El passat dissabte es va celebrar l’acte Fem-ho Possible! de la Federació Catalana d'Autisme, una jornada de ponències i taules de treball on ponents de diferents entorns van abordar la situació de la intervenció a l’escola ordinària i a centres d’educació especial, entre d’altres assumptes. Una de les taules rodones va tractar sobre dones i infradiagnòstic, on Raquel Montllor, activista autista i membre de l’equip de la Federació Catalana d’Autisme, va explicar que va ser diagnosticada a l’edat de 40 anys i que portava una vida sencera lluitant contra la depressió i l’angoixa de no encaixar. Sara Codina, una altra de les ponents de la taula, com a dona autista amb diagnòstic tardà va compartir que és molt important tenir un diagnòstic a temps per desenvolupar eines per protegir-se contra el maltractament o l'abús de les persones que les troben diferents.  

El TEA tendeix a diagnosticar-se més sovint en homes que en dones

La freqüència detectada de l'autisme a les poblacions humanes ha augmentat en els darrers 15 anys. No se sap si aquest augment es deu a una incidència més gran d'aquest trastorn o a processos d'avaluació, selecció i diagnòstic més precisos.

Fins fa poc, en les investigacions sobre autisme no es considerava la diferència de gènere, però gràcies a les dones mateixes, a les famílies i a organitzacions com la Federació Catalana d’Autisme s'ha reorientat la investigació sobre el rol de gènere en el diagnòstic de l'autisme.

Accés al vídeo de l'esdeveniment amb les entrevistes a Raquel Montllor i Sara Codina. INÈDIT AGÈNCIA

En general, s'ha observat que el TEA tendeix a diagnosticar-se més sovint en homes que en dones. No obstant, això podria ser degut a diversos factors, com biaixos en la identificació i diagnòstic del TEA basats en gènere, ja que els criteris de diagnòstic s'han desenvolupat principalment en poblacions masculines. A més, les dones amb TEA sovint poden presentar símptomes diferents o tenir habilitats d'emmascarament social que en dificulten la identificació.

Les dones presenten símptomes diferents que dificulten la identificació

Alguns estudis suggereixen que les dones amb TEA poden tenir característiques clíniques diferents de les dels homes, cosa que en pot dificultar el diagnòstic. Per exemple, algunes dones amb TEA poden tenir millors habilitats de comunicació social i habilitats socials superficials, cosa que pot emmascarar les seves dificultats en situacions socials més complexes. També s'ha observat que les dones amb TEA poden tenir més interessos en activitats socialment acceptades, tot dissimulant els seus comportaments repetitius o restrictius, que són característiques del TEA.

És important tenir en compte que el diagnòstic del TEA s'ha de basar en una avaluació clínica integral i tenir en compte les característiques individuals de cada persona, independentment del gènere. Els professionals de la salut han de ser conscients de les possibles diferències de presentació del TEA en dones i homes i considerar una avaluació completa i equitativa per a totes les persones, independentment del seu gènere, en cas de sospita de TEA.

La freqüència detectada de l'autisme a les poblacions humanes ha augmentat en els darrers 15 anys