El dia de ressaca postelectoral del 23J, parlem amb representants del sindicat de Professors de Secundària (Aspecp-sps), la segona força sindical de Catalunya. Una plataforma de defensa i representació dels drets i interessos del col·lectiu docent de l'etapa de Secundària a l'ensenyament públic català, conegut pel seu caràcter de protesta i enfrontament amb l'Administració educativa, així com pel rebuig profund a la LOMLOE. Després de les eleccions generals del 23J i encara avui, un mes més tard, sense una possibilitat en ferm de govern, ens preguntem com pot afectar un canvi al govern d'Espanya al sistema educatiu de Catalunya.

El futur de l´educació a Catalunya depèn més d´Europa que de l´Estat espanyol

Andreu Navarra, professor UOC, escriptor i columnista, opina que la possibilitat que una victòria del PP canviés el sistema educatiu és una quimera perquè el sistema educatiu de Catalunya anirà empitjorant fins que no canviï el paradigma competencial, iniciat amb la LOGSE, 1990. Navarra suggereix trencar amb el paradigma i tornar a fer classe amb els principis de la Il·lustració, desconnectant del sistema competencial. Per això, governi qui governi tots els partits seguiran aplicant el sistema competencial marcat per Europa i per l'OCDE.

David Rabadà, responsable de premsa del sindicat d'Aspec-sps, explica que des del sindicat el que volen és protegir i defensar la transmissió de coneixement a l'etapa de Secundària, que ha anat empitjorant des de la LOGSE i totes les lleis educatives posteriors, pseudo còpies de la primera. Per a Rabadà, la figura de la nova consellera d’educació a Catalunya, Anna Simó, tot i tenir bones intencions serà un càrrec polític efímer i de curt recorregut. L'acció mantinguda de l'anterior conseller, Cambray, agressiu i atacant cap al col·lectiu de docents ha deixat perjudicada la relació de confiança entre els professors i el partit d'ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, i així s'ha reflectit en el resultat d'ahir a les urnes.

Xavier Massó, secretari general del sindicat Aspec-sps, reafirma l'objectiu prioritari del sindicat que és la defensa de la transmissió de coneixements i per això cal respectar l'especialització de cada professor, «les matemàtiques les ha d'explicar el que sap de matemàtiques ».

Andreu Navarra assenyala que l'estil de gestió educativa és una tecnocràcia basada en acreditacions que distorsionen la qualitat de l'educació a favor d'unes agències d'anàlisi i d'entitats que cobren per fer el que els funcionaris d'educació haurien de fer. Les agències i els organismes no tenen el coneixement per dir quantes hores cal dedicar a fer projectes i en quines matèries. Però ho fan perquè hi ha una mercantilització de l'educació a favor d'institucions que no tenen res a veure amb la transmissió de sabers i que acaben determinant les polítiques educatives i distorsionant les formes i els continguts curriculars.

L'intrusisme d'institucions i organismes que determinen les polítiques educatives desil·lusiona la joventut i la desmotiva per continuar aprenent

Hi ha dades que evidencien que les darreres mesures realitzades des de les polítiques educatives com obrir el ventall de possibilitats per passar de curs, el treball per projectes i la focalització en el desenvolupament competencial obviant el coneixement han aconseguit augmentar l'abandó escolar primerenc i ha disparat la taxa de repetició a l'etapa de Secundària i Batxillerat, (Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació 2023)

Per què els joves no s’enganxen a estudiar?

Xavier Massó indica que segons la prova PILS 2023, les proves de comprensió lectora de 4a de Primària, indiquen deficiències lectores molt greus que es van acumulant i arriba el moment en què es fa impossible que els alumnes puguin afrontar nous coneixements perquè no han aconseguit consolidar bases determinants els cursos anteriors, això genera una gran frustració i porta a l'abandó escolar primerenc. A l'Administració educativa només el preocupen les estadístiques i no la transmissió de coneixement.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal Youtube

David Rabadà recorda que és fonamental crear la motivació interna de la persona, a més així ho avalen estudis de neurociència i neurobiologia, cal oferir les eines als nens i pressionar de manera positiva per seguir aprenent. Les competències ha estat un concepte economicista que ens han venut com a innovació educativa, que s'ha traduït malament de la paraula anglesa, Skill, que significa conjunt de valors i coneixements que ajuden al desenvolupament de l'individu, però en aquesta fórmula s'ha eliminat la part del coneixement. És una estafa perquè ho han adaptat per aconseguir un «aprovat general» i això té conseqüències desastroses i sobretot genera desmotivació general de l'alumnat que vol aprendre.

