Catalunya a l'informe PISA, en caiguda lliure
Espanya manté el pols i arriba a la mitjana de l'OCDE
El Programa per a l'Avaluació Internacional d'Estudiants (PISA per les seves sigles en anglès) porta dues dècades avaluant les competències de l'estudiantat adolescent a 81 països de tot el globus. Aquest dimarts 5 de desembre s'ha publicat la vuitena edició del seu informe, la primera després de la pandèmia, amb dades reveladores, i alhora, preocupants per al país i per al continent.
L'informe PISA 2022 presenta una Europa en descens, a nivell educatiu, amb una pèrdua significativa en totes les competències bàsiques; 20 en matemàtiques, 14 en lectura, i 6 en ciències. Les notes dels 690.000 estudiants dels Estats participants posen de manifest la necessitat d'una reforma educativa que garanteixi una millor preparació de l'alumnat per als desafiaments de la vida real i l'èxit futur.
Més de 100 punts de diferència entre la mitjana de l'OCDE en matemàtiques i Singapur, el país més ben posicionat
El rendiment mitjà dels estudiants de l'OCDE en matemàtiques (la competència principal) és de 472 punts, el de la UE és de 474, mentre que els països que encapçalen el rànquing (Singapur i Japó ) han arribat als 575 i als 536 punts respectivament.
Amb cada edició de l'informe veiem com la qualitat dels sistemes educatius disminueix, marcant mitjanes baixes que antany es consideraven percentatges insuficients. El món està assistint a una "caiguda sense precedents" en els resultats mitjans a nivell global, alerten des de la pròpia OCDE.
Espanya, un país que tradicionalment tenia dificultats per igualar la mitjana internacional a PISA, en aquesta edició s'ha pogut situar a la par que els seus homònims europeus (Alemanya, Hongria, França, o Noruega), però ni tan sols això es podria considerar una bona notícia; o almenys aquesta dada positiva es dilueix enmig de les estadístiques preocupants que ens desvetlla l'estudi.
Espanya suspèn en matemàtiques i lectura
L'estudi avalua en aquesta edició la competència matemàtica de l'alumnat de 15 i 16 anys com a matèria principal i la competència lectora i de ciències com a àrees secundàries. En matemàtiques, el rendiment mitjà de l'alumnat espanyol se situa en els 473 punts, una xifra similar a la mitjana OCDE (472) i al total de la Unió Europea (474), al nivell de països com Hongria, França, Alemanya, Portugal o Itàlia. No obstant això, la xifra no fa més que evidenciar el descens generalitzat d'aquesta competència, en comparació amb el 2012 (últim informe PISA en què la competència matemàtica era la matèria principal). Espanya marca -11 punts que a la mitjana OCDE, que ha experimentat una baixada de -22 punts.
Pel que fa a la competència lectora, el rendiment mitjà d'Espanya (474) està també en línia amb la mitjana OCDE (476) i el total UE (475). En aquest cas, els resultats cauen 14 punts respecte al 2012 a Espanya, mentre que en el conjunt de l'OCDE cauen 21 punts.
Pel que fa a les ciències, es podria dir que són de les úniques competències en què hem vist una millora, 2 punts més en comparació amb el 2018. A nivell nacional hem obtingut 485 punts, igualant amb això la mitjana OCDE, i superant amb un punt a la mitjana de la UE que se situa en 484. Si comparem amb 2012, observem que en realitat el rendiment cau 11 punts en la mitjana d'Espanya i 16 punts en la mitjana OCDE.
Catalunya es desploma en el rànquing nacional
Per la seva banda, Catalunya mostra un declivi total en totes les competències. Els estudiants catalans estan a la cua de la resta d'estudiantat i se situen al nivell de països com Noruega i Eslovàquia que han experimentat descensos pronunciats. Encara que malament, la seva millor posició l'ha aconseguit en matemàtiques, situant-se en el dotzè lloc amb una puntuació de 469 punts, mentre que en ciències supera altres cinc territoris en marcar 477 punts, i en lectura a penes ha aconseguit superar tres Comunitats Autònomes amb una mitjana de 462 punts, només per davant d'Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).
