Apareixen les primeres evidències que tomben les mesures aplicades per les administracions educatives que faciliten passar de curs sense tenir totes les assignatures aprovades.

Tots els auguris pronosticats pels docents durant els darrers mesos s'acaben de fer tangibles mitjançant les estadístiques publicades pel Ministerio de Educación y Formación Profesional per mitjà del Instituto Nacional de Evaluación Educativa, a l'Informe titulat Sistema estatal de indicadores de la educación 2023:

Infografia sobre dades PIRLS 2021 i abandonament primerenc 2021, font: Sistema Estatal de Indicadores de la Educación 2023

A Educació Secundària Obligatòria, el primer curs té el major percentatge (5,0 %), que va decreixent progressivament en els cursos següents: segon (4,5 %), tercer (3,8 %) i quart (3,3 %). Els percentatges de repetició de curs són més grans entre els nois que entre les noies durant tota l'educació obligatòria, es produeix la diferència més gran (d'1,9 punts) a primer d'ESO, encara que cal tenir en compte que, tal com s'ha esmentat, en aquest curs es dóna el percentatge més elevat de repetició.

Els percentatges de repetició de curs són més grans entre els nois que entre les noies durant tota l'educació obligatòria

L'alumnat de centres de titularitat pública té un percentatge més elevat de repetició en tots els cursos que el de centres de titularitat privada

L'alumnat repetidor és almenys el doble als centres públics per als cursos primer i segon d'Educació Primària i per a tots els cursos d'ESO. A Educació Primària, el percentatge de repetidors varia als centres públics entre l'1,9 % a primer curs i el 0,9 % a cinquè curs, i als centres privats entre l'1,0 % a sisè curs i el 0,6 % a cinquè curs. A Educació Secundària Obligatòria el percentatge de repetidors per als centres públics es troba entre el 6,3 % a primer curs d'ESO i el 4,0 % a quart d'ESO, i als centres privats entre el 2,3 % a segon i l'1,9 % a quart.

Els cursos amb més taxa de repetició són primer i quart d'ESO

Per comunitat autònoma, a Educació Primària els percentatges més reduïts corresponen a Canàries (0,3 %), Catalunya (0,4 %), Comunitat Valenciana (0,6 %) i Principat d'Astúries i Galícia (0,7 %); els més elevats a la ciutat autònoma de Ceuta (3,3 %), Regió de Múrcia (2,9 %), Aragó (2,3 %) i Castella i Lleó (2,1 %). A ESO, les comunitats que presenten els percentatges més reduïts són Catalunya (2,2 %), Aragó (2,4 %), Principat d'Astúries i Galícia (ambdues amb 2,5 %), i els més elevats, ciutat autònoma de Melilla (9,5 %), Regió de Múrcia (7,4 %), Andalusia (6,4 %) i Castella-la Manxa (4,8 %). Comparant amb el curs anterior 2019-2020, la comunitat que redueix en més percentatge la taxa d'alumnat repetidor a l'ESO és Aragó, de 9,7 % a 2,4 %, seguida de la ciutat autònoma de Ceuta, de 16,2 % a 4,2 %, i Galícia, de 8,7 % a 2,5 %.

Catalunya és la comunitat amb menor percentatge de repetició a l'ESO

Segons l'informe, en els quatre cursos d'Educació Secundària Obligatòria la taxa d'alumnat repetidor s'ha anat reduint des de l'inici de l'última dècada, i s'ha produït una baixada una mica més gran el curs 2016-2017, associada a la transició LOE-LOMCE, per al curs següent tornar a la tendència prèvia fins al curs 2019-2020, i conclou la dècada amb una reducció important de la taxa el curs 2020-2021, influïda per la ja esmentada situació excepcional de l'avaluació final del curs 2019-2020.

La generació que va iniciar l'ESO entre el 2018 i el 2019, (anomenada la generació pandèmia) ha arribat al batxillerat i les xifres de repetició s'han disparat al quart curs d'ESO (81 % d'increment), però al batxillerat han arribat al 102 % respecte al 2021, cosa que és una situació d'alta gravetat.

El percentatge d'abandonament primerenc de l'educació a Espanya creix 0,6 punts i és més gran entre la població d'homes però augmenta en la de dones

Una altra dada esgarrifosa: el percentatge d'abandonament escolar també ha augmentat un 0,6 % respecte al 2021 i trenca la tendència a la baixa d'anys anteriors a la pandèmia

El 2022 el percentatge d'abandonament primerenc de l'educació i la formació a Espanya és del 13,9 %, fet que suposa, respecte de l'any anterior (13,3 %), un augment de 0,6 punts percentuals (p.p.). Cal destacar el diferent comportament que ha tingut aquest indicador l'any 2022 per sexe, ha disminuït 0,2 p.p. per als homes, mentre que ha augmentat 1,5 pp. per a les dones, encara que el percentatge d'abandonament continua sent clarament més elevat entre els homes (16,5 %) que entre les dones (11,2 %). Per comunitat autònoma, l'indicador d'abandonament és molt heterogeni el 2022: el País Basc, amb un percentatge d'abandonament del 5,6 %, la Comunitat Foral de Navarra (5,7 %) i Cantàbria (8,9 %) han assolit l'objectiu europeu per al 2030 d'estar per sota el 9 %, hi queden molt a prop Galícia (9,9 %) i Castella i Lleó (9,9 %). Set comunitats més se situen per sota el 15 % i set més quedarien entre el 15 % i el 19 %. El percentatge més gran d'abandonament entre els homes que entre les dones s'observa a totes les comunitats autònomes, amb més diferències en punts percentuals a la Regió de Múrcia (10,1 p.p.), Canàries i La Rioja (totes dues amb 8,7 p.p.) i Aragó (8,5 p.p.), mentre que les menors es donen al Principat d'Astúries (0,6 p.p.), Cantàbria (1,2 p.p.) i el País Basc (2,7 p.p.).

Entre els factors relacionats amb l'abandonament escolar primerenc destaca el nivell educatiu dels pares, sobretot de la mare, aspecte que afecta especialment l'abandonament. El 2022, el percentatge d'abandonament dels joves les mares dels quals tenen estudis superiors se situa en només el 3,1 %, puja al 8,7 % quan les mares arriben a la segona etapa d'educació secundària. El percentatge d'abandonament primerenc de l'educació i la formació als països de la Unió Europea l'any 2022 presenta 0,2 p.p. menys que el 2021 i se situa en un 9,6 %.

La conclusió és que les xifres evidencien una situació denunciada pel col·lectiu docent els darrers mesos: d'una banda, la pèrdua de nivell acadèmic durant la pandèmia, que ha estat molt més acusada en els alumnes de famílies menys afavorides, principals usuaris de l'escola pública; i de l'altra, que la mesura d'abaixar el nivell i fomentar un «aprovat general» no ajuda l'alumne a progressar ni a mantenir-se en el sistema educatiu. Les xifres conviden a fer una aturada en el camí, reflexionar i parlar amb els docents de com revertir aquesta situació.

Font de l'informe en PDF: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/descarga.action?f_codigo_agc=24469