El preu de repetir
Quan costa un repetidor a l'Estat?
Per aquestes dates, cada any un percentatge significatiu d'estudiants es mantenen espectants davant la disjuntiva de si finalment aconseguiran passar de curs, o, per contra, hauran de repetir, en un país capdavanter a Europa en nombre d'alumnes repetidors, amb un percentatge del 7,6 % davant del 2,2 % de mitjana europea.
La repetició d'un alumne suposa una despesa de més de 6200 euros per a l'Estat
Per al país la repetició suposa una despesa anual de 6230 euros per alumne als col·legis públics d'ensenyaments no universitaris. Cada any repeteix curs un 2,6 % de l'alumnat de Primària i un 12,7 % del de Secundària, la qual cosa comporta la inversió de pràcticament 1500 milions d'euros de les arques públiques per a aquesta finalitat.
Aquesta fórmula, que durant anys s'ha considerat una mesura eficaç per reduir l'abandonament escolar, s'ha demostrat que pot tenir implicacions negatives que en facin una estratègia obsoleta i ineficaç.
Un de cada tres repetidors ha assolit el nivell de competència bàsica en totes les matèries
En aquest sentit, Save The Children ha publicat un informe que aborda aquesta qüestió sota el títol «repetir no és aprendre», on defensa una cultura educativa de la no repetició i basada en l'avaluació de competències. Segons afirma l'entitat en aquest informe, «un de cada tres repetidors ha assolit el nivell de competència bàsic en totes les matèries i ha aconseguit totes les metes establertes al final de l'escolarització obligatòria».
De la mateixa manera, Save The Children alerta que, segons es pertanyi a una classe social o a una altra, la probabilitat de repetir pot ser major o menor: «Davant dos estudiants amb coneixements, dificultats d'aprenentatge i nivells de motivació similars, el que té un nivell socioeconòmic i cultural més baix té gairebé el triple de probabilitats de repetir que el de classe acomodada».
Més contres que pros
És habitual veure ressaltats aspectes de la repetició com l'oportunitat de poder començar de nou, refermar els coneixements i entendre la importància d'estudiar, però aspectes com deixar enrere el grup escolar propi, haver d'adaptar-se a un nou grup o la falta d'acompanyament i orientació poden pesar més, generant inseguretats en l'alumne, baixa autoestima i, finalment, abandonament escolar prematur.
Els que repeteixen tornen a estudiar els mateixos continguts i no compten amb orientació ni tenen un pla educatiu individual per a aconseguir la millora
Un dels aspectes de la repetició més criticats per experts és el seu plantejament; a Espanya l'alumne o alumna torna a estudiar els mateixos continguts, sense comptar amb una orientació o seguiment personalitzat dels aspectes a millorar.
Durant set anys, amb l'anterior llei d'educació (LOMCE, 2013) es va normalitzar la repetició i es permetia en tots els cursos si l'alumne suspenia la matèria de Llengua o Matemàtiques o un mínim d'altres tres. Ara, amb la nova llei (LOMLOE, 2020) la repetició és una mesura excepcional que només es pot aplicar a un alumne un màxim de dues vegades en tot l'ensenyament obligatori.
Algunes de les alternatives en què Save The Children suggereix invertir els diners són el reforç extraescolar en grups petits, contractar més professors extra per a la codocència, la incorporació de dos formadors mentors a cada centre el paper dels quals sigui l'acompanyament i assessorament del professorat, a més d'un major nombre d'orientadors i treballadors socials per a la identificació i seguiment de l'alumnat en risc.
Tot i que el pressupost d'Educació s'incrementa considerablement any rere any, l'impacte econòmic i social de les repeticions afecta el sistema educatiu; la reducció de la seva taxa és una assignatura encara pendent per al país, fins aconseguir equiparar-se a la mitjana comunitària.
Fonts:
https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:6427e57f-9904-4ac2-956f-4e48d96ac684/b4-pdf.pdf
