Segons dades del sindicat USTEC.STEs (Intersindical Alternativa de Catalunya, IAC), durant els primers sis mesos de l’any 2024 s’han recollit 210 sol·licituds d’assetjament dins els claustres de docents a Catalunya. Al 2023 es van presentar un total de 61 sol·licituds, de les quals només deu es van acceptar a tràmit i al final en va prosperar una. Parlem amb el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) i ens comenten que una de les principals consultes que reben dels pedagogs a les escoles és sobre situacions injustes relacionades amb la falta de recolzament, tant de la direcció com de l’administració, en temes de conflicte amb alumnes i/o famílies i ens recorda que te en marxa un PUNT LILA per situacions abusives o d'assetjament per a les pedagogues i un Comitè d'Ètica per situacions de conflicte derivades de l'exercici professional . Aquest estiu, als mitjans de premsa nacional s’han publicat cartes on professors denunciaven situacions insostenibles d’abús de poder per part de la direcció del centre. Les evidències indiquen que no és una situació ocasional o aïllada, per aquesta raó entrevistem Iolanda Segura, responsable sindical de l’USTEC.STEs, per conèixer millor de quines eines disposen els docents per defensar-se davant direccions abusives i com denunciar una situació d’assetjament laboral dins un centre escolar.

Pregunta: Iolanda, com és el procés per a iniciar una denúncia d’un docent cap a la direcció del centre?

Resposta: Primer de tot s’ha d'exposar la situació per escrit i buscar els canals perquè hi hagi un registre d’aquest primer escrit. Si el conflicte és entre professors, s’ha d’entregar a la direcció del centre, però quan es tracta de denunciar la pròpia direcció del centre aquest pas no te gaire sentit perquè no es resoldrà. Aleshores s’ha d’elevar a la inspecció escolar. El principal problema és que les direccions estan molt protegides per l’administració i les inspeccions acostumen a donar la raó a les direccions, excepte quan són casos molt escandalosos i demostrables que poden tenir ressò més enllà de les parets del propi centre. Han de ser fets que vegin, fins i tot, els alumnes i les famílies, i que aquestes actituds siguin continuades i sostingudes al llarg del temps, només llavors actua l’administració. El problema és que les situacions d’abús acostumen a passar en despatxos o espais on només hi ha el docent denunciant i el director abusador.

P.: Se senten segurs els professors a l’hora de denunciar casos d’abús o pateixen represàlies?

R.: De 61 sol·licituds per assetjament que es van presentar el 2023, només deu es van acceptar a tràmit i una va prosperar. Quan es presenten aquests protocols, mentre no s'accepten, la persona roman en l'anonimat. No obstant, quan s'admet a tràmit, la persona deixa d'estar en l'anonimat perquè es comunica al denunciat qui li ha interposat aquesta denúncia per assetjament i, si no prospera, la persona denunciant queda totalment exposada a rebre represàlies per part de les direccions que han estat denunciades. Es genera una situació absoluta de desprotecció i exposició de la persona denunciant, fet que pot empitjorar la conducta abusiva de la direcció denunciada vers el docent denunciant.  Aquest any 2024  ja tenim recollits 210 sol·licituds d'assetjament.

Els docents denunciats estan desprotegits i exposats davant la direcció denunciada

P.: Quins reglaments i decrets protegeixen i faciliten aquestes situacions d'abús de poder dins les direccions dels centres?

R.: Precisament, el «decret de plantilles» (Decret 39/2014) i el «decret de direccions» (Decret 155/2010) propicien aquestes conductes autoritàries, despòtiques i abusives per part de les direccions perquè els donen poder i les legitima. Aquests dos decrets legitimen que les direccions actuïn com actuen, en comptes de recollir i regular funcions docents que siguin de lideratge positiu mitjançant pràctiques democràtiques.

Segons la LEC, la direcció ha de ser un gestor de les decisions que es consensuïn en claustre i, per tant, la direcció hauria de vetllar perquè aquestes decisions consensuades en claustre tirin endavant. El que succeeix actualment és que qui pren les decisions en matèria organitzativa i en matèria pedagògica és la direcció. Per tant, el Projecte Educatiu de Centre és elaborat única i exclusivament per la direcció i aquesta imposa les normes de funcionament sota els seus criteris, imposant el seu Projecte Educatiu de Centre i les pràctiques pedagògiques que s'hi puguin desenvolupar. Si un docent es mostra crític, ni que sigui constructivament, aquestes crítiques no s'accepten i es converteix en una figura incòmoda per a la direcció.

Entrevista completa a Iolanda Segura, representant sindical a l'USTEC.STEs al nostre canal YouTube

A més, aquest «decret de plantilles» juntament amb el «decret de direccions» avalen que no s'acceptin altres opinions o crítiques al Projecte de Centre perquè el que diu la direcció va a missa, com si fos el gerent d'una empresa privada i, per tant, això pot provocar que la direcció pugui actuar en contra d'aquest docent perquè no s'adequa al Projecte Educatiu de Centre.

Les conductes abusives estan legitimades pels coneguts «decret de plantilles» i «decret de direccions»

El recolzament administratiu per mitjà de les eines legislatives ha afavorit que aquestes conductes s’estenguin i es facin habituals perquè tenen el recolzament legislatiu al darrere, alhora que es complica molt denunciar-les. Aquesta situació invalida al docent, que ha d’acatar la voluntat de la direcció, tot i estar-hi en contra o sabent que les mesures aprovades no afavoreixen el seu grup d’alumnes. Això genera baixa qualitat en l’ensenyament, desmotivació i claustres que emeten missatges negatius. No hi ha feedback. Estem parlant de què volem implicar l'alumnat en el seu propi aprenentatge, però en canvi estem imposant una llei a nivell pedagògic i organitzatiu en els centres, cosa que contradiu molt allò que realment se'ns està venent als centres públics.

El curs escolar 2024-2025 està engegant, així com un equip polític i administratiu nou al Departament d’Educació. Hi ha molta feina pendent més enllà de millorar els resultats acadèmics, perquè sense un bon ambient de treball als claustres és impossible construir un aprenentatge rellevant i veritable entre els alumnes.

On buscar informació i suport:

Sindicat USTEC.STEs.

Sindicat Professors Secundària.

Central Sindical Independiente de Funcionarios, CSIF.

Col·legi Oficial Pedagogia de Catalunya, COPEC.