Els trasplantaments d'òrgans són una de les fites més rellevants de la medicina moderna, oferint una segona oportunitat de vida a milers de persones arreu del món. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es realitzen aproximadament 150 000 trasplantaments a nivell mundial cada any, tot i que la demanda és molt superior. A Espanya, que lidera el rànquing mundial en donació d’òrgans des de fa més de 28 anys, el 2023 es van dur a terme més de 5000 trasplantaments, segons dades de l'Organización Nacional de Trasplantes (ONT).

Accés a les entrevistes del Dr. Oriol Bestard i Dr. Raúl Herance a les I Jornades de Recerca bàsica i clínica sobre trasplantaments organitzada per l'Hopistal Universtiari de la Vall d'Hebron al nostre canal YouTube.

Tot i aquests grans avenços, encara persisteix un dels reptes més gran en aquest camp: el rebuig dels òrgans trasplantats. Actualment, la taxa de rebuig se situa entre el 20 i el 30 %, depenent del tipus d'òrgan. Afortunadament, la recerca científica i les noves tecnologies estan obrint noves portes per minimitzar aquest problema i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Comprendre les funcions cel·lulars durant el procés de trasplantament és un factor clau per ajudar els òrgans a adaptar-se i evitar el rebuig

A la primera jornada de recerca bàsica i clínica sobre trasplantaments organitzada per l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, es va posar en relleu com les noves tecnologies poden revolucionar aquest àmbit mèdic. El doctor Oriol Bestard, cap del servei de Nefrologia i trasplantament renal del Vall d'Hebron, va destacar que la comprensió millorada de la resposta dels òrgans per mitjà de noves tècniques permet abordar el problema del rebuig de manera més precisa. Segons el doctor Bestard, comprendre les funcions cel·lulars durant el procés de trasplantament és un factor clau per ajudar els òrgans a adaptar-se i evitar el rebuig.

Gràcies a l'ús de la IA serà possible identificar patrons genètics i biològics abans del trasplantament

El doctor Xavier Herance, cap del grup d'Imatge Molecular del mateix hospital, va explicar el paper que jugarà la intel·ligència artificial (IA) en el futur dels trasplantaments. Gràcies a l'ús de la IA serà possible identificar patrons genètics i biològics abans del trasplantament, cosa que permetrà predir i prevenir possibles rebuigs. Això suposarà un augment significatiu de la supervivència dels pacients.

Les tècniques d'imatge també són fonamentals en aquest procés, ja que permeten observar de manera no invasiva què està succeint dins l'òrgan. Aquestes eines són imprescindibles per desenvolupar biomarcadors que permetin saber quins tractaments funcionen millor.

Els temps d’espera actualment poden ser de fins a 15 mesos per a un ronyó o de 6 a 12 mesos per a un cor o un pulmó

L'objectiu futur és ambiciós: reduir la taxa de rebuig en la propera dècada. Amb les investigacions en marxa i la validació clínica d'eines basades en biomarcadors, s'espera que aquest objectiu sigui una realitat propera. A més, reduir els rebuigs no només augmentarà la supervivència, sinó que també ajudarà a reduir els temps d'espera per a un trasplantament, que actualment poden ser de fins a 15 mesos per a un ronyó o de 6 a 12 mesos per a un cor o un pulmó.

Si bé els costos d'un trasplantament poden oscil·lar entre els 100 000 i els 150 000 euros segons l'òrgan, els beneficis per a la qualitat de vida són enormes. Els pacients trasplantats poden arribar a viure fins a 20 anys més, fet que subratlla la importància de continuar invertint en recerca per millorar aquesta pràctica mèdica essencial.

Font: Inèdit Agència.