Inicio Colegios y escuelas Educar a casa
España   Catalunia

Educar a casa

Una opció en auge que repta les estructures tradicionals

L'educació a casa, coneguda com a homeschooling, està guanyant cada vegada més adeptes a tot el món, i Espanya no n'és l'excepció. Tot i que l'ensenyament en centres educatius continua sent la norma, cada cop més famílies opten per aquest model, buscant flexibilitat i personalització en l'educació dels seus fills. Segons estimacions, cada any entre 2000 i 4000 famílies espanyoles decideixen apostar per aquesta alternativa educativa, que encara presenta un ardu marc legal i poca acceptació social.

Cada any entre 2000 i 4000 famílies espanyoles decideixen apostar pel homeschooling

El homeschooling permet als pares o tutors assumir un rol central en l'educació dels seus fills, adaptant el currículum i els recursos a les seves necessitats. Les raons darrere aquesta decisió són diverses: des de la recerca d'una major compatibilitat amb activitats esportives o artístiques, fins a qüestions de mobilitat, treball remot o discrepàncies amb el sistema educatiu tradicional. No obstant, no tots els països ho permeten. Mentre que als Estats Units gairebé el 3 % dels estudiants entre 5 i 17 anys són educats a casa, a Alemanya i Suècia aquesta pràctica està prohibida. A Espanya, la legislació no prohibeix explícitament l'educació a casa, però el sistema continua afavorint l'escolarització presencial.

Per comprendre millor les motivacions, desafiaments i beneficis del homeschooling, entrevistem Mónica Esther Rodríguez, mare de dues filles i defensora d'aquest mètode. Les seves filles combinen els seus estudis amb la pràctica intensiva del tennis; s'han educat mitjançant plataformes en línia com la del Centro para la Innovación y Desarrollo de la Educación a Distancia (CIDEAD) i l'Institut Obert de Catalunya (IOC).

Pregunta: Com va ser la decisió d'optar per l'educació a casa i quins desafiaments vas enfrontar en començar amb el homeschooling?

Resposta: La veritat és que decidir començar a estudiar en línia a CIDEAD no va ser gens fàcil. És una plataforma on es van pujant treballs que els estudiants han d'anar lliurant, però no tenen un professor com a tal, ni presencial ni en línia. Diguem que el professor és «fictici»: les nenes no veuen cap docent directament. Sí que poden escriure'ls si tenen dubtes, però bàsicament elles entreguen les tasques i ja està. Després, en la segona i tercera avaluació, tenen exàmens presencials en una seu a Barcelona. El que a mi em feia enrere al principi era just això: no comptar amb un professor real, algú amb qui poguessin connectar-se per resoldre dubtes o que les guiés. Així que, al final, t'has de buscar la vida pel teu compte. Vaig trobar una professora particular; una noia que porta ja pràcticament tres anys treballant amb elles. És clar, això suposa un cost addicional, perquè has de pagar-li les classes a part. I no és només una hora al dia; han de ser almenys tres hores per cobrir totes les matèries: Anglès, Castellà, Matemàtiques… En aquesta modalitat d'educació de CIDEAD, en ser nacional, no s'inclou Català com a assignatura perquè està dissenyada des de l'àmbit estatal. Així que hi ha coses que hem hagut d'ajustar, però fins ara l'experiència ha estat positiva en la mesura del possible.

P.: Com aconsegueixes equilibrar la càrrega acadèmica de la teva filla amb el seu exigent entrenament esportiu?

R. Al principi, això era just el que em feia una mica de por. Però la meva filla estava molt convençuda que volia fer-ho perquè veia que podia compaginar-ho molt bé amb els tornejos. És clar, quan era més petita, els tornejos eren només els caps de setmana, però després comencen a durar una setmana sencera i solen ser arreu: pel nord, pel sud d'Espanya, a qualsevol lloc.

Faltar una setmana a l’escola presencial es complica molt, perquè posar-se al dia a la tornada és difícil. En canvi, amb aquest sistema, com que no tens una obligació d'entrar o sortir a hores fixes, sinó que tens dates concretes per lliurar els treballs, et pots organitzar de la manera que millor et convingui. Això facilita molt les coses.

P.: Com afecta el homeschooling al desenvolupament social de la teva filla i quines activitats addicionals realitza per interactuar amb altres joves?