Què passarà amb la universitat, haurà de baixar nivell per adaptar-lo als nous alumnes?

David Rabadà respon que el pedagogisme va arribar als anys 90 a l'etapa d'Infantil i Primària, i que va arribar a la universitat a partir de l'any 2000. El Pla Bolonya ha respost temes econòmics, però no temes educatius.

Xavier Massó afirma que darrere del pedagogisme hi ha la mercantilització del sistema educatiu, l'equivalent de la LOGSE, als nivells preuniversitaris, és el Pacte de Bolonya, (1999). La intenció d'Europa va ser assolir una educació superior més atractiva i competitiva, però aquí ja la teníem, i suggeria la fórmula 3+2, (tres anys més dos), tres anys de nivell de diplomatura, més dos anys de llicenciatura. Però s'inventen els graus de quatre anys i el màster d'un o dos anys i tot a canvi de diners i benefici econòmic, tal com deia Hanna Arendt, hi ha àmbits com l'educació que no poden estar a costa dels resultats econòmics. Segons Massó, l’educació és una instància prepública. Per això, tenim un nivell tan baix a les universitats i que empitjora any rere any.

L'educació es tracta des de la política com a servei assistencial, i això no és educació, sinó un servei paraeducatiu

Els discursos polítics d'aquesta campanya han obviat la paraula «educació», només han esmentat temes propers a educació que és el mateix que si a una unitat de nefrologia li ofereixen posar servei de WIFI i no més màquines d'hemodiàlisi, els pacients moriran, doncs en educació és el mateix que es focalitzin en la gratuïtat de serveis paraeducatius està bé, però així no milloraran el nivell acadèmic dels alumnes.

Quines accions té previst el sindicat a curt termini?

David Rabadà explica que des del sindicat s'intenta transmetre estudis i investigacions de ciències que afecten l'educació a través de congressos, cursos i tallers així com divulgació en mitjans de premsa. Xavier Massó recorda que han sol·licitat a les Autoritats Educatives que els «deixin ensenyar», que respectin les especialitats i que implica organització de centres diferents de les actuals. S'han d'acabar els amiguismes i les curses burocràtiques dels docents que s'allunyen de l'últim propòsit del docent: ensenyar. Des del sindicat de Professors de Secundària rebutgen el pedagogisme que pretén «ensenyar a ensenyar» quan només es pot aprendre si es vol. El pedagogisme se centra en el com oblidant el què i fent de la pedagogia l'eix central de tot el sistema educatiu asfixiant la didàctica de cada docent.

Formació del professorat, què penseu del programa SENSEI de la Generalitat de Catalunya?

Aquest mes de setembre, la conselleria d'educació a Catalunya engega el programa, SENSEI, de residència i acompanyament inicial docent. Una residència als centres educatius públics amb un mentor, una cosa semblant al sistema de residència i especialització MIR, dels estudis de medicina.

Andreu Navarra considera una aberració laboral que es facin servir a funcionaris treballant amb la meitat de sou. El màster per ser professor de Secundària és molt car i ja contempla pràctiques. Segons Massó, cada facultat ha de tenir un departament de didàctica de la seva assignatura i coordinar-hi les pràctiques dels alumnes que vulguin convertir-se en docents. Des de quan les pràctiques d’uns estudis les decideix un organisme laboral i polític.

David Rabadà diu que apareixen modes pedagògiques que s'expandeixen a nivell global més ràpid i ofereixen solucions úniques perfectes primer va ser la feina amb fitxes, després la feina per projectes, ara les competències. Sembla quelcom màgic que on s'aplica l'aprenentatge per competències s'acaben tots els problemes d'aprenentatge. Però no hi ha una solució perfecta perquè l'educació enfronta múltiples realitats.

Sens dubte, el proper curs, a punt de començar, promet molts reptes i una gran exigència per a organismes com el Sindicat de Professors de Secundària, (Aspecp-sps), i per a les Administracions polítiques responsables de l'educació en un entorn hostil i degradat amb resultats acadèmics insuficients per a tots els agents implicats.

Més informació:

Portal Professors de Secundària

La generació pnadèmia arriba al batxillerat, la repetició es dispara. 

Primera sentència en contra de la LOMLOE a València