La ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, va presentat ahir una proposta per abordar la reforma de la prova d'accés a la universitat, popularment coneguda com a selectivitat.

La proposta del MEFP (Ministeri d'Educació i Formació Professional) respon a la necessitat d'adaptar les proves a l'aprenentatge competencial que proposen els nous currículums de la Llei d'Educació (LOMLOE, 2020). Ho fa de manera gradual, amb un període transitori de tres anys, per afavorir l'adaptació de l'alumnat i del professorat. A més, aquest progressiu enfocament competencial permetrà avançar cap a una línia de més homologació entre els territoris autonòmics.

El Ministeri proposa així un model transitori durant els cursos 2023-2024, 2024-2025 i 2025-2026, en què la prova es dividirà en quatre exercicis, tots ells amb una ponderació del 25 %. Un exercici serà sobre la matèria de modalitat de prova triada per l'alumne o alumna i dos seran de les matèries comunes d'Història de la Filosofia i d'Història d'Espanya. El quart exercici tindrà caràcter general i avaluarà les destreses associades a l’àmbit lingüístic. En aquest exercici es pretén avaluar principalment la maduresa acadèmica de l’alumnat.

Passat el període transitori, a partir del curs 2026-2027, aquest exercici general de maduresa passarà a tenir una ponderació del 75 % i substituirà els exercicis de les matèries comunes. Es mantindrà, amb una ponderació del 25 %, l’exercici específic sobre la matèria de modalitat triada per l’estudiant. La prova quedarà així dividida en dos exercicis: un de més globalitzat i un altre de matèria, tots dos amb un enfocament competencial.

L'exercici general de maduresa arribarà a tenir una ponderació del 75 % i substituirà els exercicis de matèries comunes

L'exercici general de maduresa, tant durant el període transitori com a partir del 2026-2027, constarà d'un dossier format per una sèrie de documents com ara textos, imatges, infografies o taules, que giraran al voltant d'un mateix tema. Amb aquest material, es demanarà a l'alumne o l'alumna que faci una anàlisi des de diferents perspectives, responent a diversos tipus de preguntes (tancades, semiconstruïdes i obertes). L'objectiu és valorar la capacitat de l'alumnat per analitzar, valorar, extreure informació i interrelacionar tota aquesta documentació. Aquest exercici constarà de preguntes en castellà, en la llengua estrangera que hagi estudiat l'alumne i també en la llengua cooficial de les comunitats que en tinguin.

La nota final d’accés s’obtindrà calculant la mitjana ponderada entre la nota de l’etapa del batxillerat i la nota de la prova descrita. La proposta del Ministeri és una ponderació del 60 % per a la nota de l’expedient i del 40 % per a la nota final de la prova d’accés.

Tal com es du a terme actualment, la prova d’accés es complementarà amb una segona fase específica per ajudar a determinar l’ordre d’admissió als estudis universitaris. En aquesta prova complementària l'alumnat realitzarà dos exercicis, escollint entre les matèries ofertes de 2n de Batxillerat, de modalitat o comunes. El disseny dels exercicis que configuraran aquesta fase d’admissió tindrà un caràcter competencial. A la qualificació obtinguda a la fase d'admissió se li aplicarà el coeficient de ponderació que cada universitat estableixi en els seus graus.

Finalment, la nota amb què l’alumnat optarà al procés d’admissió serà la suma de la nota final d’accés i la nota de la fase d’admissió.

Primeres reaccions a la proposta

La CICAE (Asociación de Colegios Privados e Independientes de España) valora positivament que el MEFP proposi una modificació de la prova d'accés orientada cap a un model més competencial, menys memorístic i que avaluï la maduresa. Tot i això, afegeixen alguns punts en contra de la proposta:

«Ens sembla un error eliminar l'avaluació de la llengua estrangera, si es fa efectiu tindrà conseqüències negatives en els alumnes, que no estudiaran altres idiomes, la majoria anglès, al mateix nivell que si se'ls examinés específicament. En un món tan globalitzat i cada cop més internacional, el nostre sistema educatiu restaria pes a l'adquisició de llengües estrangeres, quan és fonamental per al futur professional de les noves generacions.

És important no eliminar gens ni mica d'exigència en la nova selectivitat. Actualment, més del 90 % dels alumnes la supera amb èxit, per la qual cosa el propòsit de prova selectiva no es compleix i plantejar més facilitats comporta un relaxament en l'exigència de l'aprenentatge dels estudiants.

És imprescindible que si es manté el districte universitari únic, l'examen sigui també únic i el mateix a tot Espanya, amb la mateixa prova, a la mateixa data, amb els mateixos criteris d'avaluació i amb avaluadors de diferents comunitats independentment d'on es corregeixi. Tot això garantiria la igualtat de condicions per als estudiants a l'hora d’accedir a la universitat i un sistema molt més just que l’actual».

Més informació:

Consulteu la proposta completa del ministeri

Imatge capçalera: Ministerio de Educación y Formación Profesional.