R.: És veritat que això d'estar amb altres nois i noies al col·legi no ho té; no pot compartir coses amb companys de la seva edat en un entorn escolar, però la veritat és que a ella no li importa gaire. Té dues companyes que també juguen a tennis, són de la seva mateixa edat i, tot i que viuen en localitats diferents, s'han fet molt amigues. S'ajuden mútuament, es connecten en línia i, dins del possible, intenten mantenir-se en contacte entre elles. Això l'ha ajudat bastant a no sentir-se sola.

P.: Com gestiona la pressió i l'estrès que comporta l'equilibri entre l'educació i una carrera esportiva d'alt nivell?

R.: Crec que per a ella l'estrès esportiu és molt més fort que el dels estudis. Els estudis els porta prou bé perquè ho té tot molt organitzat i assimilat. A més, crec que ha madurat més ràpidament del normal en aquest aspecte, ja que moltes vegades no li queda cap altra opció que organitzar-se sola; quan està fora pels tornejos o per qualsevol motiu, ha de posar-se a estudiar pel seu compte, buscar informació a Internet, entendre els conceptes i resoldre el que necessiti. Aquesta autonomia l'ha ajudat molt a gestionar millor les seves responsabilitats.

P.: Per a quin tipus de famílies i d'estudiants és ideal el homeschooling? És un sistema pel que pot optar tothom?

R.: El nivell al CIDEAD és realment alt. És dur i exigent, molt més que el d'una escola convencional. Això ho fa bastant complicat, perquè els continguts estan molt per sobre de la mitjana. Jo he tingut l'oportunitat de revisar tot el que la meva filla ha estat fent, i no és gens fàcil. Perquè pugui avançar correctament, necessites comptar amb algú preparat per ensenyar-li. Com a mare, hi ha moltes coses que no recordo o que no domino tan bé, i posar-se al dia amb tot això no és senzill. Per això és fonamental tenir algú que estigui al dia amb els estudis actuals i que pugui guiar-la de forma eficaç.

«Hi ha una cosa que no m'acaba de convèncer, i és a qui va dirigit aquest sistema. En teoria, està pensat més per a persones que estudien música o dansa que per als que practiquen esports»

Pel que fa als estudis en general, si els compares amb els d'una escola presencial o amb un altre sistema, el nivell de CIDEAD és molt més alt. Això fa que, al final, els que surten d'allà estiguin molt capacitats per afrontar qualsevol repte. No obstant, hi ha una cosa que no m'acaba de convèncer, i és a qui va dirigit aquest sistema. En teoria, està pensat més per a persones que estudien música o dansa que per als que practiquen esports. Crec que encara no hi ha prou consciència de què esports com el tennis, l'handbol o qualsevol altra disciplina haurien d'estar al mateix nivell de reconeixement. Per exemple, si la meva filla hagués estudiat música, hauria pogut accedir a CIDEAD sense problema, gairebé automàticament. Però en el nostre cas, el procés va ser molt complicat. Vaig haver de demostrar que ella entrenava de forma constant, que dedicava diverses hores al dia al tennis, no només unes poques hores a la setmana. Tot i així, vaig haver de lluitar moltíssim perquè l'acceptessin. Sento que hi ha un cert grau de discriminació en funció del tipus d'activitat que realitzis, i això és una cosa que hauria de canviar.

Realment, aquesta escolarització està més orientada a nens els pares dels quals viatgen molt i estan constantment canviant de ciutat. En aquests casos, escolaritzar un nen de forma presencial, perquè estigui només un mes en una escola i després traslladar-lo a una altra, resulta bastant complicat. A més, també està dirigida a famílies en situacions especials, com ara gent que pateix maltractaments i necessita mantenir-se en una espècie d'anonimat. En aquests casos, no poden escolaritzar els nens de manera tradicional per por que l'agressor els localitzi i pugui fer-los mal. Així que, en realitat, no és un sistema dissenyat específicament per a esportistes.

P.: Ara la teva filla estudia a l'IOC, a què es deu el canvi i quins altres avantatges té per a ella estudiar en línia a més de la possibilitat de compaginar-ho amb el tennis?

R.: Enguany ella és a 3r de l'ESO i, per això, vam decidir fer el canvi a l'Institut Obert de Catalunya, perquè no perdés el català. Aquí el català és molt important, especialment pensant en el seu futur. Si algun dia deixa el tennis o decideix treballar a Catalunya el necessitarà. Durant 6è de primària, 1r i 2n d'ESO, no va tenir Català en el pla d'estudis amb CIDEAD, i per això vam veure necessari el canvi. Ara amb l'IOC tot està molt més equilibrat en aquest sentit, i ella està molt contenta.

