Blue Jean és un commovedor drama sobre la identitat psicològica, ambientat al 1988, en ple mandat de Margaret Thatcher com a primera ministra del Regne Unit. Es tracta del debut de la directora i guionista Georgia Oakley. La història gira al voltant de Jean, interpretada per Rosy McEwen, una professora lesbiana d'Educació Física que es veu obligada a viure una doble vida quan el govern aprova una llei que estigmatitza la comunitat LGBTIQ+. Va ser coneguda amb el nom de Secció 28 i va impedir que els mestres i altres treballadors de les administracions locals reconeguessin l'existència de l'homosexualitat. Tot i que la seva derogació va arribar a principis dels anys 2000, el llegat que va deixar en la societat anglesa va ser una cultura duradora d'homofòbia. La legislació va ser titllada de «tòxica i regressiva» per Ed Davey, el llavors líder adjunt dels liberaldemòcrates. Davey va declarar que els joves es van sentir «sols i vulnerables» durant més d'una dècada.

L'educació contra les cordes

La Secció 28 va comptar amb un ampli recolzament de grups religiosos tan dispars com el Christian Institute i el Muslim Council of Britain, entre d'altres. Així mateix, el Partit Conservador va viure una important dissensió dins les seves pròpies files. Tanmateix, això no va impedir tirar-la endavant per part dels seus defensors. Una de les seves principals accions va posar el focus en l'educació. Segons la controvertida llei, l'homosexualitat a l'aula soscavava l'estructura del matrimoni tradicional. Sobre el paper, es prohibia la seva promoció, però no la discussió legítima de l'assumpte. Van ser els educadors qui van haver d'interpretar la llei, amb no pocs problemes en el dia a dia a les escoles. La Secció 28 no evitava donar consell i ajuda a alumnes que estiguessin sent assetjats pels seus companys per motius d'identitat sexual. Era, per tant, una llei que induïa a l'ambigüitat en la seva aplicació.

Blue Jean narra un dels episodis més foscos per al sistema educatiu del Regne Unit. La Secció 28 va ser una controvertida llei que va generar confusió entre el professorat pel que fa a l'homosexualitat a les aules

Diversos van ser els arguments que van esgrimir els opositors a la llei. En especial, van aixecar la veu d'alerta en la vulnerabilitat de la infància. En molts centres hi havia evidències d'exclusió dels alumnes homosexuals dels grups de suport. La clàusula generava confusió entre el professorat. No sabien quin era el límit d'actuació a l'hora de defensar les víctimes d'assetjament homofòbic, doncs la Secció 28 semblava donar cobertura legal als que s'oposaven a l'homosexualitat a les escoles.

Els grups opositors afirmaven que l'orientació sexual no era una elecció de la qual es podia persuadir l'alumnat tal com definia la llei. Aquesta venia determinada biològicament. Per tant, la posada en pràctica d'aquests conceptes erronis donava lloc a situacions d'engany i dany psicològic. A més, les enquestes reflectien una acceptació majoritària per part dels pares pel que fa a un ensenyament dirigit cap a la tolerància de les persones LGBTIQ+.

Els professors oblidats

La directora Georgia Oakley recorda amb les següents paraules el que va succeir al seu país arran de la implantació de la llei: «El 1988, enfurismades per la proposta de llei Secció 28 de Margaret Thatcher, un grup de lesbianes va saltar des de la tribuna de la Cambra dels Lords a l'hemicicle, exigint la protecció dels drets de lesbianes i gais al Regne Unit. La cultura del silenci propagada per aquesta llei, que prohibia a les escoles i als governs locals "promoure" l'homosexualitat, va tenir efectes devastadors en la meva generació». Oakley afirma que la seva principal motivació a l'hora de explicar la història va venir del desig de donar veu a aquells professors oblidats que van lluitar contra un clima d'estigmatització i difamació per culpa de la Secció 28.

Escena de la pel·lícula de l'any 2022 dirigida per Georgia Oakley, protagonitzada per Rosy McEwan (Jean), Lainey Shaw i Kerri Hayes. Font: FilmAffinity.

Blue Jean presenta la difícil situació d'una professora de gimnàstica la sexualitat de la qual és un absolut secret per als seus companys. L'amenaça és molt real: si dona a conèixer la seva vida amorosa això pot costar-li el lloc de treball. A mesura que augmenta la pressió des de tots els fronts, l'arribada d'una nova alumna lesbiana a l'escola provocarà que la vida que ha construït se situï al caire de l'abisme. Geòrgia Oakley aixeca aquesta història tenint molt present el context actual: «Estic farta que tothom digui com de lluny hem arribat, quan lleis traïdorenques i homòfobes com aquesta continuen existint a tot el món. Tinc una fillastra de sis anys i l'únic que sento al seu col·legi és el mateix discurs de sempre: tot són "mamàs i papàs". Als nens se'ls ensenya molt poc sobre els diferents tipus de família. El llegat de la Secció 28 encara cueja, i és només un exemple de la terrible homofòbia institucionalitzada amb què les comunitats LGBTIQ+ han de bregar dia a dia».

La protagonista de Blue Jean reflecteix el sentir íntim de molts dels professors d'aquella època. El llegat de la Secció 28 encara estén la seva ombra sobre qüestions com l'homofòbia, el patriarcat i les classes socials

Des d'un principi, el pla de la cineasta va consistir a fer un retrat d'una dona enfrontada a la seva pròpia identitat, en lloc d'un drama polític sobre la llei. En definitiva, baixar al nivell del sòl i comprovar les seqüeles que va deixar en persones comunes i corrents. La professora no és presentada com una heroïna que ha de lluitar contra la llei. El seu retrat ve a reflectir el sentir interior de molts dels professors d'una època, el llegat de la qual encara estén la seva ombra sobre qüestions com l'homofòbia, el patriarcat i les classes socials. La crítica de cine Desirée de Fez va definir a la perfecció la dinàmica del film: «El més interessant de Blue Jean és la seva capacitat de comptar des d'allò íntim, en concret des del gest de la seva protagonista i la intimitat dels espais que habita, un moment històric».

Aquesta òpera prima ha obtingut múltiples reconeixements internacionals, després de la seva presentació mundial a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia, on es va alçar amb el Premi del Públic, guardó que també va obtenir al Festival de Cinema Europeu de Sevilla (Històries Extraordinàries), així com 4 Premis del Cinema Independent Britànic (BIFA), incloent el de Millor Actriu Protagonista (Rosy McEwen), o els de Millor Pel·lícula, Millor Guió i Premi del Públic en el passat LesGaiCineMad.

Blue Jean està disponible dins el catàleg Filmin. Aquí en aquest enllaç podreu veure el seu tràiler.