Ciutats intel·ligents, dades, privacitat i IA

Les ciutats intel·ligents, que aprofiten les tecnologies per millorar la vida urbana, són una realitat cada vegada més propera. Amb l'auge de la digitalització, la integració de dades en temps real, la intel·ligència artificial (IA) i la videovigilància, les urbs estan evolucionant cap a entorns més eficients, sostenibles i segurs. Tanmateix, aquesta transformació comporta importants desafiaments, especialment pel que fa a la privacitat i l'ús ètic de les dades.

Durant l'Smart City Expo World Congress (SCEWC) 2024, que es va celebrar del 5 al 7 de novembre a Barcelona, es va debatre sobre el futur de les ciutats, abordant qüestions clau de la digitalització urbana.

Sota el lema «Live Better», l'edició del 2024 se centra en la transformació de les ciutats en espais més sostenibles, eficients i habitables. El programa d'enguany es va articular al voltant de vuit temes clau: tecnologies habilitadores, energia i medi ambient, mobilitat, governança, vida i inclusió, economia, infraestructures i edificis, i seguretat i protecció.

Des d'Inèdit hem aprofitat per consultar les empreses sobre l'equilibri entre el progrés tecnològic i la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans, com la privacitat. Entrevistem experts d'empreses tecnològiques com Axis Communications, Lobelia Earth i Genetec, els quals van compartir les seves perspectives sobre com la tecnologia pot millorar la vida urbana sense comprometre la privacitat.

La intel·ligència artificial i les dades, claus per a la transformació urbana

A les ciutats intel·ligents, la recopilació i l'anàlisi de dades són fonamentals per optimitzar l'ús dels recursos i millorar la qualitat de vida. Sensors, càmeres, plataformes IoT i altres dispositius digitals generen enormes quantitats d'informació que, processada adequadament, pot ajudar a millorar la mobilitat, reduir el consum energètic i gestionar els serveis públics de forma més eficient.

Pedro Naval Potro, d'Axis Communications, ens va explicar com la tecnologia està transformant la videovigilància: «Avui dia les càmeres no només serveixen per vigilar, sinó que generen dades que poden ajudar les administracions a prendre decisions més informades. Aquestes càmeres, equipades amb IA, permeten processar dades directament en el dispositiu, la qual cosa millora l'eficiència i redueix el risc d'envair la privacitat dels ciutadans».

A més, la intel·ligència artificial permet fer prediccions basades en les dades recopilades. En aquest sentit, Genetec s'especialitza en unificar i transformar la informació de diversos dispositius per millorar la seguretat i la presa de decisions en temps real. Gonzalo Herranz, de Genetec, va assegurar que la seva plataforma no només integra imatges de càmeres de seguretat, sinó que també recull dades de dispositius IoT, cosa que permet optimitzar la resposta davant incidents i prendre decisions més ràpides i encertades: «L'analítica de les càmeres és superpotent, i s'utilitzen per fer recerques per aparença. Aquestes dades s'analitzen i transformen en informació valuosa que ajuda a la presa de decisions», va explicar.

Privacitat a l'era digital: una qüestió d'equilibri?

L'ús de tecnologies com la videovigilància i la recopilació de dades planteja importants preocupacions sobre la privacitat dels individus. El simple fet de tenir càmeres gravant constantment pot resultar invasiu si no es gestionen adequadament les dades personals que es recullen.

La clau, com van assenyalar des de Lobelia Earth, està en trobar un equilibri entre la seguretat i la privacitat. Thaïs Fontenele, de Lobelia, va afirmar que a la seva empresa, que treballa amb dades de satèl·lits i anàlisi de qualitat de l'aire, tenen cura de comprometre la privacitat. «Quan combinem dades satel·litàries amb proxies com la intensitat del trànsit o la densitat poblacional, no estem mostrant imatges individuals, sinó transformant les dades en informació útil per a l'administració i la ciutadania», subratllà Fontenele.

D'altra banda, Pedro Naval Potro també va destacar la importància de la regulació: «És fonamental que la implementació de tecnologies com la videovigilància es faci sota estrictes normatives. No pot posar qualsevol una càmera apuntant a una plaça sense el degut permís», va afirmar, recordant que la transparència i la regulació són essencials per evitar abusos.

La intel·ligència artificial com a aliada en la sostenibilitat i la seguretat

Més enllà de la seguretat, la intel·ligència artificial també té un paper cabdal en la creació d'entorns urbans més sostenibles. Els avenços tecnològics permeten gestionar de manera més eficient els recursos energètics, reduir les emissions de carboni i planificar infraestructures urbanes més verdes.

Segons Pedro Naval Potro, la IA té un gran potencial per millorar l'eficiència en àrees com el transport: «Avui dia les càmeres no només serveixen per vigilar, sinó que, amb la IA, podem gestionar el trànsit de manera més eficient, predir els pics de congestió i ajudar les autoritats a prendre decisions informades sobre la mobilitat urbana».

En l'àmbit ambiental, Fontenele va destacar com l'ús de dades satel·litàries està ajudant les ciutats a planificar intervencions més sostenibles: «L'anàlisi de la qualitat de l'aire a nivell de carrer, per exemple, permet que les administracions puguin implementar projectes de zones de baixes emissions de forma més precisa i quantificada», va comentar.

Ciutats del futur

L'SCEWC 2024 va posar èmfasi en què les ciutats del futur no només han de ser més intel·ligents, sinó també més humanes i habitables. La digitalització urbana ha de ser pensada no només des de la perspectiva de l'eficiència, sinó també des de l'equitat i la justícia social. Cal garantir que les tecnologies no s'utilitzin de manera discriminatòria i que es minimitzin els riscos de vigilància excessiva o d'abús de poder.

La col·laboració entre els governs, les empreses tecnològiques i la ciutadania serà clau per assegurar que les innovacions tecnològiques s'implementin de manera inclusiva i equitativa. Fontenele va afirmar: «L'ús de tecnologies per al benefici de tots ha de ser accessible i comprensible per a tots els ciutadans, de manera que puguin comprendre com s'utilitzen les dades i amb quines finalitats».

L'anàlisi d'aquestes dades es complementa amb una forta normativa que reguli el seu ús, tal com va assenyalar Herranz: «Som conscients que, per operar a nivell global, hem de complir amb les legislacions de cada regió, i per això som completament transparents pel que fa a les normatives que seguim», va remarcar. Aquesta perspectiva de compliment normatiu és essencial en la construcció de confiança en les tecnologies de videovigilància i altres sistemes de monitoratge urbà.

Les ciutats intel·ligents són una promesa de futur que, cada vegada més, esdevé una realitat tangible. Amb tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la videovigilància i l'anàlisi de dades, les urbs poden ser més sostenibles, segures i eficients. Tanmateix, no podem perdre de vista els riscos inherents a la digitalització i la necessitat d'una regulació adequada que garanteixi la privacitat i el benestar dels ciutadans.

Font: Inèdit Agència.