«En una classe presencial amb 25 alumnes, el temps real d'aprenentatge es redueix molt: entre les preguntes, les interrupcions i els imprevistos, l'hora de classe sovint es queda en 30 minuts efectius»

L'IOC i el CIDEAD són sistemes molt diferents de l'escola tradicional, però Lily prefereix molt més aquest tipus d'estudi en línia. Ella no vol tornar a una escola presencial. Creu que es perd massa temps entre les classes: entre que t’asseus, comences, les pauses, el dinar, entrar, sortir… Si tot aquest temps mort es concentrés i s'optimitzés, les jornades escolars serien molt més curtes. A més, en una classe presencial amb 25 alumnes, el temps real d'aprenentatge es redueix molt: entre les preguntes, les interrupcions i els imprevistos, l'hora de classe sovint es queda en 30 minuts efectius. En canvi, estudiant en línia, s'aprofita tot al màxim. Sense distraccions, pots concentrar-te i avançar molt més ràpid. Lily pot completar en dues o tres hores al dia el que un nen en una escola presencial necessitaria des de les 9 del matí fins a les 4:30 de la tarda. Aquest és un sistema molt més eficient i fluid per a ella.

P.: Quins consells o recomanacions donaries a altres famílies que estiguin considerant l'opció del homeschooling per als seus propis fills?

R.: El meu consell per a qui vulgui estudiar en línia és que es prepari, perquè entrar és molt difícil. Ara, a més, s'estan plantejant treure programes com CIDEAD, especialment per a temes esportius. No sé exactament per què, però sembla que l'educació presencial es continua considerant millor, suposo que per la part social, que ells creuen fonamental. No obstant, hi ha casos en què l'estudi en línia és una solució ideal, com en el cas de Lily.

Si et soc sincera, hi ha nens als quals no els agrada estudiar, i en un institut convencional poden acabar influenciats negativament per altres companys. És cert que hi ha sistemes més estrictes avui dia: les faltes es notifiquen als pares immediatament per aplicacions, i els retards poden comportar sancions com tasques comunitàries. També estan intentant eliminar els mòbils a les escoles, cosa que em sembla genial perquè ajuda a reduir distraccions. Tot i així, no tots els nens aprofiten aquestes estructures per seguir un camí acadèmic positiu.

«Si no existissin aquestes plataformes, seria gairebé impossible compaginar el nivell d'exigència dels entrenaments i tornejos amb un calendari escolar tradicional. No hi ha temps material per fer-ho tot»

Per a nenes com Lily, que combinen els estudis amb un esport a nivell competitiu, estudiar en una plataforma en línia és pràcticament l'única opció viable. Si no existissin aquestes plataformes, seria gairebé impossible compaginar el nivell d'exigència dels entrenaments i tornejos amb un calendari escolar tradicional. No hi ha temps material per fer-ho tot.

Ara bé, si decideixes que el teu fill estudiï a casa, el procés és llarg i complicat. El primer de tot és parlar amb l'escola on està matriculat i explicar el motiu: pot ser per viatges freqüents, esport, o fins i tot situacions de bullying i maltractaments. Després, la direcció de l'escola contacta amb un representant d'educació per avaluar si el teu fill és apte per a aquesta modalitat. Si et donen llum verda, hauràs de presentar molta documentació i esperar que es prengui una decisió. No és quelcom que puguis decidir per tu mateix, com si canviessis d'una escola presencial a una altra. És un sistema amb molta paperassa i traves, la qual cosa demostra que estem bastant endarrerits en aquest tema.

Enllaços d'interès:

https://elpais.com/economia/formacion/2023-11-30/el-homeschooling-o-la-odisea-de-salirse-del-sistema-para-educar-en-casa.html

https://www.hypatiaeducation.com/blog/26/todo-lo-que-necesitas-saber-sobre-el-homeschooling-en-espana

https://einatime.com/homeschooling-espana/

https://ethic.es/2020/09/homeschooling-pandemia-cole/


Comentarios

María, 14 de Marzo de 2025 12:41:19 Hola! Tengo a mi hija en la misma situación de tener que compaginar la exigencia deportiva alta con los estudios y confirmo que se trata de niñas mucho más centradas y responsables. Quiero agradecer este artículo, porque me anima a luchar para conseguir el acceso al CIDEAD. Lo primero que voy a hacer es hablar con su actual IES, donde tenemos la suerte que su director es muy colaborador, a ver si así lo conseguimos. De nuevo: muchas gracias!

Escribe un comentario

Tu correo electrónico no se publicará