Catalunya és la segona autonomia, després de Melilla, que més ha caigut a PISA. Segons estima l'OCDE, una pèrdua de 20 punts equival a un curs escolar perdut. Per tant, els estudiants catalans han perdut en 10 anys l'equivalent a gairebé dos cursos en lectura (38 punts), 18 mesos en matemàtiques (24 punts), i gairebé un en ciències (15 punts), enfonsant-se per sota de la mitjana nacional.
Xavier Massó, secretari general del Sindicat de Professors de Secundària a Catalunya, ahir en plena manifestació davant de la Conselleria d'Educació va afirmar que els resultats de PISA a Catalunya eren més que esperables i que com Catalunya ha estat al capdavant de totes les innovacions educatives i a la cua pel que fa a remuneració docent, és a dir, tenim els docents pitjor pagats a nivell nacional. Massó indica que cal seguir són les metodologies que utilitzen els països que lideren els rànquings PISA però no les indicacions pròpies de la institució en si mateixa, (OCDE).
Vídeo en directe realitzat per Sindicat Professors de Secundària
Els perquès de declivi
La pandèmia és potser dels motius més sonats i repetits entre les institucions i la societat civil, però el cert és que ja han passat tres anys del confinament. En paraules de l'analista sènior de l'informe PISA, Daniel Salinas, "la pandèmia va intensificar un procés que ja estava en marxa"; segons va declarar l'expert, "anteriorment a 2018 ja es venia observant una baixada".
Durant la roda de premsa de presentació de l'informe al ministeri d'Educació i FP Salinas va fer èmfasi en l'acuciant necessitat que els països invertissin en més recursos posant l’enfoc en aquelles escoles que ho requereixin, i sobretot, destinar esforços a millorar l'educació primerenca. I és que, en realitat "molts altres factors van influir en l'aprenentatge durant aquest període, com la qualitat de l'ensenyament a distància i els nivells de suport concedits als alumnes amb dificultats", segons s'assenyala en l'informe.
Un ús moderat de les tecnologies digitals a l'aula pot ser millor que una prohibició absoluta del seu ús segons l'OCDE
Un altre dels indicadors que s'han mesurat en aquest informe del 2022 és l'impacte dels recursos digitals a l'aula. Els resultats alerten del risc de desconcentració a classe si es fa un ús excessiu i molt freqüent del mòbil per entretenir-se; el 30% dels estudiants declaren distreure's quan ho fan, però, el mateix informe mostra que hi ha una correlació positiva entre l'ús d'aquest dispositiu amb finalitats educatives i l'aprenentatge, ja que els estudiants que li donen aquest ús obtenen millors resultats que aquells que tenen prohibit emprar-lo amb aquesta finalitat. Per això, l'Organització considera que "un ús moderat de les tecnologies digitals a l'aula pot ser millor que una prohibició absoluta del seu ús", assegura Salinas. La recomanació de l'OCDE de fer un ús moderat dels dispositius mòbils i amb finalitats educatives a l'escola arriba en un moment en què governs, docents i famílies es debaten entre prohibir els mòbils o permetre'ls.
PISA arriba una vegada més per fer-nos reflexionar, reaccionar i sobretot fer autocrítica i avaluació d'un sistema educatiu cada vegada més necessitat d'un canvi. Ja no només és Espanya, és Europa en general; caigudes tan dràstiques com les experimentades per Finlàndia o Islàndia en són exemple. Pot ser ha arribat el moment de realitzar una anàlisi DAFO profunda i minuciosa als nostres sistemes educatius.
Fonts:
https://www.oecd.org/pisa/publications/
Sin Comentarios