La memòria és una de les facultats més apreciades per l’esser humà. Ens permet recordar els moments més estimats, els coneixements més útils i les experiències més valuoses. Tanmateix, hi ha casos en què la memòria comença a esvair-se, com succeeix en les persones afectades d'alzheimer; una forma de demència que afecta la memòria, el pensament i el comportament de les persones fins a interferir greument en la seva vida quotidiana.

El 70 % dels pacients amb demència pateixen alzheimer

Aquesta malaltia neurodegenerativa es presenta com una de les batalles més dures actualment en l'àmbit de la salut, i una de les situacions més desafiants i desoladores que poden experimentar els éssers humans. De fet, l’alzheimer és la sisena principal causa de mort als Estats Units, i les persones amb aquesta afecció viuen una mitjana de 8 anys després que els símptomes esdevenen evidents, tot i que la supervivència pot oscil·lar entre 4 i 20 anys, depenent de l'edat i d'altres afeccions de salut. Al nostre país s'estima que més de 900 000 persones pateixen demència, i la causa més comuna és, precisament, l’alzheimer, que pot representar fins al 70 % dels casos.

Avenços científics

Tot i que actualment no existeix una cura per l'alzheimer, les recerques són optimistes pel que fa a la possibilitat de frenar el seu progrés. Segons la doctora Nina Agramunt Fontbuena, neuropsicòloga i divulgadora a la Fundació Pasqual Maragall, els esforços recents en la investigació d'aquesta malaltia s'han concentrat en la detecció precoç mitjançant biomarcadors. Aquests indicadors biològics prometen ser la clau per a l'aplicació de tractaments més efectius abans que els símptomes siguin plenament visibles, i obren una finestra d'esperança per a milions de persones arreu del món.

«Avui dia no estem a prop de revertir els danys causats per l'alzheimer, però estem més a prop que mai d'aconseguir alentir i, esperem, aturar el seu desenvolupament»

No obstant, «avui dia no estem a prop de revertir els danys causats per l'alzheimer, però estem més a prop que mai d'aconseguir alentir i, esperem, aturar el seu desenvolupament», matisa la doctora Agramunt. Aquesta perspectiva marca un canvi de paradigma en el tractament de la malaltia, amb l'objectiu d'aconseguir una millor qualitat de vida per als afectats.

Educant en la prevenció

L'alzheimer, descrit fa més d'un segle pel doctor Alois Alzheimer, no és només una conseqüència de l'envelliment, també està influït per factors com la salut cardiovascular i els hàbits de vida. En aquest sentit, la doctora Agramunt subratlla la importància de promoure des de la infància un estil de vida saludable, que inclogui l'estimulació cognitiva, una dieta equilibrada i l'exercici físic. Aquests hàbits poden jugar un paper crucial en la prevenció de l'alzheimer, afavorint un envelliment cerebral més sa.

Com be afirma l’experta, «cada vegada vivim més, i cada vegada la prevalença d’aquesta malaltia és més gran», d’aquí la importància de cuidar la nostra salut cerebral des de ben petits: «és una etapa cada cop més llarga de la nostra vida, i hem d’entendre que tenim les condicions cada cop més favorables per viure-la amb plenitud», recorda la doctora Agramunt, i subratlla que «això s’ha de traslladar des dels programes d’educació i ensenyar que el resultat de l’envelliment tindrà molt a veure amb el que haguem fet al llarg de la nostra vida».

S’explica poc de l’etapa de l’envelliment a les escoles

Al respecte, Agramunt critica que «dins l’educació, quan es parla de les etapes del cicle vital, es dona un valor i un pes molt important a les etapes del naixement, de la infància, de l’adolescència, l’etapa adulta… i quan arribem a la de l'envelliment ens la ventilem amb mitja plana».

La malaltia d'alzheimer no només suposa un repte per als que la pateixen i les seves famílies, sinó també per a la societat en el seu conjunt. El reconeixement de la importància d'un envelliment actiu i saludable, així com l'educació sobre els hàbits de vida que poden reduir el risc de desenvolupar aquesta malaltia, són passos essencials cap a una resposta més efectiva contra l'alzheimer. Mentre la ciència avança en la recerca de tractaments més efectius, la prevenció es perfila com la millor estratègia per a un futur on l'alzheimer pugui ser, si no evitat, almenys gestionat amb més eficàcia.

Font: Inèdit Agència