
• Finlàndia té sortida al Mar Bàltic i Rússia ha estat augmentant la seva activitat militar en aquesta regió, cosa que és una altra gran amenaça per al territori finlandès i la resta dels veïns nòrdics, (Suècia i Noruega).

Neutralitat activa, reserva militar ciutadana obligatòria

El sistema de defensa de Finlàndia és una combinació de característiques que el converteixen en únic i singular per la contradicció filosòfica: d'una banda, és un país que s'ha mantingut fora de l'OTAN i ha practicat una neutralitat activa en tots els conflictes internacionals de els darrers 70 anys. Finlàndia es caracteritza com a país pel seu caràcter dialogant i de cooperació internacional.

I, per altra banda, defensa el seu territori mitjançant un servei militar obligatori i una reserva militar de la ciutadania, igualment, obligatòria i universal:

• Tots els homes finlandesos estan obligats legalment a sotmetre's al servei militar una vegada han complert els 18 anys. Les dones no estan obligades per llei, tot i que poden triar anar de manera voluntària. La durada del servei militar obligatori va dels 6 als 12 mesos per a homes, i per a les dones en poden triar la durada. La formació militar és molt completa i inclou no només maneig d'armes i habilitats militars, sinó que també lideratge, treball en equip i primers auxilis.
• Reserva militar. Després d'haver realitzat el servei militar obligatori, tots els ciutadans finlandesos esdevenen reservistes. Això significa que en cas d'emergència poden ser cridats per donar suport a operacions militars actives per a la defensa territorial del país.
• La formació de la reserva militar es manté al llarg dels anys i han de fer exercicis d'entrenament continu com simulacres de mobilització, exercicis de camp i pràctiques de maneig de situacions de crisi anualment. El paper de la força reservista a Finlàndia és fonamental per a la defensa nacional.

A Finlàndia, malgrat el nombre d'armes per ciutadà, (34 cada 100 individus) no és per a defensa personal com és el cas dels Estats Units, (120 armes per cada 100 individus), la mentalitat finlandesa es basa en el principi de estar preparat per defensar el país no per defensar-se d'altres persones.

No és el primer tiroteig a escoles i centres educatius a Finlàndia

Tot i la baixa criminalitat, Finlàndia va patir un tiroteig a la Universitat de Tecnologia d'Espoo (2008), en què un estudiant de 22 anys va matar tres persones, dos estudiants i un empleat de la universitat abans de suïcidar-se. I el novembre del 2007, un altre estudiant de 18 anys va tirotejar la seva escola secundària, Jokela a Tuusula, a prop d'Hèlsinki, i va matar vuit persones entre estudiants i el director de l'escola i, després, es va suïcidar.

Sigui com sigui, on hi ha armes hi ha possibilitats de disparar-les. En aquesta ocasió, el presumpte assassí és un nen de 12 anys, menor, inimputable i no podrà ser jutjat, encara que la pregunta fonamental no és perquè ho va fer sinó com ho va poder fer.

Fonts: 

CBC News, Canada  public TV/Radio, https://youtu.be/6WuYHdUqETw?si=bKtvSsJ8ajL-e53X

Helsinki Times, (2024). Vantaa Shool Shooting: one minor dead, other two hospitalizaed, suspected apprenheded. Finland latest news. https://www.helsinkitimes.fi/finland/finland-news/domestic/25052-vantaa-school-shooting-one-minor-dead-other-two-hospitalized-suspected-apprehended.html