Estem a inici de curs i només sentim parlar parlar del que comporta la tornada a l’escola (material escolar, nous llibres, nous professors i pot ser, també companys…), però en algun lloc del planeta hi ha nens i nenes,de la mateixa edat dels que tenim aquí, la realitat dels quals els impedeix trepitjar una aula; és la infància desplaçada i refugiada, a la qual les múltiples crisis provocades per fenòmens naturals o per les disputes entre humans els ha arrabassat el dret a aprendre en pau.

72 milions de nens, nenes i adolescents no estan sent escolaritzats a causa de les múltiples crisis humanitàries

Tot i que l'educació en situacions d'emergència està protegida pel dret internacional i pels drets humans, en l'actualitat 72 milions de nens, nenes i adolescents no estan sent escolaritzats a causa de les múltiples crisis provocades per conflictes bèl·lics o per catàstrofes naturals. Aquesta és la tràgica xifra que revela l'informe «Escoles en crisi, com protegir el dret a l'educació en situacions d'emergència», elaborat per l'ONG Entreculturas, i presentat mitjançant la campanya La Silla Roja i sota el lema «Deixeu-nos aprendre en pau».

S'incrementen els atacs a escoles

La violència que pateixen els espais educatius destinats a l'aprenentatge d'aquests nens i nenes és indescriptible; són contínuament violats, ja sigui mitjançant la seva destrucció física o destinant-los a l'ús militar. De fet, des del 2019 s'han vist incrementats els atacs a escoles i el seu ús militar, especialment al Congo, Mali i Palestina, que van experimentar més de 400 atacs el 2020 i el 2021 segons les dades de la coalició global per protegir l'educació d'atacs. A Burkina Faso un total de 2280 escoles van ser tancades a causa del terrorisme i els atacs armats. També s'han reportat atacs a les escoles i universitats de l'Afganistan, Azerbaidjan, Myanmar, Nigèria, Camerun, Somàlia i Colòmbia.

En aquests contextos de crisi humanitàries els nens i nenes no només perden el dret a l'educació, sinó que també s'exposen a una sèrie de riscos que comprometen la seva integritat i compliquen encara més el seu accés a l'escolarització. Segons l'informe, el reclutament de nens i nenes continua sent una pràctica documentada a 17 països (Afganistan, Burundi, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Iraq, Kènia, Nigèria, Pakistan, Filipines, Somàlia, Sudan del Sud, Síria, Turquia, Ucraïna, Veneçuela i Iemen).

Les nenes són les més vulnerables en una crisi humanitària

Tanmateix, les forces armades i altres forces de seguretat, així com grups armats irregulars, cometen violència sexual durant o després dels atacs a les escoles, les víctimes dels quals són principalment nenes i educadores. Les nenes són molt vulnerables en aquests contextos, i són les més afectades pels continus abusos i especialment pels matrimonis forçosos. Mary Grace Kakayo, professora del JRS a Uganda, explica que «per a les nenes, l'escola és sinònim de protecció i pot salvar-les d'aquest tipus de riscos».

El 50 % de les nenes sense escolaritzar de tot el món viuen en països afectats pels conflictes

No obstant, moltes d'aquestes nenes no tenen l'oportunitat d'acudir a una escola; les dades estimen en un 50 % el percentatge de nenes sense escolaritzar que viuen en països afectats per les crisis. De fet, les dades mostren que en aquests països les taxes de finalització del cicle de secundària són menors en el cas de les noies que en el dels nois.

Els desastres naturals provoquen més víctimes que els conflictes armats

Parlem molt de conflictes bèl·lics, però l'impacte dels desastres associats a la crisi climàtica no és menor, fins i tot pot arribar a provocar més víctimes que els conflictes armats, segons s'assenyala en el document. Tan sols el 2018 els desastres van afectar 68,5 milions de persones.

Són més de 200 milions els menors que pateixen les conseqüències d'aquestes crisis humanitàries, molts dels quals corren el risc de no tornar mai més a l'escola, ja que com subratlla Daniela Bruni, especialista en educació en emergències del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS), una organització internacional, «els estudiants que fugen dels conflictes s'enfronten a circumstàncies d'enorme complexitat».

Més de 4000 centres educatius destruïts a Síria

Síria és potser el cas més dramàtic, que exemplifica com una crisi humanitària pot arribar a destruir tot un sistema educatiu, amb més d'un milió de menors refugiats, privats del seu dret a l'educació, i dels quals el 75 % té menys de 12 anys. Segons s'apunta a l'informe, dels 4,8 milions de la infància i la joventut siriana en edat escolar, 2,2 milions no reben atenció educativa: la meitat de les persones en situació d'empara estan fora de l'escola i s'han destruït més de 4000 centres educatius.

La prioritat

El finançament de l'educació en aquests contextos és una necessitat urgent, una de les qüestions en què s'insisteix en el document, ja que per arribar als 33,8 milions de nens, nenes i adolescents que es troben fora de l'escola en els països afectats per conflictes, s'ha de cobrir el dèficit existent avui, de 39 000 milions de dòlars l'any.

«La inversió en educació dels fons d'emergència que s'han rebut en resposta a les crisis de l'Afganistan i Ucraïna el 2022 va ser més gran que la rebuda per les 27 crides d'Àfrica i l'Orient Mitjà combinades»

No obstant això, i malgrat aquesta acuciant necessitat, la inversió internacional per a aquest fi lluny d'incrementar-se ha disminuït en els últims anys des de la pandèmia; les crides en pro de l'educació en situacions d'emergència tan sols reben del 10 al 30 % del finançament necessari, amb disparitats significatives entre països i regions; per exemple, «la inversió en educació dels fons d'emergència que s'han rebut en resposta a les crisis de l'Afganistan i Ucraïna el 2022 va ser més gran que la rebuda per les 27 crides de l'Àfrica i l'Orient Mitjà combinades», es remarca. Influeixen molt en aquest desequilibri factors com l'atenció mediàtica rebuda, els interessos geopolítics i econòmics, o el racisme.

Tenint en compte la situació en què es troben molts països del món, Entreculturas considera que «l'educació en contextos d'emergència ha de ser inclosa, sempre que sigui possible, en les respostes humanitàries als conflictes i els desastres, en comptes d'esperar a etapes posteriors», doncs continuar amb la tasca educativa en contextos d'emergència «ofereix un sentit de normalitat, de dignitat i de protecció molt positiu que ajuda a què les famílies i comunitats restableixin la quotidianitat perduda». I és que, com ha remarcat Macarena Romero, responsable del Departament d'Incidència Política, «l'educació pot marcar la diferència en la majoria dels casos en què persisteixen el dolor, l'angoixa i la desesperança». Per això, i recordant les paraules de Romero, «cal conscienciar a tota la societat que l'educació en situacions d'emergències és una responsabilitat compartida de tota la humanitat».

Font:

https://lasillaroja.org/wp-content/uploads/2023/08/Informe_Rojo_Educacion-en_crisis.pdf