La llei educativa a Espanya és una de les lleis menys estables i més canviants del país; amb cada canvi de govern, es produeix una nova reforma educativa. Després de la polèmica llei Wert (LOMCE) aprovada pel PP tan sols fa 5 anys, el govern de Pedro Sánchez ha agafat les regnes de l'assumpte i ha decidit reformar, un cop més, aquesta llei.

Una de les reformes presentades en l'avantprojecte del PSOE i que ha generat més polèmica és la que fa referència a l'assignatura de religió, que com va anunciar la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, deixarà de ser computable, es a dir, que no comptarà per a la nota mitjana ni es tindrà en compte a l'hora de concedir beques. A més, no hi haurà l'obligació de cursar aquesta «matèria alternativa» per qui no la sol·liciti, la qual cosa implica que es deixa de considerar la religió com una matèria específica.

L'assignatura de religió deixarà de ser computable i de considerar-se una matèria específica

No obstant això, el Ministeri sí que deixa explícit que cal «garantir l'accés de tothom a una educació en valors cívics i ètics». Per a això, s'impartirà una matèria amb aquest contingut en un curs en el segon o tercer cicle de Primària i en un altre curs de 2n o 3r de l'ESO. Aquesta assignatura de Valors Cívics i Ètics serà obligatòria, i estarà centrada en el tractament i l'anàlisi dels drets humans i de les virtuts cívico-democràtiques.

S'impartirà una assignatura de Valors Cívics i Ètics que serà obligatòria

El govern té intenció de què els canvis que es proposen en aquest avantprojecte de reforma de la Llei Educativa (que ja es coneix com a «llei Celaá») entrin en vigor el curs que ve (2019-2020).

Malgrat això, tot i el posicionament ferm que ha pres el govern respecte a aquest assumpte, no són pocs els que s'hi mostren contraris, ja que consideren que aquesta reforma vulnera l'article 27 de la Constitució, que empara la llibertat dels pares d'escollir l'educació que volen per als seus fills; i és que en el segon apartat d'aquest article s'especifica clarament que «Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions».

A la Constitució es garanteix el dret a cursar religió

Mentre l'avantprojecte segueix endavant, en diverses comunitats autònomes s'ha optat per introduir a l'escola, a més de la religió catòlica, la religió islàmica, especialment en aquells llocs on abunden les famílies que professen aquesta fe. És el cas, per exemple, de la Comunitat Valenciana, on s'ha introduït l'assignatura de religió islàmica a les aules aquest curs.

Per a més informació visiteu:

https://laicismo.org/datos-sobre-creencias-o-convicciones-en-espana-anuales/

https://www.conferenciaepiscopal.es/la-situacion-la-ensenanza-religion-la-union-europea/