Quan pensem en addiccions habitualment les associem amb substàncies estupefaents, però les addiccions comportamentals són igualment negatives: són repetitives, fan perdre el control i generen abstinència, impactant en molts àmbits de la vida de la persona addicta.

Les addicions comportamentals, també conegudes com a addiccions conductuals o trastorns de control d'impulsos, són patrons de comportament repetitius i problemàtics que una persona du a terme malgrat les conseqüències negatives que poden sorgir. A diferència de les addiccions químiques, com l'addicció a les drogues o l'alcohol, les addiccions comportamentals se centren en activitats o comportaments específics.

Addicció al treball, al joc o al porno són algunes de les addiccions conductuals amb més prevalença

Entrevistem Chiara Foschi, psicòloga general sanitària, coordinadora del CTAC (Centre de Tractament d'Addiccions Comportamentals de Barcelona) i terapeuta d'addiccions comportamentals sobre la relació entre les malalties mentals i les addiccions conductuals; li preguntem si són causa o efecte les unes de les altres, i respon que les conductes més introvertides, aïllades i amb falta de confiança són pautes que porten els individus a trobar recompensa per mitjà d'addiccions comportamentals perquè són una via senzilla d'obtenir confort.

Mónica Fonseca, sociòloga, gestora del CTAC i responsable comercial d'Eulen Sociosanitarios de Catalunya indica que els joves que tenen problemes de relació en l’espai físic i real, a vegades, seleccionen les seves amistats escollint persones amb les mateixes addiccions, cosa que genera un cercle tancat entre iguals.

Chiara Foschi i Mónica Fonseca durant l'entrevista. INÈDIT Agència.

Aquestes addiccions comportamentals comparteixen característiques comunes amb les addiccions químiques en termes de manca de control, recerca de gratificació immediata i interferència amb la vida diària. Poden causar problemes significatius a la vida d'una persona i, en alguns casos, poden requerir tractament professional per superar-les. El tractament pot incloure teràpia cognitivo-conductual, suport social i mesures per ajudar les persones a controlar els seus impulsos i desenvolupar un estil de vida més equilibrat.

Quins senyals poden ser observables?

Segons Foschi, els nois perden l’interès per les activitats que habitualment els agradaven, o bé quan es perd la consciència del temps que s'ha passat fent aquest comportament, i tot plegat provoca conflictes amb la convivència a casa o a l’escola.

El paper de les famílies és vital per a l’aprenentatge de la gestió emocional

Factors protectors i factors de risc

Un entorn familiar positiu i una xarxa d’amistats saludables són alguns dels factors protectors; si no hi ha suport familiar, o no hi ha interès en els estudis, l’inici de consum d’alcohol i altres substàncies són riscos que tornen més vulnerables els individus davant d'addiccions conductuals. El paper de les famílies és vital per a l’aprenentatge de la gestió emocional, de la gestió de l’estrès, perquè si les emocions negatives no es gestionen les xarxes socials o els videojocs són vies de defugiment i de refugi, indica Foschi.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal YouTube. 

Quin paper te l’escola com a prevenció d’aquestes conductes?

Mónica Fonseca respon que els educadors s’han de formar primer per poder identificar aquestes patologies i veure quins recursos disposa el centre o bé derivar la família a orientadors especialitzats que reeduquin la persona. Un primer pas pot ser establir pautes per a les famílies per millorar les conductes de l’alumne amb símptomes.

Les addiccions comportamentals potser formen part de la conducta humana, però ara cada vegada afecten més persones, i aquestes són cada cop més joves.